Resultats de la cerca
Es mostren 2926 resultats
Marcel·lí Gonfaus i Casadesús
Història
Guerriller carlí.
Lluità en la primera guerra Carlina i a la segona en aquesta prengué Banyoles i derrotà els isabelins a Fornells Era conegut amb el nom de Marçal Féu presoner el general Manuel Gutiérrez de la Concha, però l’indultà, fet que li valgué el perdó quan, vençut pel general Hore, fou condemnat a mort 1849 Exiliat a França, intentà de reprendre la lluita carlina a Catalunya 1855, però fou pres i afusellat
Henry Howard Molyneux Herbert
Història
Polític conservador anglès, quart comte de Carnarvon.
Com a secretari d’estat a les colònies 1866-67 promogué la llei British North America Bill de què derivà la creació del Dominion del Canadà 1867 Posteriorment, des del mateix càrrec 1874-78, intentà de crear al sud d’Àfrica un estat federal sota control anglès En 1885-86, com a lloctinent d’Irlanda, entrà en negociacions amb el polític irlandès Parnell, la qual cosa li valgué dures crítiques d’Anglaterra
Marc Emili Lèpid
Història
Triumvir romà, fill del cònsol homònim.
Pretor i després procònsol a Hispània 48 aC, fou cònsol el 46 aC després de la mort de Cèsar, es mostrà partidari d’Antoni, i fou elegit Pontifex maximus Malvist per Ciceró, perquè intentà la reconciliació entre el senat i Antoni, formà, amb aquest i Octavi, el segon triumvirat Cònsol per segona vegada el 42 aC, entrà en litigi amb Octavi, i, exclòs del triumvirat 36 aC, es retirà de la vida pública
Octàvia
Història
Dama romana.
Filla de G Octavi i d’Àcia i germana d’August, contragué matrimoni, de primer amb G Claudi Marcel d’aquesta unió nasqué Marc Claudi Marcel i després amb Marc Antoni, el triumvir 40 aC Intentà d’evitar la ruptura entre aquest i el seu germà, però la situació esdevingué impossible i fou repudiada Molt estimada per les seves altes virtuts, un pòrtic davant el teatre de Marcel perpetuà el seu nom
Radio Nacional de España
Comunicació
Periodisme
Ràdio i televisió
Organisme de radiodifusió de l’Estat espanyol.
Hom intentà crear una emissora estatal el 1934, quan es promulgà la llei de radiodifusió, però la guerra civil ajornà aquest projecte fins el 1937, que s’installà a Salamanca la primera emissora El creixement a les altres províncies de l’estat fou molt ràpid Les emissores que l’integraven foren propietat de l’estat, que monopolitzà, així, la informació del país El 1973, juntament amb Televisión Española constituí l’ens públic Radiotelevisión Española
La herencia del diablo
Cinematografia
Pel·lícula del 1917; ficció de 240 min., dirigida per Domènec Ceret i Vila, Joan Solà i Mestres.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Studio Films Barcelona ARGUMENT Salvador Ardèvol FOTOGRAFIA JSolà i Morales blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Lola Paris sirena, Marta, Tina Jordi Laura del Valle, Asunción Casal la dida Mary, Carolina López Clara, Alberto Martínez Pedro el Lince, Trino Cruz Carlos, Reiggini sirena nena, Antoni Casanovas el marquès, Dionisio Labata Adolfo Marsillach, Julián de la Cantera l’oficial de marina, Joaquim Torrents Morton, Luis Caballero Rodolfo Marsillach, Jaume Flaquer el pescador Tobías, Joan Oliva Muergo, Juli Nolla un capellà, Eladi Vidal Juan…
Ja'afar Muḥammad al-Numayrī
Política
Polític i militar sudanès.
Fill d’un funcionari de l’administració colonial britànica, es graduà al Sudan Military College 1952 Després de la independència del Sudan 1956 fou el cap d’un grup de joves militars partidaris del panarabisme de Nasser , el Moviment d’Oficials Lliures El 1969 liderà un cop d’estat que enderrocà el govern civil d’Ismail al-Azhari i instaurà una junta militar Consell Revolucionari de Comandament que presidí Emprengué una política de nacionalitzacions i intentà, mitjançant algunes mesures de conciliació, de posar fi a la rebellió cristiana i animista del sud enfrontada a l’estat controlat pels…
Pau Duran
Cristianisme
Eclesiàstic.
Es doctorà en dret a Salamanca, fou professor de lleis a Osca i vicari general del bisbat de Mallorca durant disset anys Més tard anà a Roma com a auditor de la Rota sota el pontificat d’Urbà VIII, de qui fou capellà El 1634 fou elegit bisbe d’Urgell De temperament enèrgic i ambiciós, i reialista fervent, s’imposà per les armes contra delinqüents i bandolers i restaurà momentàniament la pau les seves relacions amb el capítol anaren esdevenint més i més tenses, i, a partir del 1636, el canonge Pau Claris organitzà obertament l’oposició contra ell, que degenerà en lluita armada, amb l’ajut…
Bonrepòs
Monestir
Monestir cistercenc femení ( Santa Maria de Bonrepòs
) situat sota el cingle de la Falconera, al terme de la Morera de Montsant (Priorat), fundat el 1215 com a filial de Vallbona, amb monges de Santa Maria de Montsant, al voltant de Guilleuma, muller del lleidatà Pere Balb; llur filla Anglesola en fou la primera abadessa.
Subsistí fins el 1473 les escasses monges que hi havia passaren a Vallbona, i els béns foren repartits entre Escaladei i Santes Creus Abans d’esdevenir monestir hi hagué des de 1180-90 una comunitat d’eremites, d’ambós sexes, que intentà d’estabilitzar-se com a fundació regular el 1202 Resten alguns vestigis de l’antic monestir al mas de Sant Blai és possible que el seu claustre fos traslladat a Santes Creus l’actual claustre posterior
genòmica
Biologia
Branca de la genètica que s’ocupa de la caracterització molecular de genomes complets.
La genòmica és una disciplina científica desenvolupada parallelament als Projectes Genoma, com una eina per a analitzar i interpretar totes les dades que aquests subministren Aporta informació bàsica per a l’aïllament de gens específics d’interès, com els gens relacionats amb malalties humanes La genòmica estructural caracteritza la natura física de genomes complets La genòmica funcional intenta entendre tot el ventall de funcions del genoma en les diferents etapes del desenvolupament i en diverses condicions ambientals
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina