Resultats de la cerca

Situació Una vista de l’interior de la nau, amb la volta apuntada F Tur L’esglesiola de Sant Andreu —avui convertida en sala d’actes i exposicions municipal— es troba al bell mig del nucli de la vila d’Ullà, a la placeta de Sant Andreu Mapa 296M781 Situació 31TEG090557 La vila d’Ullà és a tocar de la carretera local de Palafrugell a Viladamat per Torroella de Montgrí, a només 1,5 km d’aquesta darrera població És emplaçada en els repeus occidentals de la muntanya d’Ullà del massís del Montgrí La clau de l’antiga església es pot demanar a la casa de la vila Història La població d’Ullà in pago…

Situació Absis del temple erigit a principi del segle XII constitueix la part menys alterada del conjunt F Tur L’església parroquial de Sant Martí de Biert centra el conjunt de cases disseminades que formaven el poble de Biert, al peu de Rocacorba El camí, perdedor i poc transitable, cal prendre’l a Pujarnol, a 7 km de Banyoles Mapa L 38-12295 Situació 31TDG759589 JAA Història Sembla que al segle X aquesta església depenia del monestir de Sant Medir, el qual, abans d’ésser traslladat a Amer, primitivament havia estat situat a Sant Gregori Però el document més antic que fa referència al lloc…

Sorgí a les terres de l’Empordà i la Selva a mitjan segle XIX per evolució d’una modalitat de dansa més simple vinculada al contrapàs Entre el 1840 i el final de segle s’estengué per tot el territori de les comarques gironines, i a partir del 1900 ho feu per tot el Principat i, més tard, per la Catalunya del Nord i Andorra, gràcies a l’impuls de cercles catalanistes que convingueren a considerar-la la dansa nacional de Catalunya La música Musicalment presenta un caràcter alegre, ritme binari amb passatges de 2/4 o 6/8 i forma de dues seccions bàsiques AB, o tirades, anomenades respectivament…

Mare de Déu de Montserrat i donants, sXVII MVP / GS El 1493, Ferran II obtenia, no sense dificultats, del papa Borja —Alexandre VI—, la butlla d’annexió de l’abadia benedictina de Montserrat —que fins aleshores havia estat subjecte a la seu apostòlica i depenia de la Congregació Claustral Tarraconense— a la congregació de Valladolid els observants L’excusa havia estat la decadència i l’abjecció dels monjos montserratins, tot i la voluntat de l’abat Joan de Peralta d’aplicar-hi les reformes del monestir de Santa Justina de Pàdua El 28 de juny de 1493, onze monjos vallisoletans prengueren…

«…En aquest moment de desànim, d’esperit decaigut, rebo, en els últims dies del mes d’octubre de 1940, la visita dels amics Tarradellas i Escofet per a comunicar-me la tràgica notícia de l’assassinat del president Companys» Arran d’aquest dramàtic esdeveniment, Josep Irla i Bosch Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà 1876 – Sant Rafèu, Provença 1958, polític i empersari, esdevingué president de la Generalitat de Catalunya Josep Irla i Bosch és, per antonomàsia, el president de la Generalitat de Catalunya a l’exili És l’únic president contemporani que no trepitjà el Palau de la Generalitat com a…

Gaiffier, B de 1949  Les oraissons de l’office de Sant Hippolyte dans le Libellus Orationum de Vérone , “Revue d’Ascétique el dc Myslique”, 25, pàgs 219-224 Gaiffier, B de 1954  Sub Daciano praeside Étude de quelques passions espagnoles , “Anallecta Bollandiana” Bolonya, 72, pàgs 378-396 Gallay, J 1943 Los mosaicos de Fraga, en el Museo de Zaragoza , “Archivo Español de Arqueología” Madrid, XVI, pàgs 227-239 Gallart, Josep i altres 1985 L’arqueologia a la ciutat de Lleida , Lleida Galop, Didier 1998 La rôle du Moyen Age dans l’anthropisation du massif pyrénéen le témoignage de la palynologie…

Situació i presentació Es troba al SE de la ciutat de Girona, a la riba dreta de l’Onyar, que en forma, en bona part, el límit municipal a ponent i el separa de l’antic terme de Palau-sacosta, ara agregat a Girona A més de Girona W i N, confronta també, al N, amb els termes de Juià, Sant Martí Vell i Madremanya, a l’E i SE amb el de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, de la comarca del Baix Empordà, al S amb Llambilles i al SW amb Fornells de la Selva El territori s’estén vers el sector nord-oriental per una àmplia zona accidentada per la presència dels vessants nord-occidentals del…

La componen dues parts, l’una dita curts , variable de divuit a quaranta compassos, i l’altra llargs , de cinquanta-cinc a vuitanta-cinc habitualment, sense, però, cap límit exprés Ambdues parts són anomenades tirada , i l’ordre en què s’executen figura en organigrama És de rigor en la sardana un preludi de flabiol el mateix instrument fa el contrapunt a l’inici de la cinquena i de la sisena tirades de llargs les dites sonades són per fer atenció, i hom no les balla Els balladors, agafades les mans i formant rotllana, de cara al centre, movent-se de costat, marquen puntejant amb els peus els…

Situació El nucli del poblet de Sant Feliu de Boada s’estructura i s’allargassa a les vores d’un camí molt antic, que, des del litoral del Baix Empordà, portava vers l’interior del país Avui el tram que va des del poble de Torrent fins a Sant Julià de Boada —entre ambdós pobles es troba Sant Feliu de Boada— és arranjat com a carretera que enllaça les de Torrent a Pals i de Vulpellac a la carretera comarcal de Palafrugell a Viladamat Mapa 334M781 Situació 31TEG104470 Al centre de la població hi ha l’església parroquial de Sant Feliu, edifici tardogòtic Al seu costat es conservaren fins fa pocs…

Conjunt de peces que encara es conserven, procedents de la troballa casual de l’any 1897 Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona/M Casanovas El mes de novembre de l’any 1897, amb motiu dels moviments de terra efectuats en la construcció de la carretera de Sant Feliu de Guíxols a Palamós, es va fer una excepcional troballa casual, al lloc anomenat Collet de Sant Antoni Calonge Baix Empordà, concretament prop del mas Cabrera, edifici que ocupa el vell priorat de monges benedictines construït a mitjan segle XIV en aquell indret La troballa va consistir en un lot de bronzes, un total de dinou…