Resultats de la cerca
Es mostren 817 resultats
Josep de Togores i Sanglada
Literatura catalana
Escriptor i traductor.
Vida i obra Germà del poeta Marià Antoni Togores , fou novè comte d’Aiamans i baró de Lloseta Estudià al Collegi de Nobles de Sant Pau, de València, i a Madrid i Barcelona El 1780 començà la carrera militar el 1810 hi assolí el grau de brigadier Intervingué a l’Empordà en la Gran Guerra contra França 1793-95, i el 1812 es traslladà, des de Mallorca, a la península amb les tropes expedicionàries que lluitaren al País Valencià i a Múrcia Era president de la Junta de Defensa de les Illes Balears i vocal de la Junta Central Suprema, i formà part de la comissió encarregada de preparar la…
,
música d’Irlanda
Música
Música desenvolupada a Irlanda.
Es divideix en la República d’Irlanda, estat independent amb capital a Dublín , i el territori d’Irlanda del Nord, amb capital a Belfast, que forma part del Regne Unit de la Gran Bretanya Música culta La informació que es té sobre la Irlanda precristiana és molt minsa, i tampoc no hi ha gaires dades referents a l’Església celta Els exemples conservats de litúrgia de l’Església celta, com el Missal Stowe , revelen no solament la influència gàllica sinó també de la litúrgia hispànica Malgrat la voluntat unificadora de la litúrgia per part de Roma, els cants religiosos cèltics es mantingueren…
amplificació
Retòrica
En un discurs oral o escrit, desenvolupament detallat i exhaustiu que hom dóna a una proposició o idea, a fi de deixar-la més clara i prestar-li més força.
Els clàssics la consideraren característica de l’oratòria i entenien que fora d’ella podia constituir vici A l’edat mitjana, però, guanyà prestigi i fou utilitzada en tota mena d’escrits com a mètode de desenvolupament o allargament d’un tema donat així passà als tractats de retòrica Els seus efectes poden aconseguir-se per mitjà de la hipèrbole, de la perífrasi, de la collocació de sinònims, enumeracions i repeticions, etc
Pedra de tartera
Literatura catalana
Novel·la de Maria Barbal, publicada el 1985.
Des d’una porteria de Barcelona,↑ Conxa recorda la seva vida de dona que ha treballat durament d’ençà de la seva infantesa, en un poblet del Pallars es tracta d’una vida corrent i dura, que la guerra va marcar de manera tràgica La novella es divideix en tres parts i a la primera Conxa recorda la seva infantesa i joventut cinquena de sis germans, a tretze anys, va deixar la seva família i una vida d’escarràs, per anar viure a la casa d’uns oncles, sense fills, per tal d’ajudar-los El moment més feliç de la seva vida és marcat per la coneixença de Jaume, un noi emprenedor, del qual s’enamora i…
Antoni Febrer i Cardona
Literatura catalana
Gramàtic, poeta i traductor.
Vida i obra Advocat, membre d’una noble família menorquina, el 1811 fou escollit diputat per Menorca a la Junta Suprema de les Balears La seva activitat com a escriptor fou tardana En vida, tan sols publicà un llibre de caràcter devot, L’exercici del Via Crucis Maó 1811 la resta dels seus treballs es conservà manuscrita, fet que en dificultà la difusió Principis generals de la llengua menorquina o modo fàcil d’aprendre de lligir, parlari escriure aquesta llengua 1804, Principis generals i particulars de la llengua menorquina 1821, Resposta a alguns dubtes sobre els principis generals i…
música de l’Àfrica khoisànida
Música
Música desenvolupada a l’Àfrica khoisànida, territori inclòs, bàsicament, en els actuals estats d’Angola, Botswana, Namíbia, Zàmbia, Sud-àfrica, zones habitades pels pobles khoikhoi (hotentots) i san (boiximans), els habitants més antics de l’Àfrica austral i oriental.
Al llarg dels darrers deu millennis, les poblacions khoisànides foren empeses, des del nord i l’oest, per poblacions negroides de llengua bantú i procedència centreafricana cap al desert de Kalahari Els khoikhois, pastors que vivien per tota l’Àfrica austral, foren desposseïts durant el segle XVII de les seves terres pels holandesos, que actuaren des del sud, i més tard delmats per la verola Esclavitzats, es barrejaren, entre d’altres, amb els holandesos griqua i amb els bantús cape colored Els sans, almenys des del segle XV i fins al segle XIX, s’establiren com a caçadors recollectors en…
asturià
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua romànica parlada a Astúries, a la part occidental de Cantàbria, al nord de Lleó i en algunes localitats del districte de Bragança (Portugal).
Popularment, i a vegades despectivament, aquesta llengua, especialment l’asturià central, és coneguda amb el nom de bable Hom distingeix en l’asturià tres zones més o menys diferenciades l' asturià occidental , l' asturià central i l' asturià oriental , limitades aproximadament a l’interior pel Nalón i pel Sella i que corresponen a les tres grans divisions del lleonès manteniment dels diftongs decreixents, conservació de la f-, a l’oest conservació de la f-, formació dels plurals en -es, al centre l’asturià central, el més característic dels dialectes asturians, comprèn la major part del…
g
Fonètica i fonologia
Grafema que representa generalment una realització del fonema /g/ a través dels seus al·lòfons principals [g] i [ɣ].
El primer, oclusiu, apareix en posició inicial absoluta gos gós, explosiva després d’oclusiva o nasal capguardar kápɣwərdá, llangardaix ləŋgərðás o implosiva davant consonant sonora suggerir sugzərí el segon, fricatiu, apareix en la resta de posicions, sobretot intervocàliques pregar prəɣá, migrat miɣrát, algú əlɣú, esgrunar əzɣruná Formant part de certs grups es gemina, no pas en tot el domini, com ara -l explosiva regle rəgglə , o s’assimila, davant nasal digne díŋnə, entre altres possibles modalitats En posició final, el grafema g alterna amb c llarg marc , tot i que la seva…
Biòpsia dels òrgans digestius
Patologia humana
És anomenada biòpsia l’extracció d’una mostra d’un teixit lesionat que després, al laboratori, es prepara i se secciona en llesques fines que s’observen amb un microscopi La biòpsia constitueix l’única tècnica diagnostica amb la qual es pot confirmar amb precisió la diagnosi de nombrosos trastorns digestius Tanmateix, però, com que per a la realització d’aquest estudi cal lesionar el teixit que es vol analitzar, solament es reserva per a alguns trastorns crònics o greus en què es requereix una diagnosi precisa que no és possible d’obtenir amb d’altres tècniques diagnostiques més senzilles Per…
Josep Guia i Marín

Josep Guia i Marín
© Maite Simon
Matemàtiques
Lingüística i sociolingüística
Política
Matemàtic, activista polític i filòleg.
Doctor en matemàtiques 1974 i en filologia 2008, ha estat professor del Departament d’Àlgebra 1971-2010 i vicerector d’Estatuts 1984-86 de la Universitat de València Com a matemàtic, ha investigat en topologia general, sobre la qual ha publicat articles en revistes de matemàtiques i ha dut a terme comunicacions en congressos Milita en el catalanisme independentista d’esquerres, i és un dels dirigents del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans i, per aquesta opció ideològica ha estat multat, detingut i processat diverses vegades És autor de diversos assaigs polítics en…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina