Resultats de la cerca
Es mostren 690 resultats
Beirut
Ciutat
Capital del Líban i del muḥnfaẓa homònim.
Situada a la costa mediterrània, al peu de les muntanyes del Líban, gaudeix d’un clima mediterrani La ciutat, que comprèn el nucli primitiu, format pels barris àrabs i turcs, i la part nova, construïda a l’estil europeu, és essencialment un centre administratiu, comercial i financer el port s’aprofita de la lentitud del transport a través de la mar Roja És també un nucli industrial, on hi ha concentrat el 43% de tota la indústria libanesa alimentària i tèxtil, especialment de la seda Nus ferroviari i entroncament de carreteres, té també aeroport internacional És un centre cultural i d’…
inversió
Música
Operació que afecta la disposició d’un interval, elevant el so greu una octava o baixant també una octava el so més agut.
ultraviolat
Física
Regió de l’espectre electromagnètic que comprèn l’interval que va des de la llum visible fins a la regió dels raigs X.
Si hom pren com a límit de la radiació visible la que té una longitud d’ona λ, per sota de la qual l’ull només percep l’1,1% de l’energia incident, la radiació ultraviolada comença a 4 300 Å, però com que l’ull pot detectar longituds d’ona inferiors si la radiació que les té és prou intensa, hom ha convingut a situar la regió de l’ultraviolat entre les longituds d’ona de 3 850 a 100 Å La transparència d’una substància a l’ultraviolat disminueix a mesura que aquesta substància és irradiada per aquest raig El vidre corrent és menys transparent que el quars cristallí així, un gruix de 0,1 mm del…
descendent
Música
Dit de l’interval o del seguit d’intervals (escala, arpegi, fragment melòdic) en què qualsevol so és més greu que l’anterior.
autocovariància
Matemàtiques
En una funció dependent del temps, covariància que hi ha entre els valors d’aquesta funció, separats per un interval de temps constant.
autocorrelació
Matemàtiques
En una funció dependent del temps, correlació que hi ha entre els valors d’aquesta funció, separats per un interval de temps constant.
just
Música
Adjectiu que qualifica l’interval que només té una forma de consonància com els de 4a, 5a, 8a i els seus intervals compostos.
Són intervals que només poden ésser justs, augmentats i disminuïts, però no poden ser majors ni menors Els intervals que tenen un semitò cromàtic més que els seus corresponents intervals justos són intervals augmentats per exemple, do-sol♯ és una 5a aug i els que tenen un semitò cromàtic menys són intervals disminuïts do-sol♭ és una 5a dis D’altra banda, els acords que tenen la 5a J independentment que la seva 3a sigui major o menor s’anomenen acords perfectes acord perfecte major, acord perfecte menor
teorema de Rolle
Teorema de Rolle
© fototeca.cat
Matemàtiques
Teorema segons el qual si f és una funció contínua en tots els punts d’un interval tancat [a,b] i té derivada en cada punt de l’interval obert (a,b), aleshores si f (a) = f (b), existeix un punt c en (a,b) tal, que f´ (c) = 0.
És a dir, existeix una tangent horitzontal a la corba representativa de la funció en un punt c , entremig de a i b
disminuïda
Música
Dit d’una de les formes dels intervals musicals, excepte el de segona, en la qual l’interval té un semitò cromàtic menys que el mateix interval en la forma menor (en els intervals de tercera, sexta i sèptima) o en la forma justa (en els de quarta, quinta i octava).
música de Berga
Música
Música desenvolupada a Berga (Berguedà).
Des del segle XV, la vida musical d’aquesta ciutat ha girat a l’entorn dels seus orgues, època en què es té notícia de la construcció del primer, fins el 1877, moment en què es creà la plaça d’organista i mestre de capella a l’esglé-parroquial Entre els qui van exercir aquest càrrec, cal esmentar Esteve Guiu, que en fou titular entre el 1775 i el 1824, i, ja al segle XX, Miquel Mas, Josep Armengou i Marià Miró i Alsina Berga té una notable tradició musical i força músics, molts dels quals relacionats amb La Patum Joaquim Serra i Farriols 1833-1905, que contribuí a dignificar-ne la música…