Resultats de la cerca
Es mostren 1257 resultats
segon principi de la termodinàmica
Física
 
						Principi que diu que les transformacions termodinàmiques més probables que poden tenir lloc en un sistema aïllat són aquelles en les quals la variable extensiva, anomenada entropia (S), augmenta o roman constant, segons que la transformació sigui irreversible o reversible, respectivament. 
El segon principi ja fou enunciat per Carnot el 1824, restringit a les màquines tèrmiques, i afirmava que, per a produir treball a partir d’energia tèrmica, cal disposar d’una diferència de temperatures Hom l’escriu formalment d Sg0  Tenint en compte aquesta relació, Clausius, que considerà que el segon principi era un postulat, afirmà que, atès que hi ha una munió de transformacions termodinàmiques que són irreversibles, l’entropia de l’Univers tendeix a un valor màxim, en arribar al qual desapareixen tots els fenòmens tèrmics Clausius justificà, doncs, la fi del món amb el segon principi de…
fumatge
Alimentació
Acció de sotmetre aliments a l’acció del fum a fi d’assaonar-los i alhora perquè es conservin.
La llenya que produeix el fum ha d’ésser seca i poc o molt aromàtica, i el procés serveix per a eliminar una part de l’aigua dels aliments i, a més, per a esterilitzar-los Prèviament hom acostuma a salar-los o coure'ls, la qual cosa els proporciona una estabilitat més duradora El fumatge pot ésser fet en fred, a uns 25°C carn, salmó i productes no gaire propensos a la descomposició, i en calent, a 90-120°C embotits i peix en general Les installacions modernes de fumatge són aïllades i hermètiques, i disposen de control de temperatura La llenya més apreciada per a cremar és la de…
càtode
Electrònica i informàtica
  Química
Elèctrode fornidor de càrregues negatives i receptor de les positives en tots aquells dispositius a l’interior dels quals hi ha un medi no metàl·lic (gas més o menys enrarit, electròlit o semiconductor) que esdevé conductor sota determinades condicions.
Per tant, en els dispositius alimentats per una font de tensió exterior, pel càtode entren els electrons del circuit exterior cap a l’interior del dispositiu, i, per això, és l’electrode negatiu en canvi, és el positiu en els generadors electroquímics, piles o acumuladors En els tubs electrònics el càtode produeix electrons per algun tipus d’emissió termoelectrònica, fotoelectrònica, etc, els quals són atrets per l’ànode segons el tipus d’emissió hom parla de càtode termoelectrònic, càtode fotoelectrònic, càtode fred, etc En un rectificador sòlid, el càtode forneix també els…
Leland H. Hartwell
Medicina
Científic nord-americà.
Es doctorà el 1964 al Massachusetts Institute of Technology Actualment és president i director del Fred Hutchinson Cancer Research Center de Seattle i professor de les facultats de ciències i de medicina de la Universitat de Washington Estudià al llarg de més de 35 anys el cicle cellular, és a dir, el procés pel qual una cèllula creix, duplica els seus cromosomes i els separa per tal de distribuir-los de manera exacta entre les cèllules filles, durant el procés de divisió cellular Aquests estudis li permeteren identificar més de cent gens que controlen la divisió cellular gens…
Castell de Padrinàs (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
El lloc i el castell de Padrinàs són coneguts des del començament del segle XIV És documentat que l’any 1313 el procurador del noble Ot de Montcada, el cavaller P de Santa Eulàlia, constituí procurador especial el cavaller Berenguer de Torrents per a requerir al comte d’Urgell que tornés al noble Ot de Montcada, entre altres, els següents castells Sisquer, Montargull força de “Montarguyl”, Padrinàs  “castro et vila de Padrinaç” , de l’Espluga de Lavansa “ castro et villa d’Espluga de Lavança” , Josa, Fórnols, Ossera i altres castells i llocs posseïts en feu del comte Ot era el tutor del seu…
Fisiologia de la pell, cabell i ungles
Fisiologia humana
La pell és un òrgan molt actiu que participa en el funcionament general de l’organisme Fonamentalment, realitza tres funcions protegeix l’organisme, en regula el funcionament i estableix relació amb el món exterior Actua com a barrera que protegeix l’organisme de diversos factors nocius provinents de l’exterior Així, impedeix el pas de substàncies i radiacions, evita la penetració de gèrmens i esmorteeix els efectes de les agressions mecàniques El teixit cutani collabora en la regulació de l’organisme de diverses maneres D’una banda, evita que l’organisme perdi líquids i d’altres substàncies…
John Hurt
Cinematografia
Actor anglès.
Format a la Royal Academy of Dramatic Art, el 1962 debutà en el teatre, i també en el cinema com a actor secundari en el film  The Wild and the Willing , de Ralph Thomas Els anys següents consolidà el reconeixement com a actor teatral, entre d’altres amb les obres  Little Malcolm and His Struggle Against the Eunuchs 1967, la versió cinematogràfica de la qual, dirigida per Stuart Cooper, també protagonitzà el 1974 i The Caretaker , de Harold Pinter 1972, i també amb films com ara A man of All Seasons 1966, de Fred Zinneman o 10 Rillington Place 1971, de Richard Fleischer Fou, però…
passamuntanyes
Indumentària
Lligadura de tela gruixuda o de punt que tapa les orelles i part de la cara, per defensar-se del fred.
calor
Biologia
 
						Sensació (oposada a fred 
						) experimentada per l’organisme quan la temperatura ambiental és elevada o amb motiu d’un estat febril. 
Hi ha receptors cutanis i mucosos tèrmics que efectuen descàrregues d’impulsos quan hi ha un canvi de temperatura la sensibilitat dels receptors tèrmics és modificada per diversos factors, entre els quals destaca la circulació sanguínia cutània Els receptors tèrmics s’adapten ràpidament, entre uns certs límits, i si les temperatures no són extremes, el cos aviat deixa de sentir calor
taxidèrmia
Zoologia
Art de preparar els animals morts —pràcticament només els vertebrats—, de manera que presentin al més exactament possible l’aparença dels animals vius.
Les principals operacions de la taxidèrmia són la separació de la pell i el muntatge Hom les inicia amb l’espellament de l’animal, conservant-ne el crani i la mandíbula inferior i els ossos dels membres Després hom neteja la pell i aplica a la seva cara interna un compost a base d’arsènic que en facilita la conservació Fet això, hom n'efectua el muntatge la pell és farcida amb alguna fibra tèxtil i hi és disposada adequadament una armadura de filferro per tal de donar a l’animal una actitud de viu Finalment, els ulls són substituïts per globus oculars artificials de…
Paginació
- Primera pàgina
 - Pàgina anterior
 - …
 - 33
 - 34
 - 35
 - 36
 - 37
 - 38
 - 39
 - 40
 - 41
 - …
 - Pàgina següent
 - Última pàgina