Resultats de la cerca

Fundat al castell de Pradells, al Vallespir, el 1972, com a derivació política del Comitat Rossellonès d'Estudis i Animació CREA, es defineix com a partit polític revolucionari en lluita per l’emancipació nacional i social del poble treballador nord-català, propugna la construcció d’una societat comunista i, momentàniament, aspira a l’obtenció d’un estatut d’autonomia nacional de Catalunya del Nord dins l’Estat francès Heretà del CREA l’òrgan d’expressió " La falç " Els seus dirigents més coneguts foren Miquel Mayol, Pere Iu Baron, Jaume Roure i Maria Àngels Falqués Presentà…

S'introduí en el món de la música gràcies a l’obtenció de diversos premis de cançó del País Valencià l’any 1987, apadrinat per Lluís Llach, amb qui collaborà en diversos concerts Les seves primeres gravacions, en especial el disc Tornar a l’aigua 1991, el perfilaren com l’hereu directe de la generació de cantautors encapçalada per Llach i Raimon i el consolidaren com una de les millors veus dels Països Catalans El to intimista de les seves composicions i la seva actitud compromesa amb la identitat i la llengua valencianes marquen la seva trajectòria professional, que es completa amb els…

Un oncle seu fou Pilota d’Or de l’Àfrica el 1970 És un migcampista de gran polivalència, i als disset anys fou fitxat per l’Olimpique de Marsella, on jugà al primer equip la temporada 1999-2000 El 1999 fou Pilota d’Or sub-20 Cedit al Lorient, la seva participació fou decisiva en l’obtenció de la Copa i l’ascens de l’equip a primera divisió l’any 2001 L’any 2002 passà al Lens, amb el qual jugà fins a la temporada 2006-2007, després de la qual s’incorporà al Sevilla 2007-2008 i, la temporada 2008-2009, al primer equip del  Futbol Club Barcelona , on ha guanyat la Lliga 2008-2009,…

Estudià a la Universitat de Houston, ciutat que ha esdevingut el context adoptiu de la totalitat de la seva obra Inicià la pràctica professional el 1983, amb la realització de la seva pròpia casa estudi 1983-84, que posteriorment amplià a la parcella veïna, on construí l’estudi Blau 1986, que destaca per l’economia, la racionalitat i l’emotivitat La influència del mexicà Luis Barragán o d’Aldo Rossi dóna com a resultat una obra on la memòria de tipologies arquetípiques es combina amb un espai fluid puntejat per efectes lluminosos Aquests trets caracteritzen altres residències i obres, com el…

Inicià els estudis de flauta amb el seu pare, Esteve Gratacòs i Roca Barcelona, 2 de desembre del 1887 - 12 de gener del 1938 professor del Conservatori de Música de Barcelona i solista de l’Orquestra Pau Casals Continuà la seva formació en aquest instrument al Conservatori de Música del Liceu, on es graduà l’any 1949 amb l’obtenció del premi de fi de carrera Fou membre de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu fins al 1957 Aquest any decidí de traslladar-se a París per perfeccionar la seva tècnica amb Jean-Pierre Rampal, amb qui posteriorment participà en nombrosos…

Fill de Josep Antoni Grífols i Roig , cursà les carreres de química i de farmàcia, que començà el 1936 El 1940 s’incorporà als Laboratoris Grífols  d’hemoderivats, fundats pel seu pare El 1951 introduí la plasmafèresi, una tècnica fiable per a l’obtenció de plasma sanguini, a partir de la qual basà el gran desenvolupament de l’empresa En fou director tècnic fins el 1976, any que assumí el càrrec de conseller delegat fins el 1987, que fou succeït en el càrrec pel seu fill Víctor Grífols i Roura  i ocupà la presidència fins el 2001 del holding creat a partir de l’empresa, i n’…

Es formà a la Royal Academy of Music, on es diplomà l’any 1959 amb l’obtenció del premi Dove Ingressà de seguida a l’Orquestra Simfònica de Londres, de la qual formà part fins el 1966 Ben aviat dirigí la seva carrera cap a la interpretació de música amb criteris històrics i també a la música contemporània Fou membre fundador dels Pierrot Players, coneguts més tard com a Fires of London, amb els quals estrenà obres de compositors anglesos contemporanis com Peter Maxwell Davies El 1971 fundà el seu propi grup, Matrix, i estrenà obres de P Boulez, E Blake, H Birtwistle i A Goehr Des…

De pes atòmic 88,905 i nombre atòmic 39, és d’un color blanc d’argent, s’inflama a l’aire per dessota de 400°C i dona l’òxid Y 2 O 3 Es fon a 1 523°C i bull a 3 337° Té una densitat de 4,457 g/cm 3 a 25°C, i és paramagnètic i trivalent Fou descobert el 1794 per J Gadolin, i el 1843 G Mosander l’obtingué en forma pura Hom n’ha obtingut 27 isòtops radioactius, amb nombres de massa que van del 82 al 97 És tres vegades més abundant que el ceri n’hi ha a la gadolinita, a la monazita 3% i a la samarskita, i és relativament abundant a les roques lunars Actualment és aïllat mitjançant resines…

Alguns dels seus composts són coneguts des de l’antiguitat, però el primer text sobre l’obtenció de l’element sembla que és el llibre Triumph-Wagen des Antimonii ‘El carro triomfal de l’antimoni’, publicat amb el pseudònim de Basili Valentí, probablement al segle XVII Hom atribueix a l’antimoni estats allotròpics d’identitat dubtosa antimoni explosiu ,  antimoni groc,  antimoni negre en tot cas, l’única forma estable és la “metàllica”, dita també antimoni gris L’antimoni natural és una mescla de només dos isòtops, 1 2 1 Sb 57,25% i 1 2 3 Sb 42,75%, però uns 23 isòtops radioactius han estat…

Miscible amb aigua i amb els dissolvents orgànics usuals És un dels principals productes intermediaris de la gran indústria química orgànica i és fabricat en tonatges molt importants, bé que sovint és utilitzat integralment a la mateixa fàbrica on és produït Els procediments d’obtenció industrial són quatre El primer, a partir de l’etanol, bé per deshidrogenació directa en fase vapor coure com a catalitzador, cobalt i crom com a promotors o bé per oxidació deshidrogenant sobre tela de plata en fase vapor El segon a partir de la mescla propà-butà gas natural liquidat, per…