Resultats de la cerca
Es mostren 5690 resultats
lluç de riu
Lluç de riu
Katdaned (cc-by)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels clupeïformes, de la família dels esòcids, d’uns 30-70 cm de llargada que té el cos allargat i recobert de fines escates, una sola aleta dorsal, situada molt endarrere, les ventrals en posició abdominal i el musell gros, llarg i deprimit, amb la boca armada de fortes dents.
Habita a les aigües dolces, on es nodreix de peixos, granotes, serps d’aigua, petits mamífers, etc Originari de l’Europa central i de l’occidental, fou introduït a la península Ibèrica vers el 1950 A l’estany de Banyoles ha provocat gairebé l’extinció de tots els altres peixos
insecte bastó
Entomologia
Nom donat a insectes de diversos gèneres i famílies de l’ordre dels queleutòpters, amb el cos àpter, molt prim i allargat, i que presenta homocromia.
Essencialment nocturns, resten completament immòbils durant el dia Els mascles són més petits que les femelles Tenen un règim herbívor N'hi ha nombroses espècies, que habiten a les regions tropicals i subtropicals Els gèneres Bacillus, Leptynia, Epibacillus i Cloropis habiten a les regions seques i càlides dels Països Catalans
secretari
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels sagitàrids, de 120 cm d’alçada, 110 de llargada i 210 d’envergadura, que té les potes molt llargues, és gris i negre, amb la cera groga i la pell del voltant dels ulls nua i vermellenca.
Té un llarg plomall erèctil darrere el cap i les rectrius centrals 15 cm més llargues que les altres S'alimenta de serps, petits mamífers, insectes grossos i rèptils Habita a les planes obertes i sabanes del centre i el sud d’Àfrica i és protegit per les lleis de caça
cròtals
Música
Instrument de percussió utilitzat en les antigues civilitzacions orientals per a marcar el ritme de les danses.
És format per un parell de valves de fusta, de vori o metàlliques, que l’executant empunya per l’extremitat inferior i que fa xocar entre elles En l’orquestra moderna pertany al grup del metall percudit i té forma de platerets molt petits, que donen una sonoritat molt clara
aixaragallament
Geomorfologia
Hidrografia
Acció erosiva de l’aigua de pluja quan s’escorre per un terreny inclinat i forma xaragalls.
Quan el terreny és constituït per partícules soltes i té escàs recobriment vegetal, els fils d’aigua que s’escorren pel pendent formen petits reguerons, més o menys parallels, que s’aprofundeixen i s’engrandeixen a mesura que augmenta el volum d’aigua en circulació i la seva energia mecànica
cèbids
Zoologia
Família de primats platirrins que comprèn mones de dimensions mitjanes (de 20 a 90 cm), amb el cos generalment allargat, les extremitats posteriors més llargues que les anteriors, i la cua, llarga i generalment prènsil.
El telencèfal presenta circumvolucions, les òrbites són àmplies, i els ulls, grossos tenen 36 dents i acostumen a parir una sola cria cada vegada Viuen generalment en petits grups són omnívors i es traslladen per braquiació Tenen costums nocturns Habiten a la zona selvàtica de l’Amèrica central i meridional
disjuntor
Electrònica i informàtica
Interruptor que obre automàticament un circuit quan la tensió o el corrent d’aquest pren un valor que resta fora d’un interval prefixat.
Generalment són de funcionament electromecànic, anàleg al dels relés, bé que alguns de petits són tèrmics Els disjuntors són emprats sovint per a protegir màquines o installacions elèctriques i també en els automòbils per a impedir la descàrrega de la bateria quan la dinamo no gira o ho fa massa lentament
ciprinodòntids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels ciprinodontiformes, petits, de cos curt, rabassut i cobert d’escates cicloides grans.
ornitofília
Botànica
Tipus de pol·linització en què la disseminació del pol·len és efectuada per ocells, generalment petits, com ara els colibrís.
pesta
Vue du Cours pendant la peste de 1720, oli sobre tela de Michel Serre (1721)
(CC0)
Patologia humana
Malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, que es transmet per puces que parasiten petits mamífers (molt especialment rates).
La infecció en humans es produeix directament per la picada de les puces o per la mossegada de mamífers infectats molt especialment rates, i també pel contacte amb materials o teixits infectats o per inhalació El bacteri Yersinia pestis , aerobi i gramnegatiu, fou descobert simultàniament per Shibasaburo Kitasato i Alexandre Yersin l’any 1894 Presenta tres formes típiques la pesta septicèmica poc freqüent, amb invasió ràpida de la sang, febre molt alta, coma i mort, la pesta pulmonar també mortal, amb febre, dispnea, tos i expectoració sangonosa i la pesta bubònica més freqüent i no tan greu…