Carto-tec, original dels autors.
Aquest ocell és característicament estival; només visita les nostres terres per efectuar la reproducció o com a migrador durant els seus llargs viatges cap als seus llocs d’hivernada (que es localitzen al S d’Àfrica), o des d’ells. Es troba com a nidificador local a la Catalunya Nord, a la resta del Principat i al País Valencià, i només com a migrador irregular i escàs a les Balears; no hi ha cap observació a Andorra.
És un migrador poc nombrós, que es detecta amb més freqüència a la primavera que a la tardor. Les primeres arribades es produeixen a mitjan abril i continuen durant el maig. El pas de tardor, menys definit, va del final de juliol al setembre. Fora d’aquestes dades, hi ha algunes observacions la segona quinzena de juny a les Balears i al País Valencià, i l’octubre a la Catalunya Nord.
L’hàbitat de nidificació del gaig blau són les àrees planes o de relleu ondulat, amb conreus de secà, o també vergers i petites arbredes disperses, en un paisatge eminentment obert i de caràcter principalment semistèpic. Per a situar el niu utilitza generalment cavitats d’arbres, de parets de masos o altres edificis dispersos enmig dels cultius o, menys correntment, els talussos terrosos.
Xavier Ferrer.
Com a nidificador es troba molt localitzat i és poc abundant. A l’àrea de cria del Rosselló sembla estar en regressió, ja que de tres parelles que niaven a les rodalies de l’estany de Canet el 1981, va passar-se a dues el 1982, mentre que el 1983 i el 1984 no se’n va poder localitzar cap. Les àrees on el gaig blau es troba més ben representat són la plana empordanesa i, sobretot, la part occidental de la Depressió Central catalana, amb també algunes localitats de cria a les comarques meridionals (Alt i Baix Camp, Tarragonès i Ribera d’Ebre). Per les dades de què hom disposa, sembla que, almenys els darrers anys, la seva àrea de cria no s’ha modificat, a excepció de la seva desaparició del delta de l’Ebre, on es va trobar nidificant el 1963. La població del sector occidental del Principat, que és el nucli més important, va ésser estimada en un mínim de 35 parelles el 1982. Més al S, l’únic punt de cria conegut es troba al Baix Vinalopó, on el gaig blau és molt escàs, mentre que caldria verificar-ne l’existència en altres indrets del País Valencià.