Resultats de la cerca
Es mostren 3073 resultats
Pau Rodó i Samaranch
Escultura
Escultor.
Deixeble d’Estanislau Cabanes a Terrassa i de Domènec Talarn a Barcelona, on fou alumne de Llotja Anà a ampliar estudis a Roma, on guanyà medalla d’argent a l’Accademia di San Luca De nou a Barcelona 1872, continuà treballant i anà aviat a Cauterets Bigorra, on sembla que fundà una acadèmia Participà en l’Exposición Nacional de Madrid del 1881 i realitzà una Allegoria del segle XIX per a les oficines de la companyia de ferrocarrils de París-Lió-Mediterrània Novament a Catalunya, féu diversos retrats i les imatges de Sant Josep i de la Verge del Roser per a la parroquial de…
Gaspar de Rocabruna i de Taverner
Història
Militar
Militar.
Fill tercer de Carles de Rocabruna i de Ponts Cadet del cos de guàrdies valones del rei 1784, el 1801 es trobà a la guerra contra Portugal i el 1808 fou fet presoner pels francesos a Barcelona aconseguí de fugir, s’uní al comte de Caldagués i anà a Madrid, on novament fou fet presoner i d’on tornà a evadir-se i anà al front de lluita d’Andalusia i, més tard, al setge de Pamplona Liberal, el 1822 fou fet presoner, però aconseguí de passar a Gibraltar i retornà a Madrid quan pujaren els liberals al poder Fou ascendit a mariscal de camp i fet governador de Toledo 1824 i de Girona…
Il Vignola
Arquitectura
Nom amb què és conegut Jacopo Barozzi, arquitecte i teòric italià.
Es formà a Bolonya, sota l’influx de Serlio, i viatjà a Roma ~1543, on fou secretari de l’Accademia Vitruviana i inicià el tractat Regola delli cinque ordini d’architettura 1562, el qual esdevingué més tard el corpus academicista més professat Amb tot, els edificis que bastí mostren una notable originalitat i llibertat formal Després d’un viatge a Fontainebleau, l’any 1550 era novament a Roma, on es convertí en l’hereu d’Antonio Sangallo el Jove Entre les seves obres cal destacar el Palazzo Farnese, a Caprarola 1559, iniciat per BPeruzzi i després continuat per Sangallo, i l’…
Pere Valdès
Història
Nom donat erròniament en documents tardans (a partir del 1368) a Valdo, reformador i iniciador del moviment dels valdesos.
Comerciant a Lió, es convertí 1173 en sentir contar la llegenda de sant Aleix i, després d’abandonar la muller i les filles en un monestir, inicià una vida de captaire i de predicador ambulant al qual s’uní una multitud de seguidors coneguts com a pobres de Lió Difongué la traducció dels Evangelis al provençal, obra de Bernat Ydros i d’Esteve d’Anse Expulsat de la diòcesi de Lió 1177, apellà al concili III del Laterà 1179, on fou reconegut l’estil de vida dels pobres , però no pas llur llibertat de predicació, precepte que no obeí Expulsat novament de Lió amb tots els seus…
Lleonard Alagó i d’Arborea
Història
Dret
Jutge d’Arborea (Lleonard II), marquès d’Oristany i comte de Goceano.
Protagonista de la darrera rebellió sarda contra el domini catalanoaragonès Revoltat l’any 1470 per tal de reclamar la successió del marquesat d’Oristany, a la qual tenia dret per la seva mare Beneta —i que Joan II volia incorporar a la corona—, obtingué 1474 el reconeixement de les seves pretensions L’actitud del virrei de Sardenya, Nicolau Carròs d’Arborea, l’induí a rebellar-se novament tres anys després Derrotat a la batalla de Macomer 1478, on morí el seu primogènit Artal, fugí amb els seus fills i els seus germans vers Gènova foren capturats i portats al castell de Xàtiva…
Rodrigo Contreras
Història
Conqueridor castellà a les Índies.
Gendre de Pedrarias Dávila Mort aquest, el rei el nomenà governador de Nicaragua 1535 Explorà la regió aurífera del riu Yara 1536, on fundà Nueva Segovia 1543, i establí una comunicació entre el llac de Nicaragua i l’Atlàntic 1539 Es disputà amb Hernán Sánchez de Badajoz el domini de Costa Rica 1539 Els colons del seu territori l’acusaren de maltractar els indis Fou processat i absolt, però li fou llevat el càrrec i, més tard, les encomiendas Tornà a Espanya per demanar, debades, la restitució dels béns i del càrrec Novament a les Índies 1550, fou acusat de complicitat en la…
Konstandinos Karamanlís
Konstandinos Karamanlís
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític grec.
Fundador i líder del partit de dreta ERE, fou primer ministre del govern 1955-63, fins que, pel seu filoamericanisme, fou implicat en l’afer Lambrakis Grigórios Lambrakis i s’hagué d’exiliar Tornà a Grècia juliol del 1974, presidí un govern de salvació nacional per a la restauració de la democràcia i, juntament amb el seu nou partit Nea Dimokratía ‘Nova Democràcia’, vencé en les eleccions celebrades posteriorment Primer ministre del 1974 al 1980, fou elegit després 1980 president de la república El 1985 entrà en conflicte amb el govern socialista encapçalat per APapandreu i dimití El 1990…
Adolf Joarizti i Lasarte
Història
Periodisme
Política
Polític i escriptor.
Fou redactor dels diaris La Corona de Aragón , de Barcelona, i de La Discusión , de Madrid, on anà a residir participà en la revolta del Cuartel de San Gil 1866 i en la Revolució de Setembre 1868 i fundà el diari La Igualdad Tornà a Barcelona, fou diputat per Manresa 1869 i es destacà en la revolució federalista 1869 Després d’un breu exili fou novament diputat per Terrassa, 1870 Deixà diverses obres, com Los progresistas, los demócratas y los individualistas 1861 i un Viaje dramático alrededor del mundo 1864 El seu germà Miquel Joarizti i Lasarte Barcelona ~1840 — 1910 s’…
Katharine Hepburn
Cinematografia
Teatre
Actriu teatral i cinematogràfica nord-americana.
Oscar d’interpretació 1933 per Morning Glory , el 1934 fou premiada a Venècia per Little Women , i el 1967, el 1968 i el 1981 rebé novament l’Oscar d’interpretació per Guess who's Coming to Dinner , The Lion in Winter i On Golden Pond, respectivament Encarnà personatges dramàtics, còmics o tragicòmics Actuà, també, a The Philadelphia Story 1940, Bringing up Baby 1938, Dragon Seed 1944, The African Queen 1952, The Mad-Woman of Chaillot 1968, The Trojan Women 1971, Rooster Cogburn 1976, The Ultimate Solution of Grace Quigley 1984 i Love Affair 1994 Publicà l’autobiografia Me…
Ramon Despuig i Safortesa
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Comte de Montenegro i de Montoro, i germà de Joan Fou el primer director de la Societat Mallorquina d’Amics del País Com a militar, lluità en la guerra contra França en 1794-95 als fronts del País Basc i de Catalunya A Mallorca, entrà com a fiscal militar en la Junta Suprema el 1808, i fou elegit diputat a les corts de Cadis el 1813 i el 1814 Fou novament diputat a les corts el 1820 i el 1821 durant el Trienni Liberal El 1833 ascendí a mariscal de camp i fou nomenat governador i capità general de les Balears 1833-36 i president de l’audiència L’any següent era pròcer del regne…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
