Resultats de la cerca
Es mostren 5704 resultats
La pesta del 1348 als Països Catalans
Evolució de la pesta de 1348 A mitjan tres-cents, després d’una prolongada absència de sis centúries, la pesta va irrompre a Europa, on es va fer endèmica fins al segle XVIII Aquesta pandèmia tingué l’origen a Àsia, probablement a la regió del llac Balchas, des d’on la malaltia, produïda pel bacteri Yersinia pestis , es va propagar cap a l’oest per les rutes comercials que contornejaven la mar Càspia, i va arribar a les costes de la mar Negra el 1346 Des de Constantinoble, que fou atacada a mitjan 1347, embarcacions genoveses la propagaren ràpidament pels ports de la Mediterrània occidental,…
Dosrius
Història
Antiga quadra del municipi de Torrelles de Foix (Alt Penedès), possessió del monestir de Santes Creus des de mitjan segle XIII fins al 1625.
Dagues
Història
Antiga quadra del municipi de Torrelles de Foix (Alt Penedès), possessió del monestir de Santes Creus des de mitjan segle XIII fins al 1625.
capitania general de Mallorca
Militar
Demarcació militar, que comprenia el conjunt de les Illes Balears, que prengué, a mitjan segle XIX, el nom de la capitania general de Balears
.
Sorgí com a demarcació exclusivament militar a la fi de l’Antic Règim, el 1833, en separar dels capitans generals l’administració civil de les noves províncies
qarakànida
Història
Membre de la dinastia turca (anomenada també ilkan) que regnà a l’Àsia Central des de mitjan segle X fins al començament del XIII.
D’origen obscur i dividits en diversos clans, foren islamitzats al segle X per influència dels samànides Formaren dos kanats, reconeixent inicialment el califa abbàssida, i amb capital a Qäshqär i a Samarcanda, respectivament El kanat de Qäshqär esdevingué aviat un important focus d’islamització vers les fronteres de la Xina i de Mongòlia L’occidental, que comprenia la Transoxiana i l’W de Fargana, sofrí repetits embats dels seljúcides, fins que, al final del segle XI, n’hagué d’acceptar la sobirania El darrer kan, ‘Uṯmān ibn Ibrāhīm, restà reduït al territori dels voltants de Bukhara i de…
diner melgorès
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a Catalunya a la moneda (diners de billó) encunyada pels comtes de Melgor entre mitjan segle X i darreria del segle XIV.
Inicialment moneda comtal, passà, a principi del segle XIII, a ésser senyorial, episcopal i ciutadana alhora, ja que hi tenien drets el senyor de Montpeller, llavors comtes reis catalans, els bisbes de Melgor, com a comtes en feu papal del comtat de Melgor i els cònsols de Montpeller L’any 1218 els guanys es repartien en 4/6/2 diners per lliura 240 diners entre els seus respectius possessors, i foren reduïts a 2/2/1 l’any 1261 Des del final del segle XII la bona llei del melgorès i la seva estampa invariada li donaren una gran acceptació a tot el Llenguadoc i encara a Aragó i Catalunya, i…
Gurb
Llinatge de l’estament militar els membres del qual figuren com a vicaris o veguers del castell de Gurb (Osona) des de mitjan sX.
El primer membre conegut és Ansulf 942-992, que hom creu fill d’Ansulf i Druda i casat amb Riquilda El seu fill Sendred 890-1021, casat amb Matresinda i després amb Ermengarda, és el tronc comú de les famílies Gurb i Cervelló El seu hereu Bernat de Gurb 1022-39, casat amb Quítxol, i el fill d’aquest, Guillem de Gurb 1038-1103, casat amb Ermessenda, foren els darrers a cognomenar-se Gurbs els seus successors prengueren el cognom de Queralt Originàriament posseïren els castells de Gurb i Queralt, als quals afegiren el de Sallent 1033 i els de Voltregà i Solterra Sant Hilari Sacalm el 1083
cumà | cumana
Història
Individu turc del grup de kiptxaks que a mitjan s XI emigraren cap a l’oest i arribaren a dominar les estepes d’Ucraïna.
Guerrejaren en diferents ocasions amb els eslaus, i el 1204 saquejaren la ciutat de Kíev Parallelament, s’inicià un procés de russificació de llurs costums matrimonis mixts, cristianització Hagueren de sofrir diversos atacs dels mongols, que, a la fi, els sotmeteren Una part dels cumans emigrà cap a l’oest i s’establí a Hongria, a la regió de Cumània, i foren cristianitzats El nom de cumans κοψμανοί els fou donat pels bizantins els russos els anomenen polovcy , i els hongaresos, kún
recatxat | recatxada
Història
En la lluita entre forans i ciutadans a Mallorca a mitjan segle XV, forà que es mantingué fidel a la causa amb els ciutadans.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina