Resultats de la cerca
Es mostren 1116 resultats
diner melgorès
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a Catalunya a la moneda (diners de billó) encunyada pels comtes de Melgor entre mitjan segle X i darreria del segle XIV.
Inicialment moneda comtal, passà, a principi del segle XIII, a ésser senyorial, episcopal i ciutadana alhora, ja que hi tenien drets el senyor de Montpeller, llavors comtes reis catalans, els bisbes de Melgor, com a comtes en feu papal del comtat de Melgor i els cònsols de Montpeller L’any 1218 els guanys es repartien en 4/6/2 diners per lliura 240 diners entre els seus respectius possessors, i foren reduïts a 2/2/1 l’any 1261 Des del final del segle XII la bona llei del melgorès i la seva estampa invariada li donaren una gran acceptació a tot el Llenguadoc i encara a Aragó i…
Lletra del monjo Garsies
Historiografia catalana
Carta escrita entre el 1043 i el 1046 per Garsies, un monjo del monestir de Sant Miquel de Cuixà, adreçada al seu mestre, l’abat i bisbe Oliba.
Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’un complex tractat sobre la història i les construccions d’aquest monestir que inclou un catàleg de les seves relíquies i un sermó dirigit als seus germans No se sap res de cert sobre l’autor, excepte que, ateses les característiques literàries de l’epístola sermó, havia de ser format a l’escola del monestir de Ripoll per a redactar el sermó final, l’autor copià fragments de sermons d’Oliba que li lliurà el bisbe en persona o que tragué de l’arxiu de l’abadia La finalitat de l’obra és commemorar l’aniversari de la consagració de l’església del monestir…
casa d’Àustria
Nom amb el qual fou coneguda a Europa la nissaga dels Habsburg, des que Àustria s’identificà amb llurs possessions hereditàries a partir de la reunió definitiva d’Àustria, Estíria, Caríntia, Carniola, el Tirol i les possessions de Suàbia.
Aquesta designació no solament fou aplicada a la branca alemanya de la família sorgida de l’infant Ferran a qui l’emperador Carles V, el seu germà, lliurà a la dieta de Worms, el 1521, l’herència austríaca, sinó també a la branca hispànica descendent de Carles V, del qual heretà les corones de Castella, de Catalunya-Aragó i de Borgonya Aquesta branca s’extingí amb la mort de Carles II el 1700 sense descendència masculina, i la primera, amb Carles VI, que morí el 1740, igualment sense descendència masculina i que entre el 1705 i el 1725 fou rei de les corones de Castella i de Catalunya-Aragó…
Santa Maria de Castellonroi
Art romànic
El poble de Castellonroi s’emplaça a 454 m d’altitud, a l’esquerra del Reguer L’indret fou conquerit a la darreria del segle XI pel vescomte Guerau II Ponç de Cabrera, el qual l’any 1103, conjuntament amb la seva esposa Estefania, atorgà a l’abadia de Sant Pere d’Àger, entre d’altres béns, “ ipsis ecclesiis de Castellon ” Posteriorment, en la segona gran dotació de Sant Pere d’Àger que feren els esmentats vescomtes es consigna la donació de l’església de Castellionis juntament amb la torre d’Avimor i d’Avimheba que era a l’Horta 1107, donacions que foren ratificades l’any 1174 pel vescomte…
Rudolf Bultmann
Cristianisme
Teòleg i escripturista luterà alemany.
Estudià a Marburg, on es formà en el corrent liberal i rebé la influència de Wilhelm Herrmann Fou catedràtic de Nou Testament i d’història religiosa del cristianisme primitiu a Marburg 1921 Superà la teologia liberal amb l’afirmació de la realitat del Déu transcendent, manifestat en Jesucrist teologia dialèctica, i des del primer moment s’aplicà a coordinar la ciència vàlida de la teologia liberal amb els valors de la teologia dialèctica la fe i la seva transcendència El primer fruit del seu lema ‘tornar al Crist de la fe sense sacrificar la sinceritat científica’ fou Geschichte der…
Antoni Vila i Arrufat
Nu, d’Antoni Vila i Arrufat
© (col.l Cendrós, Bcn) Arxiu Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Fill i deixeble de Joan Vila i Cinca i pare de Joan Vila i Grau Es formà també a la Llotja barcelonina i a l’escola de San Fernando de Madrid Pensionat per l’ajuntament de Sabadell, anà a París i a Itàlia Partí d’un realisme directe La mare , 1914, i rebé després la influència de Mela Muttermilch La mare cosint , 1918 Exposà individualment a Barcelona Galeries Laietanes, 1919, i residí a París 1919-20, on feu alguns finíssims paisatges urbans Exposà de nou a Barcelona el 1922 El Camarín i el 1932 Syra, i alhora prengué part en diverses exposicions collectives A la postguerra participà en…
Cola di Rienzo
Història
Tribú de Roma.
Notari i gran orador, aspirà a reconstruir un imperi Romà limitat a Itàlia i centrat a Roma, lliure de dominacions estrangeres, concretant així políticament les vagues formulacions nacionalistes de Dant i de Petrarca, amb qui s’escriví Inicià la seva actuació política el 1343 en presidir l’ambaixada enviada a Avinyó prop del papa per un efímer govern popular, sorgit d’una revolta contra el senat i la noblesa romana Havent tornat a Roma amb el càrrec de notari de la cambra municipal per nomenament del papa 1344, aprofità el descontentament popular, a causa de la carestia i del mal govern de la…
Siegfried Lenz

Siegfried Lenz (1969)
© Lotha Schaack
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Mobilitzat el 1943 a la marina i empresonat pels britànics el 1945, el 2007 reconegué haver estat obligat a unir-se a les Joventuts Hitlerianes Després de la guerra fou collaborador del diari Die Zeit fins el 1951, que inicià la trajectòria literària Pertanyent al Grup 47 , la seva obra, influïda sobretot per Ernest Hemingway, constitueix sobretot una confrontació amb la consciència moral collectiva durant el nazisme Proper al Partit Socialdemòcrata, tingué una projecció pública important en les iniciatives de reconciliació d'Alemanya amb països de l'Est d'Europa —el 1970 acompanyà el…
Práxedes Mateo Sagasta

Práxedes Mateo Sagasta
© Fototeca.cat
Història
Polític castellà; fou enginyer de camins, professió que només exercí en la seva joventut.
Participà com a progressista en la revolució del 1854 i fou elegit diputat per Zamora Lluità el 1856 contra O'Donnell i hagué d’exiliar-se a França Tornà poc temps després i fou elegit novament diputat L’any 1863 adquirí i dirigí el diari La Iberia Conspirà amb Prim i hagué de fugir a Portugal, des d’on passà a Anglaterra i a França Preparà la rebellió dels sergents de la caserna de San Gil, a Madrid 1866, que fracassà condemnat a mort en rebellia, pogué fugir a França L’any 1868 s’uní a Serrano i fou un dels caps del moviment revolucionari Ministre de governació amb Serrano i amb Prim i…
Sant Salvador de Tarroja de Segarra
Art romànic
L’església parroquial de Sant Salvador és al centre del poble de Tarroja de Segarra Aquest indret és documentat per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell de l’any 1040 En aquells moments el castell i el terme de Tarroja es consideraven part de l’antic terme de Guissona La parròquia de Sant Salvador de Tarroja no és esmentada fins al segle XII La seva primera referència directa és de l’any 1176, en què Pere, capellà de Tarroja, es lliurà amb tots els seus béns a l’església de Sant Salvador de Tarroja i es comprometé a no abandonar-la si no tenia el permís…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina