Resultats de la cerca
Es mostren 721 resultats
turbina

Turbines dins una central elèctrica
© Corel / Fototeca.cat
Física
Tecnologia
Motor rotatiu que transforma l’energia cinètica, potencial, interna o de pressió d’un fluid en energia mecànica.
Hi ha tres tipus fonamentals de turbines, segons la natura del fluid emprat les hidràuliques, les de gas i les de vapor Les turbines hidràuliques són motors atèrmics rotatius mitjançant els quals es transfereix i es transforma l’energia potencial de l’aigua en un treball útil, com l’accionament d’un alternador, derivades de les primitives rodes hidràuliques, sobre les quals tenen els avantatges que permeten d’aconseguir un nombre molt elevat de voltes i un rendiment de fins el 96% Poden ésser classificades, segons la direcció en què arriba l’aigua, en turbines radials…
literatura australiana
Literatura
Literatura en llengua anglesa desenvolupada a Austràlia.
La literatura australiana no començà a assolir personalitat pròpia fins a mitjan s XIX Els intents anteriors, obra dels primers colonitzadors, s’insereixen plenament en l’òrbita cultural britànica Charles Harpur 1813-68 i, sobretot, Henry Kendall 1839-82 i Adam Lindsay Gordon 1833-70 foren els poetes a través del quals es produí la ruptura El darrer d’ells popularitzà la bus ballad ‘ballada del bus ', d’origen popular, que més tard fou cultivada per Andrew B Paterson 1864-1941 i Henry Lawson 1867-1922 D’altra banda i d’ençà del 1880, la nova literatura rebé una notable empenta amb l’aparició…
La Torre Baldovina (Santa Coloma de Gramenet)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix aquesta torre del segle XI, envoltada en l’actualitat per edificacions modernes ECSA - Rambol A la plaça de Pau Casals de Santa Coloma, no gaire lluny del riu Besòs, dalt d’un turonet, allà on s’encreuen el camí que va de Sant Adrià a la Roca, s’alça la Torre Baldovina JRo Mapa 37-16421 Situació 31TDF343897 Història Els orígens d’aquesta fortificació es remunten als segles X-XI, quan es construí al pla de Barcelona l’anomenada Torrassa o Torratxa , nucli primitiu de l’edificació coneguda posteriorment com Torre Baldovina Versemblantment en un temps de força…
Torre Sobirana o Superior d’Horta (Barcelona)
Art romànic
Situació Volta de quart d’esfera que tanca l’extrem semicircular de la sala annexa a la Torre rodona ECSA - Servei d’Arqueologia de la Ciutat La Torre Sobirana o Torre Superior d’Horta es troba dins el recinte conegut amb el nom de Parc del Laberint districte Horta-Guinardó, encastada dins l’antiga casa senyorial setcentista dels marquesos d’Alfarràs EPaB Història Els orígens es remunten al segle XI, en què es bastí una torre massissa de pedra, i es constituí el nucli primitiu de l’edifici actual Al segle XII, però, sofrí tot un seguit de transformacions, atès que s’engrandí l’espai habitable…
Sant Vicenç de Gualba
Art romànic
Situació Vista de l’absis, ornat amb lesenes i arcuacions i tres finestres simètriques V Angulo Sant Vicenç de Gualba, parròquia de Gualba de Dalt, és situada en el centre urbà d’aquest nucli del baix Montseny Mapa L38-14365 Situació 31TDG202587 L’accés a aquesta parròquia es pot fer a través d’una de les dues carreteres que des de la C-251 de Granollers a Girona, entre Sant Celoni i la Batllòria, porten a Gualba de Dalt VAG Història La primera referència documental de Gualba és del 984 i apareix com a confrontació del terme de Pertegàs El 1023 la comtessa Ermessenda i altres homes donaren…
Santa Maria de les Illes o Mare de Déu del Remei (Morellàs i les Illes)
Situació Vista de l’església des del costat de llevant, amb l’absis o capçalera carrada, modificada en la part superior per una obra de fortificació ECSA - A Roura El poble de les Illes és situat a poc més d’1 km al nord del límit entre el Vallespir i l’Alt Empordà frontera francoespanyola, en el sector del coll de Lli i el coll de la Manrella L’església parroquial de Santa Maria és enfilada en un contrafort a 1, 5 km al nord del petit nucli del poble Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 26′ 20″ N - Long 2° 47′ 15″ E Per a arribar-hi cal partir de la vila de Morellàs cap del municipi per la…
José María López Piñero
Historiografia catalana
Historiador de la medicina i de la ciència.
Vida i obra L’any 1957 es llicencià en medicina a la Universitat de València, on es doctorà amb premi extraordinari el 1960 Ha desenvolupat tota la seva carrera en aquesta universitat, primer com a professor encarregat de curs i professor adjunt, i des del 1969 fins a la seva jubilació, el 1998, com a catedràtic d’història de la medicina, primer, i d’història de la ciència a partir de la LRU Inicià la seva formació com a especialista en història de la medicina a l’Institut d’Història de la Medicina de Munic, per suggeriment del seu mestre Pedro Laín y Entralgo El mateix Laín li proposà com a…
Paleontologia 2011
Paleontologia
Els anomalocàrids són un dels grups fòssils d’invertebrats depredadors més antics coneguts, que es caracteritzen perquè presenten un parell d’apèndixs anteriors segmentats, un anell de plaques al voltant de la cavitat oral i un cos allargat i segmentat Es considera que aquests animals constitueixen el grup germà dels euartròpodes que inclou formes modernes com ara els insectes i els crustacis Aquest any es va descobrir una nova forma d’anomalocàrids en dipòsits de l’Ordovicià inferior fa uns 488-472 milions d’anys del Marroc Es tracta de les restes més modernes conegudes d’aquests artròpodes…
Paleontologia 2010
Paleontologia
Durant el Mesozoic, els fòssils de vertebrats marins que s’alimentaven de plàncton es limiten a un grup de peixos del Juràssic anomenats paquicòrmids Aquests animals són osteïctis teleostis primitius i inclouen formes de fins 9 m de llargada, els peixos osteïctis més grans coneguts Noves troballes de fòssils d’aquests peixos a Europa, Àsia i l’Amèrica del Nord indiquen que els paquicòrmids van viure durant un període de com a mínim 100 milions d’anys, des de mitjan Juràssic fins al límit Cretaci-Terciari Els grans vertebrats actuals que s’alimenten de plàncton, com ara les balenes, van poder…
Paleontologia 2009
Paleontologia
Exemplar complet de Lepidotes maximus de més de 2 m de llargada, un peix osteicti, com el Guiyu oneiros, però més recent, del Juràssic superior d’Alemanya © Albert Prieto-Márquez Els placoderms van ser un grup de peixos fòssils cuirassats que constitueixen el taxó germà dels vertebrats amb mandíbules Gnathostomata Descobertes recents van permetre saber que molts tipus de placoderms eren vivípars i presentaven fertilització interna En concret, la troballa d'una pelvis ossificada de l'espècie de placoderm Incisoscutum ritchiei va mostrar que l'anatomia d'aquesta regió era diferent en mascles…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina