Resultats de la cerca

Deixeble de Ramón Menéndez Pidal i d’Eduardo de Hinojosa, fou catedràtic d’història a les universitats de Barcelona 1918, Valladolid i Madrid 1925, de la qual fou rector 1932-34 Fundà i dirigí l' Anuario de Historia del Derecho Español 1924 i fou membre de l’Academia de la Historia 1926 Membre d’Acción Republicana, fou diputat durant la Segona República i ministre d’estat 1933 Exiliat a Buenos Aires 1940, fundà els Cuadernos de Historia de España 1944 El 1957 publicà España Un enigma histórico , on combaté les tesis d’Américo Américo Castro Quesada El 1959 fou elegit president del govern de…

Des de ben petit imità cantants de cobla i de flamenc, com el Caracol, Marchena, Valderrama i Rafael Farina Gran admirador d’aquest darrer, començà a ser anomenat El Farina de las Ventas i, més endavant, El Fary Abans de dedicar-se a la música, treballà en un bar, de repartidor de fruita a domicili i de jardiner amb el seu germà, a Torrejón de Ardoz Durant el servei militar aprengué a llegir i, en acabà, exercí de taxista durant set anys i fou propietari d’un hostal al barri de Bilbao, a Madrid Amb els diners guanyats, pogué cobrir les despeses dels enregistraments dels seus primers discos,…

Cursà filosofia i lletres i treballà com a funcionari del Ministeri d’Hisenda a Ourense fins el 1967, que fou expulsat del cos per la militància al Partido Comunista de España Posteriorment es guanyà la vida com a llibreter S’inicià com a poeta en castellà Barrio de nadie , 1955 i s’incorporà tardanament a la lírica gallega amb  Arredores 1962, testimoniatge d’una desesperada consciència de solitud, d’una tensió dramàtica basada en el fracàs de tot intent de comunicació Non 1967 és un dels llibres més destacats de la lírica gallega actual, al qual seguiren Calados esconxuros 1981, Premio da…

Germana del també escriptor Terenci Moix Considerada una de les principals veus literàries de l’anomenada  Gauche Divine  a la Barcelona dels anys seixanta i setanta del segle XX, conreà diversos gèneres, com la novella, la poesia, la literatura infantil i l’assaig, a més de la traducció i l’edició La seva poesia, en la línia avantguardista europea, es destaca per la utilització del collage Baladas para el dulce Jim 1969, A imagen y semejanza 1970, premi Vizcaya,  Call me Stone 1969, No Time for flowers 1971, etc Els llibres de relats i les novelles reflecteixen el seu entorn i tenen una…

Vida Passà gran part de la seva vida a Roma La seva formació musical és desconeguda, però se sap que fou alumne d’Ercole Bernabei El 1655 era un nen cantor a San Marcello del Crocifisso i el 1658 fou recomanat com a cantant a la reina Cristina de Suècia -establerta a Roma-, la qual li encarregà moltes de les seves obres, entre les quals el motet Care Jesu suavissime per a tres veus, dos violins i baix continu, que es considera la seva primera composició coneguda Nomenat servitore di camera de la monarca sueca el 1658, a partir del 1664 entrà, a més, al servei de Lorenzo Onofrio Colonna i…

L’art de la segona meitat del segle XX a Catalunya es defineix amb una evolució pròpia, interna, autònoma i fins i tot nacional quan cal, però que no deixa mai en cap moment de situar-se en l’àmbit internacional de cada període L’art català de qualsevol estil no es pot entendre sense aquesta contextualització hispànica, europea i universal Això ho ha d’explicar bé el MNAC fins on li pertoca i ho ha de continuar el MACBA Perquè el MACBA és un museu històric i no una sala d’art no és el que els alemanys en diuen Kunsthalle El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el Centre d’Art Santa…

Estudià composició i harmonia amb el mestre Francesc Sánchez i Gavagnach, cant amb Giovannina Bardelli i violí amb Agustí Torelló, i probablement també rebé lliçons de piano Entre els 16 i els 18 anys compongué l’òpera en tres actes Schiava e regina , premiada amb medalla i diploma a l’Exposició Universal de Chicago del 1892 El Gran Teatre del Liceu la programà per a la temporada 1893-94, però l’estrena no fou possible a causa de l’atemptat anarquista que malmeté el teatre Finalment, l’òpera es representà el 1894 al Palacio Real de Madrid Compongué més de 100 obres, la majoria peces breus per…

Tot i que ha estat considerat deixeble de la capella de la catedral de Girona, la documentació conservada no ho pot demostrar, com tampoc no és segur el seu lloc de naixement, que segons alguns estudiosos és Celrà Gironès Es formà amb J Barba, primer a Girona i després a Barcelona Possiblement actuà com a organista suplent a Santa Maria del Mar quan el mateix Barba ocupava el càrrec d’organista Posseïdor d’una bona veu, feu una gira per Menorca amb una companyia d’òpera i dí passà a París, on s’establí A la capital francesa arribà a fruir de molta consideració com a professor de cant i com a…

Fou una de les veus més destacades del seu temps, posseïdora d’una gran extensió vocal de quasi tres octaves des de sol2 a mi5 Estudià amb F Pareja, G Marinelli i el castrat italià G Crescentini Debutà a Espanya el 1806, i aviat es traslladà a Itàlia, on cantà a Bolonya, Milà i a Nàpols, contractada per Domenico Barbaia, de qui fou amant El seu caràcter dramàtic la feu destacar en La Vestale , de G Spontini, i en Medea in Corinto , de S Mayr A Nàpols, cantà moltes de les òperes de G Rossini, amb qui es casà el 1822, el qual pensà en la seva veu per als papers de solista a Elisabetta, regina d…

Vida Llicenciat en dret, estudià magisteri i exercí el periodisme mentre escrivia obres de teatre i lletres de cançons Germà de l’actor Jesús Puche, treballà com a doblador als estudis Paramount de Joinville París El 1932 s’installà a Barcelona i s’introduí en la indústria cinematogràfica com a guionista i dialogista de Pasa el amor 1933, Adolf Trotz i Incertidumbre 1935, Isidre Socias i Joan Parellada El 1934 substituí Fèlix de Pomès al capdavant de la secció de doblatge dels estudis Trilla-La Riva, on imprimí un segell personal i unes maneres de fer professionals En plena guerra civil…