Resultats de la cerca
Es mostren 3081 resultats
Konstandinos Karamanlís
Konstandinos Karamanlís
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític grec.
Fundador i líder del partit de dreta ERE, fou primer ministre del govern 1955-63, fins que, pel seu filoamericanisme, fou implicat en l’afer Lambrakis Grigórios Lambrakis i s’hagué d’exiliar Tornà a Grècia juliol del 1974, presidí un govern de salvació nacional per a la restauració de la democràcia i, juntament amb el seu nou partit Nea Dimokratía ‘Nova Democràcia’, vencé en les eleccions celebrades posteriorment Primer ministre del 1974 al 1980, fou elegit després 1980 president de la república El 1985 entrà en conflicte amb el govern socialista encapçalat per APapandreu i dimití El 1990…
Adolf Joarizti i Lasarte
Història
Periodisme
Política
Polític i escriptor.
Fou redactor dels diaris La Corona de Aragón , de Barcelona, i de La Discusión , de Madrid, on anà a residir participà en la revolta del Cuartel de San Gil 1866 i en la Revolució de Setembre 1868 i fundà el diari La Igualdad Tornà a Barcelona, fou diputat per Manresa 1869 i es destacà en la revolució federalista 1869 Després d’un breu exili fou novament diputat per Terrassa, 1870 Deixà diverses obres, com Los progresistas, los demócratas y los individualistas 1861 i un Viaje dramático alrededor del mundo 1864 El seu germà Miquel Joarizti i Lasarte Barcelona ~1840 — 1910 s’…
Edward Fenech-Adami
Política
Polític maltès.
Estudià dret a la Universitat de Malta i exercí com a advocat des del 1959 Al principi dels anys seixanta ingressà al Partit Nacionalista, pel qual fou diputat des del 1969 i en fou nomenat president el 1977 En 1987-96 fou primer ministre Impulsà una liberalització econòmica de resultats notables, i la renovació d’infraestructures Novament cap de govern el 1998 i confirmat en el càrrec el 2003, promogué l’ingrés de Malta a la UE, que tingué lloc l’1 de maig de 2004 Al febrer d’aquest mateix any dimití la presidència del partit i al març del 2004 cedí el càrrec de cap de govern A…
Campredon
Família d’artistes perpinyanesos dels s. XIII i XIV, actius al Rosselló i a Mallorca.
El 1294, el mestre Bartomeu de Perpinyà versemblantment identificat amb l’escultor documentat Bartomeu Campredon executà part del cor, desaparegut, de la catedral d’Elna Antoni Campredon fou cridat per Jaume II de Mallorca el 1310 per a realitzar el penell en forma d’àngel d’estil gòtic que corona l’Almudaina hom li atribueix amb fonament els àngels que fan de mènsules a l’absis de la capella de l’Almudaina el 1331 fou novament cridat a Mallorca per a fer els ornaments del cadirat del cor de la seu, on treballà fins el 1339, ajudat pel seu nebot Guillem Campredon El 1325, Arnau…
Miquel Santonja i Crespo
Història
Polític.
Es llicencià en dret a València 1844 Fou sovint diputat a corts per Villena i senador per Alacant Després del 1868, treballà activament a favor de la restauració dels Borbó Alfons XII d’Espanya li ho recompensà amb el títol de marquès de Villagràcia El seu fill, Josep Maria Santonja i Almela Biar 1851 — València 1906, segon marquès de Villagràcia, també polític, estudià dret i amplià estudis a París i Brusselles i fou un membre destacat del partit conservador Com a tal fou diputat a corts 1877, 1879 i 1884 El 1886 esdevingué el representant de Romero Robledo a València Fou novament…
Víctor Paz Estenssoro
Política
Polític bolivià.
El 1941 fundà el Movimiento Nacional Revolucionario Guanyà les eleccions presidencials 1951, però l’oposició dretana el féu recórrer a un alçament popular 1952 Reelegit 1960 i 1964, fou deposat pels militars i expulsat del país 1964 Tornà a Bolívia el 1971 i en principi donà suport al cop del general Banzer Més tard, però, s’oposà a la dictadura i fou foragitat del país novament el 1974 Aspirant frustrat a la presidència el 1979 i el 1980, amb una orientació de centredreta, i figura de l’oposició durant el govern de Siles Suazo 1982-85, aquest darrer any ocupà la presidència, que…
Monti-sion
Església i col·legi de jesuïtes de Palma (Mallorca), continuació d’una antiga sinagoga convertida en capella el 1314 sota l’advocació de Nostra Senyora de Monti-sion, al voltant de la qual sorgiren les escoles lul·lianes que donaren lloc el 1483 a l’Estudi General Lul·lià.
El 1561 els jurats de Palma donaren escoles i capella als jesuïtes per a llur installació L’Estudi General, traslladat a un altre edifici, hagué de sofrir la competència del collegi dels jesuïtes, que es dedicaren intensament a la formació i captació de la noblesa i tingueren una època d’esplendor, especialment al s XVII Amb l’expulsió dels jesuïtes, el 1767, el collegi fou ocupat per la Universitat del 1769 al 1816, i novament del 1820 al 1824 Dissolta de nou la Companyia el 1835, fou ocupat el collegi per l’Institut Balear 1837-1916 i per la Biblioteca Pública 1835-55 Els…
Josep de Vila i Mir
Economia
Gran terratinent hisendat i comerciant.
El 1799 emigrà a Amèrica i residí a Veneçuela Hi es dedicà a activitats comercials i a l’agricultura En el moment d’esclatar el moviment independentista es posà de part de les autoritats espanyoles i intervingué en la lluita En caure presoner dels insurrectes, el 1811 fou condemnat a mort, però el Congrés Veneçolà li commutà la pena capital per deu anys de presidi L’any següent aconseguí escapolir-se i es refugià a Puerto Rico En premi a la seva tasca patriòtica, Les Corts Espanyoles li concediren el privilegi de noblesa El 1813 tornà novament a Veneçuela, on després va morir,…
Necròpoli de Palau-sator
Art romànic
Durant unes obres realitzades l’any 1970 als carrers de la població de Palau-sator, foren descobertes nombroses tombes de lloses i algunes de tègula Les trobades a la plaça eren sepultures formades per lloses planes les del carrer del Portal i algunes de les del carrer de la Mosca eren de tègula Totes aquestes tombes eren situades aproximadament a 1 m del nivell del sòl actual El jaciment no fou estudiat i les troballes foren colgades novament o bé destruïdes Sembla que hom hi trobà restes de ceràmica pertanyents a recipients d’ofrenes Segurament cal relacionar aquesta necròpoli…
Walter Benedict
Història
Condottiere anglès, conegut a Catalunya per Gualter Beneset o Beneit.
Pere el Cerimoniós el féu comte d’Arborea i el contractà amb la seva companyia de 3 500 homes per a combatre la revolta del jutge d’Arborea, a Sardenya 1371 però fou desbaratat pels genovesos quan es dirigia d’Itàlia a Toló per embarcar-se cap a l’illa 1372 Les sospites inicials de complicitat amb els genovesos degueren esvanir-se aviat, perquè posteriorment acomplí diverses ambaixades del duc de Lancaster i de Ricard II d’Anglaterra prop del rei Pere 1373-74-77, i aquest li encarregà el 1374, novament, l’enrolament de tropes gascones i angleses per a fer cara a la invasió de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina