La pell és un òrgan molt actiu que participa en el funcionament general de l’organisme. Fonamentalment, realitza tres funcions: protegeix l’organisme, en regula el funcionament i estableix relació amb el món exterior.
Actua com a barrera que protegeix l’organisme de diversos factors nocius provinents de l’exterior. Així, impedeix el pas de substàncies i radiacions, evita la penetració de gèrmens i esmorteeix els efectes de les agressions mecàniques.
El teixit cutani col·labora en la regulació de l’organisme de diverses maneres. D’una banda, evita que l’organisme perdi líquids i d’altres substàncies en la superfície, i coopera així a mantenir un medi intern adequat. A més, participa en el manteniment de la temperatura corporal, regulada a través de la secreció de la suor i de la modificació de la circulació sanguínia cutània. Igualment, participa en el metabolisme orgànic, ja que en la pell és elaborada la vitamina D pels efectes de la llum del sol, i en l’hipoderma s’emmagatzemen els greixos que constitueixen la principal reserva energètica de l’organisme.
La pell compleix una funció important de relació amb el món exterior. D’una banda, en la pell hi ha nombroses terminacions nervioses, a través de les quals hom detecta diverses sensacions com el tacte, el dolor, l’escalfor o el fred. D’altra banda, la pell és un element fonamental en l’aspecte extern de l’organisme que influeix en la relació amb les altres persones.