Resultats de la cerca

Titulat el 1926 Soci fundador del Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània , intervingué en la seva constitució, en les diferents juntes directives i en els projectes signats pel grup De gran interès per al racionalisme català és el seu edifici d’habitatges de la Via Augusta número 61 de Barcelona 1931, resolt amb hàbil flexibilitat dins el compromís amb l’ortodòxia formal del moviment modern s’hi insinua una decantació vers l’expressionisme que adquirirà la màxima importància a l’edifici d’habitatges i cinema Astòria del carrer de París 1933-34 En…

Fill de mare armènia i pare jueu, el seu cognom de naixement era Weinstein, que canvià pel de la seva mare Kasparian russificat El 1980 fou campió mundial juvenil i el 1981 assolí el títol de campió de l’URSS El 1985 guanyà Anatoli Karpov i aconseguí el campionat del món a Moscou Retingué el títol fins el 1993, any en què, amb altres escaquistes, encapçalà una escissió a la Federació Internacional d’Escacs FIDE i creà amb altres jugadors d’escacs l’Associació Professional d’Escaquistes, organisme vigent fins el 1996 que promogué dues competicions mundials 1994 i 1995, ambdues guanyades per…

S’inicià en la competició de proves de velocitat a catorze anys, pilotant una moto de fabricació pròpia 1921 Guanyà diverses curses a l’Autòdrom de Sitges, la Pujada a l’Arrabassada i el Tour de Catalunya al final dels anys vint Sota el nom de Motocicletes Simó fou el primer fabricant de motocicletes a l’Estat espanyol Inventà i dissenyà prototips de motocicletes, tricicles i fins i tot algun petit automòbil L’any 1934 debutà professionalment en competicions internacionals al Gran Premi de Montjuïc i guanyà els Campionats Motociclistes – Trofeu Francesc…

S’inicià a les files del Reus Ploms-Derbi Com a amateur fou subcampió d’Espanya 1960 i campió de Catalunya de principiants 1960, de muntanya 1962 i de fons 1964 Participà en tres Mundials de ruta 1962, 1964, 1965 i en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 Del 1966 al 1970 fou professional amb els equips Fagor 1966-68, Kas 1967, Pepsi Cola 1969 i La Casera 1970 Guanyà el Campionat d’Espanya per regions 1968, el Gran Premi de la Muntanya de la Setmana Catalana 1969 i les metes volants de les voltes a Catalunya, Llevant, la Rioja, Mallorca i la Setmana Catalana, així com una etapa de la Midi Libre…

Estudià amb Pierre Bernac i posteriorment al Conservatori de París Gran intèrpret de lieder i oratoris, hom el considerà el gran mestre francès en aquesta especialitat, en la qual des del 1954 tingué com a acompanyant gairebé exclusiu el pianista nord-americà Dalton Baldwin Es donà a conèixer com a cantant d’òpera l’any 1958 al festival d’Ais de Provença, on interpretà peces d’ Il matrimonio segreto , de Cimarosa, i Dido and Aeneas , de Purcell Entre les seves actuacions més celebrades es troben Favola d’Orfeo , al New York City Center Opera 1960 Pelléas et Mélisande , a l’Òpera de Roma 1963…

Senyor de Santa Maria de Barberà i castlà d’Arraona Fill i hereu de Francesc Galceran de Pinós-Santcliment i de Corbera De jove participà en la batalla de Montjuïc 1641 Els abusos de les autoritats franceses el dugueren a exiliar-se a Gènova 1643 Consentí a tornar 1646, però mantingué una actitud crítica i, quan el 1650 anà d’ambaixador de la generalitat a París, hi denuncià les irregularitats administratives franceses al Principat Més tard fou ambaixador a Portugal, on intentà d’obtenir ajut del rei Joan IV per trencar el setge de Barcelona Tornà a la ciutat assetjada i organitzà sortides…

Estudià al Conservatori Arrigo Boito de Parma i debutà com a baríton el 1948 a Lecce Canvià de corda el 1951 i, després de debutar com a tenor a Bari el 1952 amb Andrea Chénier , es convertí en poc temps en un dels lírics més apreciats del segle XX i en el principal intèrpret del repertori verdià de la seva generació Debutà a Londres el 1953, a la Scala de Milà, amb Mas’Aniello, de Jacopo Napoli, el mateix any, i a Nova York el 1956, amb Aïda, on cantà durant trenta temporades A Barcelona debutà el 1958 Aïda , hi actuà sovint fins el 1982 i hi reaparegué amb L’elisir d’amore Retirat…

Estudià magisteri fins el 1939 i després de la Guerra Civil Espanyola es dedicà un temps a feines del camp en l’explotació familiar El 1946, després de treballar durant uns quants mesos per l’Editorial Valenciana amb el còmic de la seva creació El guerrero del antifaz , es traslladà a Barcelona, on collaborà amb el guionista Frederic Amorós en dues sèries d’èxit El Caballero Fantasma i El Jinete Fantasma Contractat a la primeria dels anys cinquanta per l’Editorial Bruguera, des de l’any 1956 treballà amb el guionista Víctor Mora en les aventures d’ El Capitan Trueno , sèrie que aconseguí un…

Cursà art dramàtic al Conservatorio de Música y Declamación de Córdoba, i al començament dels anys cinquanta actuà al Teatro Español Universitario Fou també locutor radiofònic a la seva ciutat L’any 1957 es traslladà a Madrid, on ingressà a la companyia d’actors de Radiotelevisión Española i protagonitzà milers d’espais televisius i radiofònics Al mateix temps, des del seu debut 1958, es projectà també com a actor teatral, gènere en el qual obtingué un gran èxit amb El apagón , de Peter Shaffer 1968, que protagonitzà amb la seva pròpia companyia Al començament dels anys setanta s’installà a…

Jugà en la posició de defensa al SK Bratislava i al SK Slavia de Praga, i fou internacional amb la selecció de Txecoslovàquia en la Copa del Món 1938 Un cop retirat, destacà com a entrenador Arribà al FC Barcelona el 1950 de la mà de László Kubala, després d’entrenar l’Hungaria A les seves ordres, el FC Barcelona visqué una de les etapes més reeixides Guanyà tres Copes d’Espanya 1951, 1952, 1953, dues Lligues espanyoles 1952, 1953, dues Copes Eva Duarte 1952, 1953, una Copa Llatina 1952 i un Trofeu Martini Rossi 1952 Fou conegut com el Barça de les Cinc Copes pels cinc títols del…