Resultats de la cerca
Es mostren 757 resultats
wassabi
Agronomia
Gastronomia
Botànica
Arrel picant de la Wasabia japonica, o Eutrema japonicum, molt emprada en la cuina japonesa com a condiment, generalment en forma de pasta o ratllada.
fynbo
Fynbo
Alimentació
Formatge danès fet amb llet de vaca, de pasta premsada ferma, presentat generalment en forma de barra, originari de l’illa de Fiònia (en danès, Fyn).
pròvola
Pròvola
Alimentació
Formatge fet amb llet de vaca o de búfala, de pasta fresca semidura, presentat en forma esfèrica o oblonga, originari de la zona meridional d’Itàlia.
càceres
Alimentació
Formatge extremeny fet amb llet d’ovella, de crosta de color ocre fosc i pasta blanca i cremosa, de tacte greixós, amb alguns forats repartits uniformement.
Pren el seu nom de la ciutat de Càceres
maurar
Remoure (alguna cosa, especialment pasta) amb premudes repetides, per estovar-la, fer-la apta per a l’elaboració, unir-ne més íntimament les parts constituents, etc.
lionesa
Lioneses farcides de nata i crema
Pastisseria
Pastís petit, la massa del qual, de tast i aparença característics que hom anomena a voltes pasta choux, és feta amb farina, ous, mantega i sucre.
Un cop cuit al forn i fred, hom el farceix amb xocolata, nata o crema
alabrent
Tecnologia
En la fabricació del paper a mà, operari que, amb la forma, treu de la tina una quantitat suficient de pasta per formar un full del gruix desitjat, sacseja lateralment la forma d’una manera particular per tal que la pasta es reparteixi homogèniament i que el paper quedi amb resistència igual al llarg i a l’ample.
Vincenzo Bellini
Música
Compositor italià.
Vida Nascut en una família de músics, posseïa una capacitat auditiva per sobre del normal, i a sis anys ja havia compost alguna obra sacra La seva educació es dirigí de manera gairebé exclusiva al terreny musical Segurament de la mà del seu avi, i seguint les petges del pare, Vincenzo començà a compondre una gran quantitat d’obres religioses, totes elles datades abans del 1825 El 1819 es traslladà al Conservatori de Nàpols, on Giovanni Furno fou el seu primer mestre El 1821 inicià els estudis de contrapunt amb Giacomo Tritto, i l’any següent ingressà a la classe de Nicola Zingarelli, director…
papilionàcies
Botànica
Família de lleguminoses constituïda per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles típicament compostes i estipulades, de flors de corol·la papilionàcia, generalment agrupades en raïm, i de fruits en llegum.
Les arrels de les papilionàcies presenten bacteris simbiòtics assimiladors de nitrògen Comprèn al voltant de 10000 espècies, d’arreu del món Les flors de les papilionàcies són característiques Estan formades per cinc pètals desiguals l’estendard, que ocupa la part central, és més gran que els altres i els envolta en la poncella les ales són laterals els dos d’inferiors, més o menys soldats, formen la carena Papilionàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Adenocarpus telonensis escruixidor Afrormosia sp afrormósía asamela Afzelia sp afzélia Amorpha fruticosa amorfa Anagyris foetida…