Resultats de la cerca

Fill d’una família de llauradors, es decidí a abraçar l’estat eclesiàstic l’any 1879, per influència d’un oncle prevere Becari del Collegi del Corpus Christi el curs 1884-85, rebé el diaconat l’any 1890 de mans del bisbe de Sogorb Aquest mateix any, i abans de ser ordenat de sacerdot, fou destinat a la vila de Canals per tal d’ocupar un benefici a la seva església parroquial, i hi romangué trenta-dos anys De formació autodidàctica, però decidit a donar a conèixer els fons de l’arxiu parroquial en un efímer setmanari local, El Defensor de Canals , escriví alguns articles menors,…

Començà els estudis a sis anys a l’Escuela de Música y Declamación de Caracas, on més tard fou alumne de composició de Vicente Emilio Sojo A la capital veneçolana estudià violí amb Ricardo Odnoposoff, i també rebé lliçons d’Eduardo Plaza i Lorenzo Llamozas Des del 1936 formà part de la Banda Marcial de Caracas, de l’Orquesta de la Radio Difusora Nacional i de l’Orquesta Sinfónica de Venezuela, com a intèrpret de clarinet i violí i com a director Graduat en composició amb la peça Sinfonía Venezuela el 1950, l’any següent es traslladà a San Cristóbal per exercir de director de l’Escuela de…

A nou anys estudià solfeig i quan en tenia onze s’inicià en el violí amplià estudis amb Berini, violí solista de l’orquestra del Teatre de la Santa Creu A setze anys es traslladà a Marsella, on feu de violinista mentre prosseguia la seva formació Més tard, installat a París, estudià amb H Colet i obtingué la plaça de violinista de l’Òpera Còmica Després d’ocupar aquest càrrec durant quinze anys tornà a Barcelona, on, juntament amb el seu germà Pere, fundà la societat dramaticomusical Euterpe y Talía i la societat musical Concierto Barcelonés 1848 A partir d’aquestes experiències…

Mestre de capella de la catedral de Girona del 1688 al 1690, aquest any es traslladà a la seu de Lleida, on li havia estat ofert el mateix càrrec, del qual prengué possessió el 2 de juny La seva activitat musical a Lleida es prolongà fins el 10 de juliol de 1699, data en què fou substituït per l’organista Pere Vidal Hi retornà el 1700, i hi exercí com a mestre de capella fins el 31 de juliol de 1707, que fou acomiadat per haver-se absentat sense permís Quan el nou mestre titular de Lleida se n’anà a València, Argany fou cridat per tercera vegada per a ocupar el càrrec, que exercí…

Deixeble de RO Morris al Royal College of Music de Londres, amplià la seva formació amb M Seiber al Morley College, on establí una sòlida amistat amb M Tippett, a qui succeí com a director del Morley College el 1952 Fou professor al Royal College of Music del 1955 al 1964, any en què es traslladà als Estats Units per ocupar la càtedra de composició a la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara, càrrec que ocupà fins a la seva mort Les seves obres dels anys quaranta mostren la influència de compositors europeus com B Bartók, A Berg, P Hindemith o A Schönberg, fet que el distancià…

Germà del també compositor Giovanni Francesco Anerio Es formà a Roma on, entre el 1568 i el 1580, fou escolà de cant i després cantor assalariat Formà part dels cors de Santa Maria Maggiore i de la Cappella Giulia, i fou mestre de capella al Collegio degli Inglese En morir Palestrina el 1594, el papa Climent VIII el nomenà mestre de capella del cor papal Els anys 1611 i 1612 participà amb Francesco Soriano en la reforma del gradual romà Abans d’ocupar el càrrec papal cultivà la música profana en llengua vernacla, i publicà diversos reculls de madrigals, alguns dels quals…

Apareix documentat per primer cop com a membre de la capella musical aragonesa de Ferran el Catòlic cap al 1500 El 1527 formava part de la capella de l’emperador Carles V Obtingué diversos benifets, entre els quals el d’abat nominal del monestir cistercenc de Sant Bernat, a València Acompanyà Carles V en els seus viatges del 1541 a Àustria i Flandes També serví, cap al 1533, com a mestre de capella a la cort dels ducs de Calàbria, Ferran d’Aragó i Germana de Foix Quan el 1544 el monestir de Sant Bernat passà a dependre de l’orde dels jerònims, Pastrana mantingué el seu càrrec d’abat L’any…

Començà a estudiar piano amb el seu pare, el pianista i compositor François-Joseph Hérold, i a l’edat de set anys ja havia fet les seves primeres composicions El 1806 entrà al Conservatori de París, on estudià amb L Adam piano, R Kreutzer violí, CS Catel harmonia i E Méhul composició El 1812 interpretà el seu Concert per a piano al Théâtre Italien, i guanyà el Premi de Roma amb la cantata La duchesse de La Vallière La seva estada a Roma s’escurçà per raons de salut, i es traslladà a Nàpols, on compongué la primera òpera, La gioventù di Enrico V 1815 De tornada a París viatjà per Àustria, on…

Estudià a la Universitat de Helmstedt i a la de Leipzig Després d’ocupar breument un lloc de cantor a la Paulinerkirche d’aquesta ciutat, el 1582, gràcies al suport de Nicolaus Selnecker, passà al Schulpforta, on romangué durant dotze anys El 1594 esdevingué cantor de la Thomaskirche de Leipzig, lloc en el qual es mantingué fins a la seva mort La seva obra més coneguda fou Melopoeia sive melodiae condende ratio, quam vulgo musicam poeticam vocant Erfurt, 1592, on es defensen unes idees molt properes a les de Gioseffo Zarlino en Le istitutioni harmoniche Aquest es convertí en un…