Resultats de la cerca
Es mostren 13637 resultats
Joan Villadelprat Bernal
Automobilisme
Enginyer automobilístic.
Es formà com a mecànic de competició als tallers de Flash-Montlhery, que fabricava els Martini de la Fórmula 1430 Passà a l’equip Racing for Spain 1979-80 de la Fórmula 3 que competí a la Gran Bretanya A continuació, entrà a l’equip Project Four de Ron Dennis, que se l’emportà quan es quedà McLaren, i fou el primer mecànic català que arribà a la Fórmula 1 Fins el 1987 fou el cap de mecànics dels cotxes dels campions del món Niki Lauda, primer, i Alain Prost, després Passà a Ferrari 1988-89 com a cap de mecànics, marxà a Tyrrell com a cap d’equip i després passà a Benetton com a director d’…
baronia de Castellvell

Armes dels Castellvell
Història
Jurisdicció feudal formada entorn de dos nuclis territorials: Castellvell (o Castellví) de Rosanes, al Baix Llobregat, i Castellvell (o Castellví) de la Marca, a l’Alt Penedès.
Hom no coneix quin d’aquests dos donà primer nom al feu Al segle XI són esmentats ja tots dos a les mans de Guillem I de Castellvell a 1011 — d 1041, fill d’Amat i prohom de la cort dels comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda fou anomenat també Guillem Amat de Montserrat , per tal com posseïa la Guàrdia de Montserrat, prop de l’aleshores recentment fundat monestir de Montserrat, que havia protegit 1027 Es casà amb Adelaida, filla d’Ermemir El 1044, el patrimoni s’estenia des dels límits dels comtats d’Osona i de Girona, passant per Montserrat i per Sant Llorenç del Munt, fins prop de…
Castellmeià

Vista del castell de Castellmeià
© Patrimonifunerari.cat
Llogaret
Llogaret i antic terme de Torrefeta (Segarra), al sud de Llor.
El castell de Castellmeià s XIII fou refet en part a la fi del s XVI i és en bon estat de conservació N'eren senyors els Vergós, senyors també de Santa Maria de Meià i de Majanell al final del s XVII passà a Francesc de Junyent i de Marimon, al qual fou concedit el 1716 el marquesat de Castellmeià , únic títol concedit per Felip V a un català després de l’inici de la Guerra de Successió Passà als Amat, als Càrcer i als Vilallonga
Aurora Morata Salvador

Aurora Morata Salvador
ARXIU A. MORATA
Gimnàstica
Gimnasta especialitzada en gimnàstica artística.
S’inicià l’any 1972 al gimnàs Eurytmia i posteriorment passà al Patronat de Promoció Cultural i Esportiva de Vilanova i la Geltrú, al Grupo Cultura Covadonga de Gijón i al Club Natació Granollers, sempre entrenada per Jaume Miró Fou campiona d’Espanya juvenil 1976, 1977 i absoluta 1979 Guanyà l’or als Jocs Mediterranis 1979 i participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980, on fou finalista Abandonà la competició l’any 1981 a causa d’una lesió i passà a ser entrenadora del CN Granollers
accentus/concentus
Música
Termes amb què, a partir del segle XVI, hom classifica en dos grans grups el repertori del cant pla.
A l’Edat Mitjana, accentus indicava un interval melòdic accent melòdic i concentus l’uníson No fou fins al segle XVI, sobretot per la influència del tractat Ornithoparchus Musicae activae micrologus 1517, que accentus passà a designar les peces de la litúrgia romana en què el celebrant i els ministres usen fórmules simples -com la recitació de les oracions, epístola, evangeli, etc-, en contraposició a concentus , que passà a indicar les peces més desenvolupades de la litúrgia -com antífones, responsoris, etc- reservades als cantors i al cor
María Casares
Teatre
Actriu francesa, filla del polític gallec Santiago Casares Quiroga.
Passà a França el 1939 Debutà el 1942 estrenà obres de Camus Le malentendu , 1943, de qui fou la companya sentimental, Sartre Le diable et le bon Dieu , 1951, Anouilh, etc Del 1952 al 1954 treballà a la Comédie Française, i després passà al Théâtre National Populaire Després del 1975 treballà ocasionalment a l’Estat espanyol Interpretà també diversos films, entre els quals Les Enfants du Paradis 1958, de Marcel Carné i Orphée 1949, de Jean Cocteau El 1980 publicà les seves memòries Résidente privilégiée
Aleix García Borau
Futbol
Futbolista.
Format al planter del FC Barcelona, passà per la Unió Esportiva Figueres i el Club Esportiu l’Hospitalet, abans d’arribar al RCD Espanyol, amb el qual debutà a primera divisió el 1984 Fou cedit al Melilla i, quan tornà a l’equip blanc-i-blau, hi jugà durant quatre temporades 1987-91 com a davanter Posteriorment, passà pel Sant Andreu, l’Alavés i el Gavà, on es retirà l’any 2003 Formà part d’un combinat català l’any 1990 en un partit benèfic a Sabadell
Palau-surroca

Exterior del castell de Palau-surroca (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble ( palauencs ) del municipi de Terrades (Alt Empordà), de poblament disseminat, al SE del terme, a la vora del rec de Palau , afluent de capçalera del Rissec.
El castell de Palau-surroca , la capella de Sant Llorenç del qual és obra del s XII o XIII, ha estat modificat diverses vegades i actualment té el caràcter de gran masia, amb elements defensius antics Pertangué als Palau s XIII i passà per successió als Sarroca, cognomenats també Sarroca Palau, i als Sorribes la senyoria major fou fins el 1359 dels senyors de Peralada passà el 1695, per venda, als Croses senyors de Calabuig i als seus descendents els Dou i als Alòs, marquesos de Dou, que en tenen actualment la propietat
Naupacte
Ciutat
Ciutat del nomós d’Etòlia-Acarnània, Grècia, situada a la costa septentrional de l’estret que separa el golf de Patres del de Corint.
Antiga ciutat de la Lòcrida Ozòlia, fou base atenesa durant la guerra del Peloponès Després d’Egos-pòtams passà als locres 404 aC, als etolis 338 aC i, finalment, als romans 191 aC A l’època bizantina fou coneguda amb el nom d’Épaklos d’on la forma italianitzada Lepanto i tingué una certa importància El 1407 passà a poder dels venecians, que la fortificaren Els turcs se n’apoderaren el 1499 Fou el lloc on es lliurà la cèlebre batalla entre els otomans i la Lliga Santa batalla de Lepant
Tròade
Geografia històrica
Antiga regió històrica de l’Àsia Menor, compresa entre l’Hel·lespont i el golf Edremit, al NW de la Turquia asiàtica.
Dominada pel mont Ida, és travessada pel curs dels rius Escamandre i Simois Habitada ja en època prehistòrica tercer i segon millenni, com ho testimonien les excavacions de Troia-Hisarlik, la regió passà posteriorment al domini dels frigis, i a la seva costa foren establertes moltes colònies gregues Possessió dels lidis i dels perses 546 aC, fou conquerida per Alexandre el Gran el 334 aC Suportà el període de guerres entre els diàdocs, i passà finalment a formar part de l’imperi Romà, dins la província d’Àsia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina