Resultats de la cerca

Tota la seva vida transcorregué a Roma Entre el 1621 i el 1623 fou nen cantor a la Capella Júlia de Sant Pere Posteriorment estudià amb Vincenzo Ugolini i Virgilio Mazzocchi El 1642 interpretà el paper d’Alcestis en l’òpera Il palazzo incantato , de Luigi Rossi Cantà en el cor papal i el dirigí del 1659 al 1668 En aquesta època aconseguí també una excellent reputació com a professor Savioni fou un compositor important de cantates, que van des de simples àries fins a obres més extenses i ambicioses amb diverses àries i recitatius Compongué també motets i madrigals El significat…

Començà la seva carrera com a cantant d’òpera quan gairebé era una nena, en les representacions que tenien lloc a la residència de l’ambaixador francès a Roma El 1640 viatjà a Venècia amb Filiberto Laurenzi, el seu mestre Interpretà importants papers, com el de Deidamia en La finta pazza 1641, de Francesco Paolo Sacrati, el d’Aretusa en La finta savia 1643, de F Laurenzi, i el d’Octavia en La coronatione di Poppea 1643, de C Monteverdi, entre d’altres Aconseguí èxits importants a la cort d’Innsbruck en el paper principal de La Cleopatra , d’A Cesti Les seves interpretacions es…

Advocat, periodista i crític literari, el 1935 fundà a Roma el Centro Sperimentale di Cinematografia que dirigí fins el 1943, les revistes Bianco e Nero 1937 i Rivista del Cinema Italiano 1952 Collaborà com a guionista en alguns films destacats i realitzà cinc llargmetratges basats en obres literàries i tocats d’un cert calligrafisme Via delle Cinque Lune 1942, La Bella addormentata 1942, La Locandiera 1943, Ultimo amore 1946 i Patto col diavolo 1948 Escriví Cinematografo 1935, Cinque capitoli sul film 1941, La regia 1946, Il film nella battaglia delle idee 1954, Cinema, quinto…

Adoptà el cognom del seu protector, el príncep Gabrielli, del qual el seu pare era cuiner, i els sobrenoms provenen de l’ofici del seu progenitor Estudià, entre altres personalitats, amb el castrat Gaetano Guadagni i amb Pietro Metastasio Debutà vers el 1750, i el 1755 anà a Viena, on esdevingué una prima donna objecte d’una gran admiració Intervingué en nombroses obres de Christoph W Gluck i de Tommaso Traetta La seva carrera la portà a cantar en importants ciutats europees, com ara Viena, Milà, Nàpols, Palerm, Venècia, Londres i Sant Petersburg Es retirà el 1782 a Roma…

Exercí d’advocat a Roma i escriví l' Octavius , un diàleg, d’entonació i d’estil ciceronià, en el qual és defensat el cristianisme contra les acusacions paganes formulades per Cecili, el seu interlocutor, que acaba convertint-se Per mitjà de testimonis i d’aspiracions expressades pels autors pagans i sense fer esment de la Bíblia ni d’altres fonts cristianes, Octavi mostra la racionalitat de la nova fe i els bons costums dels cristians i fa una apologia de l’existència d’un sol déu Presenta moltes semblances amb l' Apologeticum de Tertullià, bé que no posseeix la volada ni la…

Estudià amb professors particulars i el 1947 debutà a Bari com a Alfredo La Traviata El 1950 cantà a Roma Il turco in Italia al costat de Maria Callas -amb qui tornà a cantar el 1953- i el mateix any es presentà al Covent Garden de Londres com a membre integrant de la companyia del Teatro alla Scala de Milà El 1953 actuà a l’Òpera de San Francisco i entre el 1953 i el 1962 ho feu de manera regular al Metropolitan de Nova York També interpretà el paper de Don Ottavio Don Giovanni en el Festival de Salzburg Dotat d’una veu poc potent però d’una gran elegància, centrà el seu…

Estudià direcció orquestral i composició al conservatori de la seva ciutat natal El 1920 debutà al Teatro Nazionale de Roma, i exercí la direcció en nombrosos teatres europeus i americans al mateix temps que acomplia la tasca de director musical del Teatro La Fenice de Venècia El 1938 fundà les temporades d’òpera de les termes de Caracalla i s’especialitzà en la direcció d’obres líriques, tant a Itàlia com a l’estranger El 1947 debutà als EUA i als festivals més prestigiosos d’arreu del món El 1963 participà per primera vegada en el Festival d’Edimburg dirigint Adriana Lecouvreur…

Fill del cardenal Roderic de Borja Alexandre VI i de mare desconeguda, fou legitimat per butlla de Sixt IV el 1481 El 1483 el seu pare li cedí la baronia de Llombai i li atorgà 50000 ducats per a adquirir béns als regnes hispànics El 1484, durant les disputes entre Ferran II i Alexandre VI sobre l’arquebisbat de Sevilla, fou empresonat El 1485 lluità al regne de Granada, i pel fet d’haver entrat el primer al raval de Ronda, Ferran II li concedí el títol d’egregi, estès als seus germans Cèsar, Joan i Jofré El 1485 comprà a Ferran II les terres de Gandia, i rebé el títol de duc El 1486 es…

Estudià piano de manera autodidàctica i cursà composició al Conservatori de Santa Cecília de Roma amb G Petrassi i posteriorment amplià estudis amb I Pizzetti Fou professor de l’Institut Pontifici de Música Sacra 1966-86 i del Conservatori de Santa Cecília 1973-80 Enfant terrible de la vida musical de la immediata postguerra, entre la seva producció destaquen les cinc òperes Il sistema della dolcezza  1949,  Il Giudizio Universale  1954,  L’isola del tesoro  1958,  La fiera delle meraviglie  1961 i Il paradiso e il poeta  1965 També és autor de la cantata Partita a pugni  1953,…

Treballà en el teatre de varietats i en la ràdio i, després, es dedicà definitivament al cinema Actor còmic, gairebé en totes les pellícules donà vida al protagonista d’una situació tragicòmica de la petita burgesia italiana El 1952 interpretà a les ordres de Fellini Lo sceicco bianco , i I vitelloni el 1953 Ultra les pellícules ja esmentades cal destacar Un americano a Roma 1954, de Steno, La grande guerra 1959, de M Monicelli Tutti a casa 1960, de L Comencini, Una vita difficile , de D Risi, Il medico della mutua 1968, de L Zampa, Un borghese piccolo piccolo 1977, de M…