Resultats de la cerca
Es mostren 1692 resultats
Proves diagnòstiques de les malalties de l’aparell urinari
Patologia humana
La diagnosi dels trastorns de l’aparell urinari se sol basar en les manifestacions que provoquen, per bé que en pocs casos els símptomes i els signes són suficients per a establir de manera definitiva quina és la malaltia en qüestió En general, per tant, per a concretar la diagnosi de les malalties de l’aparell urinari cal realitzar algunes proves diagnostiques Entre les proves emprades n’hi ha que són molt senzilles i d’altres de molt sofisticades Actualment hi ha mètodes molt específics que només s’apliquen en casos molt concrets Les proves descrites en aquest apartat són les…
Ivan Galamian
Música
Violinista nord-americà d’origen iranià.
Es formà a Moscou amb Konstantinos Mostras L’any 1922 es traslladà a París per perfeccionar-se amb Lucien Capet Dos anys més tard començà la seva carrera com a concertista en aquesta ciutat, però el 1939, a causa de la Segona Guerra Mundial, emigrà als Estats Units El 1944 fou nomenat professor de l’Institut Curtis de Filadèlfia, i poc després, de la Juilliard School de Nova York En el terreny pedagògic, la seva influència sobre els ensenyaments musicals ha estat fonamental Entre els seus deixebles destaquen Itzhak Perlman, Miriam Fried, Jaime Laredo i Pinchas Zukerman L’any 1962 publicà dos…
Hugo Schuchardt
Lingüística i sociolingüística
Lingüista alemany.
Féu estudis a Bonn, fou deixeble de Diez i Schleicher i professor a les universitats de Leipzig, Halle an der Saale i Graz Coneixedor de múltiples llengües, es preocupà per una gran diversitat de problemes origen del llenguatge, classificació de les llengües, substrat i aplicà mètodes varis descriptiu, històric, de la cultura material L’obra que el consagrà fou Der Vokalismus des Vulgärlateins ‘El vocalisme del llatí vulgar’, en tres volums, 1866-69 La resta de la seva dilatada obra, apareguda en articles de revista, comprèn estudis aguts sobre l’afinitat entre llengües, la…
Els arbres filogenètics
Les característiques generals dels arbres filogenètics Un arbre filogenètic és una estructura matemàtica que permet modelitzar les relacions de parentiu entre un grup d’organismes o entre unes determinades seqüències de DNA, RNA o proteïnes De manera genèrica, les entitats que es comparen reben el nom d’UTO, acrònim d’Operational Taxonomic Unit ‘unitat taxonòmica operativa’ Malgrat que la terminologia que es fa servir en la construcció i la interpretació dels arbres pot variar una mica entre els diferents autors, hi ha determinats conceptes bàsics que s’empren de forma general La morfologia…
Els Estats Units envien quinze detinguts de Guantánamo als Emirats Àrabs Units
El Pentàgon anuncia el trasllat de 12 iemenites i 3 afganesos internats al centre de detenció de Guantánamo als Emirats Àrabs Units Actualment, només resten 61 presoners a la base de Guantánamo El centre va ser obert el 2002 per a empresonar els sospitosos de terrorisme, i va ser molt criticat per les detencions sense proves de la majoria dels interns i pels mètodes d’interrogació, sovint qualificats de tortura L’administració Bush va alliberar-ne fins a 532, la majoria sense càrrecs Quan va arribar a la presidència Barack Obama 2009 va prometre el tancament de la presó, però…
escola nova
Educació
Tipus d’escola derivat del moviment de renovació escolar i pedagògica que portà aquest mateix nom, iniciat al final del segle XIX per A. Ferrière i desenvolupat al primer terç del segle XX als països europeus de democràcia formal (França, Bèlgica, Itàlia, el Regne Unit i Suïssa) i àdhuc als EUA.
Tingué com a organisme bàsic el Bureau International des Écoles Nouvelles Constituí alhora una superació de l’ensenyament autoritari tradicional i una adaptació a les noves necessitats i concepció del món de la burgesia liberal En el si del moviment foren experimentats diferents mètodes pedagògics Montessori, Decroly, Freinet, Dewey, etc sempre fonamentats en l’activitat de l’infant El tipus d’escola que se’n derivà rebé el nom d’escola activa Introduït als Països Catalans a partir del 1901, el moviment escola nova s’estengué ràpidament amb la creació d’una sèrie d’escoles…
etnologia
Etnologia
Ciència que estudia les ètnies, els pobles i llurs cultures.
L’etnologia empra les dades que li forneix l'etnografia i intenta d’establir les lleis que determinen la conducta, les realitzacions i l’evolució d’un grup humà o d’una àrea cultural L’estudi d’un conjunt de grups o d’àrees culturals pot conduir a l’establiment de síntesis de més amplitud, les quals intenten d’explicar, dins una visió global, la diversitat de les cultures creades per l’home L’etnologia considera la tecnologia, els mètodes econòmics, les institucions socials i polítiques, les creences religioses, les creacions artístiques i el folklore com a parts del sistema…
Tomàs Dolsa i Ricart
Metge alienista.
A fi de crear una institució moderna per a malalts mentals, anà a França a estudiar tècniques noves de tractament, amb el seu gendre i collega Pau Llorach En tornar-ne, vengué les propietats familiars del Camp de Tarragona i creà la Fundació Dolsa, que establí a les Corts Barcelona l’Institut Frenopàtic 1863 En retirar-se, el succeí com a director el seu fill Lluís Dolsa i Ramon Vila-seca, Tarragonès 1850 — Barcelona 1908, que assajà nous mètodes psiquiàtrics —com el de non-restraint i el d' estímuls intellectuals —, precursors de la moderna socioteràpia Fou regidor municipal…
Arieh Warshel
Química
Químic israelià.
Després del servei militar 1958-1962 es graduà a l’Institut Technion de Haifa i posteriorment es doctorà a l’Institut Weizmann de Rehovot 1962, on fins el 1978 exercí la docència i feu recerca, amb estades a la Universitat de Harvard i al Laboratori de Biologia Molecular de Cambridge Gran Bretanya Des d’aquest any ha desenvolupat bàsicament la seva tasca a la Universitat del Sud de Califòrnia de Los Angeles La seva recerca s’ha orientat al desenvolupament de mètodes computacionals per a l’anàlisi de l’estructura i el funcionament de molècules orgàniques Per aquestes aportacions, el 2013…
perspectivisme
Filosofia
Doctrina segons la qual les coses i el món en general han d’ésser considerats des de diferents punts de vista, per tal com cadascun ofereix una perspectiva única i indispensable per al coneixement del conjunt.
En aquest sentit la monadologia de Leibniz pot ésser qualificada de perspectivisme, així com la teoria de Nietzsche segons la qual el coneixement funciona d’acord amb les necessitats de l’ens cognoscent Ortega y Gasset defensà també el perspectivisme i l’obrí vers una dimensió històrica hi ha, segons ell, una sèrie de perspectives que només poden ésser descobertes en el curs de la història La reunió de perspectives efectives i possibles dóna la imatge veritable de cada cosa, i només ella pot fer conèixer la veritat absoluta En el pensament contemporani són nombroses les doctrines que han…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina