Resultats de la cerca

La fossa de Cofrents-Aiora és una depressió d’orientació aproximadament N-S, limitada per falles, que s’estén des dels voltants de Cofrents, on enllaça amb la conca del Cabriol, fins a prop d’Almansa, on pren una orientació NW-SE Almansa - la Font de la Figuera Duu associades nombroses fossetes o «graben» menors satèllits, d’orientació E-W, és a dir perpendiculars a la fossa principal fosses del Xúquer, de Carcelén, de Xarafull, de Zarra i del Pinar de Meca la darrera enllaça amb la fossa d’Alpera, de direcció NNESSW És una depressió de fons diapíric, reblerta de materials neògens A la part N…

Àrea de nidificació del gaig blau Coracias garrulus als Països Catalans Carto-tec, original dels autors Aquest ocell és característicament estival només visita les nostres terres per efectuar la reproducció o com a migrador durant els seus llargs viatges cap als seus llocs d’hivernada que es localitzen al S d’Àfrica, o des d’ells Es troba com a nidificador local a la Catalunya Nord, a la resta del Principat i al País Valencià, i només com a migrador irregular i escàs a les Balears no hi ha cap observació a Andorra És un migrador poc nombrós, que es detecta amb més freqüència a la primavera…

El colom roquer Columba livia té l’aspecte típic del colom domèstic, amb el qual es confon sovint, i pel qual és sovint pres quan hom en contempla estols més o menys nombrosos Sol ser grisós, amb bandes negres a les ales i a la cua, i d’un color verdós o vinós tornassolat, però els individus d’origen domèstic cas de la fotografia, poden prendre altres tons Xavier Ferrer Inicialment aquesta espècie, que donà origen als coloms domèstics, diversificats després en una gran quantitat de races, devia estar molt estesa Tanmateix, els successius encreuaments amb coloms domèstics, la introducció d’…

El milà reial Milvus milvus és molt més escàs i més gros que el milà negre ateny fins a 61 cm, contra els 56 cm d’aquest En conjunt, és de plomatge més clar, però, sobretot, es distingeix, en vol, per la forma exageradament forcada de la cua i per les taques blanques que mostra dessota les ales, caràcters tots dos visibles a l’exemplar de la fotografia, feta als Pirineus Xavier Parellada El milà reial no presenta un estatus regular arreu dels Països Catalans És un nidificador esporàdic i un hivernant rar a la Catalunya Nord, amb un flux poc important de migradors en ambdós passos A…

Morfologia La serp de cogulla Macroprotodon cucullatus es reconeix per una taca negra que té a la part posterior del cap, ben visible a la fotografia, i pel fet de tenir la pupilla dels ulls vertical, ja que és l’únic colúbrid que la hi presenta Javier Andrada És una serp petita i relativament esvelta que pot arribar als 65 cm de longitud, però que normalment és més curta El seu cap és proporcionalment gros, llarg i deprimit, amb el musell arrodonit La pupilla és vertical, ovalada quan hi ha molta llum, encara que amb poca llum esdevé més arrodonida Té una escata preocular, dues de…

Barrancs com Lo Ballesta, Lo Quesada i El Espartal s’aboquen a la canyada de Lo Siñerio, afluent del Río Nacimiento El barranc de Fayona, que vessa a les salines que no toquen el terme per un delta, correspon a un sector planenc per sota dels 100 m sobre el nivell de la mar, per on passa un canal de Regs de Llevant, el qual assorteix unes 300 ha de regadiu hortalisses i llimoneres L’any 1900 el terme, molt esquifit, tenia 1 313 h, que serien 1 416 el 1930 i 2 164 el 1960 El poble 3 852 h agl 2006 90 m alt és en un creuer de camins que enllacen Bigastre, Benijòfar, la costa, el Pilar i un…

L’antiga església que dóna nom al lloc és esmentada al s XIV

Situació i presentació Limita amb els termes de Fogars de Montclús W-N, Santa Maria de Palautordera S i Sant Pere de Vilamajor E-NLa part més accidentada del terme és al sector NW, per on s’escolen la riera de Vallmanya i el torrent del Reguissol, afluents de la Tordera Aquest sector és ocupat per densos boscos d’alzines, pins i arbres de ribera Sant Esteve es reparteix amb el terme veí i complementari de Santa Maria de Palautordera la gran terrassa fluvial de la Tordera quan aquesta ha deixat les valls encaixades del Montseny La vall de la Tordera baixa encaixada, s’obre a l’alçada del…

Quasi dues terceres parts del territori no són conreades 1 700 ha de pins i 500 de matollar, mentre que els sectors del centre i del sud són ocupats per l’agricultura, de secà, especialment la vinya raïm de taula, sobretot per a l’exportació, i també oliveres 350 ha, ametllers 200 ha i cereals blat Les activitats ramaderes i industrials són poc importants Hi ha emigració La vila 2 560 2006, llutxentins 284 m alt és a la plana que s’estén a la dreta del riu L’església parroquial és dedicada a santa Maria Domina la vila el palau senyorial, del s XVI Fou centre de la baronia de…