Resultats de la cerca

Essent escolà de la capella de música de Balaguer, estudià música amb Francesc Coma A quinze anys inicià estudis d’orgue a Lleida amb Magí Puntí, amb qui feu també contrapunt Es traslladà després a Barcelona, on estudià amb A Rius Durant un breu període de temps dirigí la capella de música de la catedral, llavors sota el magisteri de Josep Sancho i Marraco, amb qui és de suposar que també realitzà estudis Posteriorment dugué a terme una llarga carrera com a concertista de piano mentre n’exercia el magisteri L’any 1876 emigrà cap a Costa Rica, on exercí d’organista i mestre de capella a…

Estudià al Conservatori de San Pietro a Maiella de Nàpols, on tingué com a mestres F Pinto violí, C Costa contrapunt i harmonia i C Conti i S Mercadante composició Del 1867 al 1870 fou professor assistent al mateix conservatori i organista a la catedral de la seva ciutat natal Després es traslladà a Roma Allí donà a conèixer les seves primeres composicions i fou nomenat professor de cant de la princesa Margarida de Savoia i encarregat de l’arxiu musical de la cort El 1875 s’installà a Londres, on les seves obres aconseguiren un gran èxit, i fou professor de cant de la casa reial…

Rebé la primera formació musical del seu pare, i el 1864 es presentà en públic com a pianista Del 1867 al 1871 estudià al Conservatori de Nàpols amb B Cesi piano, C Costa harmonia, P Serrao i L Rossi contrapunt i composició La seva posterior activitat com a pianista, sol o bé formant duo amb el violoncellista A Piatti, el dugué per tot Europa El 1880 fou nomenat professor del Conservatori de Nàpols, i del 1886 al 1902 dirigí el Liceo Musicale de Bolonya Com a director d’orquestra exercí un important paper de divulgació de la música simfònica i escènica alemanya -realitzà la…

Inicià els estudis musicals a Bolonya amb Bindi, i el 1850 ingressà al Conservatori de Nàpols, on fou alumne de G Lillo harmonia i C Conti contrapunt i composició El 1854 tornà a Bolonya i compongué la seva primera òpera, Gentile da Varano , sobre un llibret del seu germà Raffaele, que tingué molt bona acollida quan s’estrenà a Torí el 1856 El següent èxit no li arribà fins el 1867, amb la representació de la seva quarta òpera, Romeo e Giulietta , a Milà Però el punt culminant de la seva carrera correspon a Ruy Blas 1869, obra que, després d’haver passat quasi desapercebuda, el…

Estudià al Conservatori d’Amsterdam, on fou deixeble de J de Pauw piano, D de Lange teoria, harmonia i contrapunt, B Zweers cànon, fuga i composició i J Röntgen música de cambra Van den Sigtenhorst-Meyer es dedicà, a més de la composició, a la musicologia Són notables els seus estudis de la figura del compositor neerlandès del Renaixement JP Sweelinck, sobre el qual publicà Jan P Sweelinck 1941, Jan P Sweelinck en zijn instrumentale muziek 'Jan P Sweelinck i la seva música instrumental', 1943 i De vocale muziek van Sweelinck 'La música vocal de Sweelinck', 1949 Les seves obres de…

Inicià els estudis musicals a Atenes i després els continuà a Constantinoble Decidit a obtenir una formació musical sòlida, el 1901 se n’anà a Viena, on romangué fins el 1906 Allí amplià els seus coneixements, sobretot en les disciplines de piano, teoria, composició i història de la música Professor d’harmonia i contrapunt del Conservatori d’Atenes 1911-19, fou fundador del Conservatori Hellènic 1919 i del Consevatori Nacional 1926 Fou president de la Unió de Compositors Grecs, i del 1944 al 1945, director general de l’Òpera d’Atenes La seva obra musical palesa, d’una banda, la…

Estudià ciències naturals a la Universitat de Lió, i alhora rebé lliçons d’harmonia de l’organista Edouard Commette El 1920 es traslladà a Estrasburg, on fou deixeble de Guy Roparts, i el 1922 tornà a Lió i continuà la seva formació musical amb F Schmitt, amb el qual l’uní una forta amistat Des del Salon d’Automne Lyonnais, entitat creada per ell mateix, es dedicà a promoure la música contemporània El 1923 s’installà a París i fundà un conjunt de cambra anomenat Le Triton, a través del qual donà a conèixer obres de compositors com L Dallapiccola, O Messiaen, B Bartók, I…

Fill de l’editor del diari "Le Figaro", visqué en un ambient familiar benestant Realitzà estudis de dret, però, després d’assistir el 1886 a una representació del Tristany i Isolda a Bayreuth, es decidí per la música S’inscriví al Conservatori de París i estudià amb Th Dubois harmonia i J Massenet composició Del 1888 al 1892 fou alumne privat de Vincent d’Indy D’aquesta època són les seves primeres obres importants Suite d’orchestre dans le style ancien 1888 i la Primera simfonia 1890 A partir del 1897 començà a patir una sordesa parcial que li accentuà un caràcter poc sociable…

Després d’estudiar música privadament, el 1849 ingressà al Conservatori de París Allà fou alumne de F Benoist orgue, F Bazin harmonia i F Halévy composició, i tingué com a companys G Bizet i C Saint-Saëns Per problemes econòmics, el 1854 hagué de deixar els estudis al conservatori per dedicar-se a impartir classes i fer de pianista acompanyant El primer èxit com a compositor li arribà el 1857 en un concurs organitzat per J Offenbach Es presentà amb l’opereta Le docteur Miracle i compartí el premi ex aequo amb G Bizet No fou, però, fins a les estrenes l’any 1872 a Brusselles, i…

Estudià harmonia, contrapunt i piano a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki, on es diplomà el 1949, i posteriorment musicologia a la Universitat de Hèlsinki Entre el 1959 i el 1963 fou professor de composició de l’Acadèmia Sibelius i el 1966 fou nomenat membre de la Societat de Compositors Finesos També realitzà una intensa tasca com a crític musical Fortament arrelat a la música occidental — amb un ampli ventall d’influències que abracen de JS Bach a B Bartók — , l’interès de la seva obra rau en la troballa d’un llenguatge nacionalista combinat amb el de la tradició occidental D’allò…