Resultats de la cerca

Príncep i senador de Roma, fill d’Alberic i de Marozia i germà del papa Joan XI Obligà Hug de Provença tercer marit de la seva mare a refugiar-se al castell de Sant'Angelo Durant vint-i-tres anys 932-954 governà Roma i els Estats Pontificis L’any 951 s’oposà a la coronació d’Otó I com a emperador Morí el 954, després d’aconseguir dels romans la promesa de l’elecció del seu fill Octavià futur Joan XII com a papa

Exercí el periodisme i la docència universitària i milità a les files del partit conservador, del grup progressista del qual fou líder Defensà la llibertat de premsa, l’abolició dels monopolis i la reducció dels poders del president S'oposà al restabliment de les relacions amb els EUA i al reconeixement de Panamà Com a president de la república 1914-18 sostingué la neutralitat de Colòmbia durant la Primera Guerra Mundial, resolgué les ja antigues disputes frontereres amb l’Equador 1916 i lluità contra la corrupció administrativa

Participà en les campanyes d’Itàlia El 1536 anà a Mèxic i al Perú, on sufocà la rebellió dirigida per l’inca Manco Pizarro li atorgà el comandament de Cusco, ciutat que reconquerí als almagristes S'oposà, juntament amb Gonzalo Pizarro, a l’aplicació de les “Leyes Nuevas”, que privaven de les encomiendas els qui havien participat en les lluites entre Pizarro i Almagro, i en la lluita contra el virrei Blasco Núñez de Vela fou derrotat a Janquijaguana el 1548, i fou executat

Fill de Gustau I i de Caterina de Saxònia-Lauenburg Home d’una gran cultura, establí una monarquia absoluta i s’esforçà per introduir el calvinisme a Suècia Ocupà Tallinn 1561 per dominar els estrets bàltics Una coalició entre Dinamarca, Polònia i Lübeck se li oposà i, malgrat diverses victòries durant la guerra dels Set Anys 1563-70, la pau de Sttetin reconegué la llibertat de tràfic de Narva Renuncià a la corona a favor del seu germà Joan III, que s’havia revoltat contra ell

Visqué l’inici de l’època brillant del monestir de Ripoll L’any 951 anà a Roma, juntament amb Guisad, bisbe d’Urgell, i el comte Sunifred de Cerdanya, per obtenir privilegis del papa, ensems que hom consolidava la dependència i la subjecció romanes, seguint la iniciativa del monjo de Cuixà Sunyer Essent bisbe de Girona s’oposà activament a l’abat Cesari, que volia fer-se reconèixer arquebisbe metropolità de Tarragona, enfront de la metròpolis de Narbona, de la qual depenien els bisbats catalans

D’una banda, aquest mot s’oposa a problema, i, de l’altra, a definició, axioma o postulat Pel fet que hom utilitzi aquests enunciats al llarg d’una deducció, llur funció equival a la d’un principi i, de fet, constitueix la demostració categòrica del teorema Una proposició, considerada generalment com a axioma, pot esdevenir un teorema quan hom en fa veure la dependència respecte a unes altres proposicions més simples, però no pas més evidents La idea de deducció és essencial a la del teorema, però no la de demostració

El 1253 s’oposà a unes deixes fetes per Pere de Puigverd i el seu fill Berenguer als templers de Gardeny Assistí a la cort de Lleida del 1273 Estigué en revolta contra el rei i l’infant Pere el 1274, però acabà sotmetent-se i obtenint el perdó Collaborà en la reducció de la revolta dels sarraïns valencians el 1276 Estigué al costat de Pere el Gran en lluita contra els francesos per l’agost del 1285, i formà part de la missió negociadora del tractat de Tarascó el 1291

Oficial reialista, el 1822 s’uní als independentistes S'oposà a Simón Bolívar i a Urdaneta i féu costat als liberals Vicepresident de la república el 1831, el 1853 en fou elegit president, però el 1854 una revolta de la fracció liberal “draconiana”, que l’havia dut a la presidència, dirigida per José María Melo, el destituí, car s’havia oposat a la reforma liberal de la constitució del 1843 Tornà de l’exili el 1860, fou nomenat comandant general de la regió del Cauca pel general Mosquera i participà en la campanya de Cundinamarca

El 1932 fundà el grup de Joventuts Llibertàries Cultura Rebelde , a Barcelona, i fou un dels organitzadors de les Joventuts Llibertàries de Catalunya, membre del comitè regional i, en algunes ocasions, secretari Durant la guerra civil s’oposà a l’entesa amb les JSU, però, en canvi, afavorí la formació del Front Revolucionari de les Joventuts amb la Joventut Comunista Ibèrica febrer del 1937 Fou assassinat durant els fets de Maig del 1937 Era membre de la FAI, militant del grup A, juntament amb Toryho, Mestre i d’altres

Fill de Khilderic II i de Bliquilda En morir el seu pare 675, fou reclòs en un monestir, on rebé el nom de Daniel, però a la mort del rei Dagobert III fou proclamat rei pels magnats neustrians i s’oposà al majordom de palau d’Austràsia Carles Martell, que el derrotà prop de Lieja 716 i el 1719 Tot i així, a la mort de Clotari IV d’Austràsia 719, Carles Martell li retornà el tron i el reconegué com a rei amb una forma purament nominal de tot el regnum francorum