Resultats de la cerca
Es mostren 3475 resultats
teclat

Teclat d’un ordinador
Electrònica i informàtica
Perifèric d’un ordinador constituït per un conjunt de tecles activables manualment i sovint disposades com les d’una màquina d’escriure.
Els teclats emprats usualment en els ordinadors compatibles són bastant unificats en la pràctica, tot i que hi ha petites diferències entre els diferents models existents Bàsicament, un teclat consta de tres parts clarament diferenciades La part central és la més extensa i és anàloga al teclat d’una màquina d’escriure corrent, amb la disposició de les tecles de lletres i xifres ja coneguda i, per tant, amb les mateixes variants segons els països el teclat més usual és l’anomenat QWERTY nom format per les 6 primeres lletres de la primera fila, emprat en la majoria de…
clau

Clau musical: claus de sol, fa i de do
© Fototeca.cat
Música
Signe escrit al començament, i a voltes entremig, de les línies horitzontals que serveixen de guia en la notació musical, el qual determina el nom i l’altura corresponents a les notes que hi són col·locades.
Actualment hom utilitza sobretot les claus de sol en segona línia, de do en tercera i en quarta, i de fa en quarta, que indiquen on són situats el sol 3, el do 3 i el fa 2 Originàriament servien de signe les lletres que, segons la notació alfabètica, designaven els graus que són a un semitò del grau immediat inferior, primerament segle X les equivalents a do c i a fa f, i més tard segle XV l’equivalent a sol g per a la transposició a la quinta superior dels tons eclesiàstics Darrerament foren fixades com a claus les transformacions d’aquestes mateixes lletres Per…
Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez del Romero

Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez del Romero (dècada del 1940)
© Arxiu Família Del Romero Sánchez-Cutillas
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiadora, novel·lista i poeta.
Cursà estudis de filosofia i lletres a la Universitat de València Considerada una de les figures que conformaren la generació poètica valenciana dels anys cinquanta, és autora dels reculls poètics Un món rebel 1964, Conjugació en primera persona 1969, Els jeroglífics i la pedra de Rosetta 1976 i Llibre d’amic e amada 1980 L’any 1997 li fou editada íntegrament l’ Obra poètica , i tres anys més tard aparegué el recull bilingüe Trenta poemes 2000 Ha estat antologada a Paisatge emergent Trenta poetes catalanes del segle XX 1999 i Contemporànies Antologia de poetes dels Països…
,
Manuel Tarancón, designat conseller de Cultura i Educació valencià
El fins ara president de la Diputació de València, Manuel Tarancón, és designat nou conseller de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana en substitució de Francesc Camps, que ha estat nomenat secretari d’Estat d’Administracions Públiques del Govern central Tarancón, que és renebot del cardenal Enrique i Tarancón, és llicenciat en Filosofia i Lletres
ral d’argent de València
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent creada per Joan I, amb un valor de 18 diners (equivalent a un sou i mig), coneguda popularment amb el nom de divuitè
.
L’any 1521, durant la guerra de les Germanies, foren encunyats rals d’argent a Dénia i a Sogorb amb les característiques dels rals o divuitens es distingeixen per les lletres D i SO, abreviatures del nom de la seca, i la S d’Alfons Sanxis, mestre de la seca de València, que figuren en el camp del revers
citació
Literatura
Text d’un autor que hom addueix en suport d’una opinió, d’una regla, etc.
Si és escrita, cal indicar clarament que és el tros citat entre cometes i, en nota, l’autor, l’obra, l’edició i la pàgina Una citació dins una citació és expressada amb una sola cometa ' ' Cal fer-les constar en tota edició crítica, per exemple, amb lletres espaiades, i identificar-les en un apartat propi
Benet de Magarola i de Castellví
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Fill de l’oïdor de l’audiència de Catalunya Miquel Joan de Magarola i de Clariana Fou catedràtic de filosofia a Cervera El 1793 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, de la qual fou secretari Dels seus escrits, només en restà un dietari 1808-14, que usà Ramon Ferrer en la redacció de la seva Barcelona cautiva
Isidre Vilaseca i Rius
Educació
Cristianisme
Comunicació
Sacerdot, pedagog i publicista.
Llicenciat en teologia i filosofia i lletres, fou professor de l’Institut i de la Normal de Barcelona, director del Collegi de Sant Ignasi, de Manresa 1868, i sotsdirector del Collegi Terrassenc 1873 Fundador del setmanari El Faro Manresano 1869-70, és autor de nombroses obres hagiogràfiques en català i castellà i de manuals escolars sobre diverses matèries
Jaume Novellas i de Molins
Literatura catalana
Escriptor.
Procedia del Centre Escolar Catalanista, i ingressà a la Lliga Regionalista Doctor en filosofia i lletres, collaborà, entre altres publicacions, a La Renaixença , La Ilustració Catalana i Joventut Poeta de la Renaixença, bucòlic, publicà Agredolç 1886, Bosqueroles 1888, Ratlles curtes 1892 i Montsenyenques Era propietari de la masia la Sala de Viladrau, d’on era fill Joan Serrallonga
Narcís Noguer
Cristianisme
Jesuïta.
Estudià dret, filosofia i lletres i Sagrada Escriptura, i residí a Holanda i a Àustria Defensor d’un sindicalisme mixt i catòlic, publicà nombroses obres sobre aquest tema El modernismo en la Acción Social 1910, Cuestiones candentes sobre la propiedad y el socialismo 1924, Los sindicatos profesionales de obreros en la dirección de la Santa Sede 1926, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina