Resultats de la cerca
Es mostren 7452 resultats
Bàratre
Penya-segat a l’oest d’Atenes, avui omplert, on als segles V-IV aC eren precipitats els condemnats a mort.
Les parets eren recobertes de puntes de ferro
art normand
Art
Art desenvolupat a Normandia i a Anglaterra als segles XI i XII a conseqüència de les invasions normandes del segle X.
S'inicià amb l’aparició de nombroses esglésies amb absis de tipus benedictí amb deambulatori o sense, torres a la façana i una llanterna de diferents pisos al creuer de grans espais interiors, arcuacions a les naus que repeteixen idèntiques proporcions en tribunes i triforis, arcs de mig punt i volta d’aresta en les naus laterals Els principals edificis són la cripta de Rouen 1063, la destruïda església de Jumièges 1037-67, Saint-Étienne 1077 i Saint-Nicolas de Caen i la Trinité de Fécamp 1099 Les decoracions segueixen el gust bàrbar de línies geomètriques i motius de forma fantàstica o…
estilita
Cristianisme
Als primers segles del cristianisme, especialment a l’Orient, anacoreta que per motius ascètics habitava al cim d’una àmplia columna.
El més cèlebre fou sant Simeó Estilita
castellar
Història
Als segles X-XII, demarcació d’un castell termenat; la denominació fou substituïda en l’ús comú per terme o baronia .
diabolus in musica
Música
Designació llatina dels teòrics dels segles XIV-XVI referida al tríton successiu o simultani, l’ús del qual contravenia les regles.
Encara el 1725, en el Gradus ad Parnassum, de JJ Fux, el mestre Aloysius recorda al deixeble Josephus l’existència del rodolí " Mi contra Fa/diabolus in musica " mi i fa no representen aquí els noms moderns de notes, sinó que formen part de la locució amb què en l’antic sistema hexacordal es denominava l’interval de tríton El sobrenom, encara ben conegut, ha quedat reduït a fet anecdòtic, però és un record viu del paper que ha tingut el tríton, potencialment destructor de la tonalitat
,
contrapunt lliure
Música
Tipus de contrapunt que s’identifica amb el contrapunt dels segles XVII i XVIII i que s’oposa al contrapunt rigorós.
Denominat també contrappunto comune , contrapunt harmònic o contrapunt decoratiu, es caracteritza per ser un contrapunt tonal que té l’acord com a categoria harmònica bàsica i pel fet que no es basa en un cantus firmus També li és propi un tractament més lliure de la dissonància, de la falsa relació i dels enllaços melòdics Aquest estil s’identifica amb el contrapunt de JS Bach Dins aquest tipus també s’inclou la Freistimmigkeit 'polifonia lliure', típica textura del pianisme romàntic en què el nombre de veus no és constant
Sturdza
Llinatge de boiars moldaus que tingué un paper important en la vida política i cultural romanesa dels segles XIX i XX.
Dels seus membres —que ja apareixen documentats al segle XV— cal esmentar Ior Sandu Sturdza mort el 1842, que fou gospodar o príncep de Moldàvia, amb el nom de Joan , del 1822 al 1828, any que fou deposat i Mihail Sturdza Iaşi 1795—París 1884, que, gràcies a la protecció del tsar Nicolau I, fou gospodar de Moldàvia, amb el nom de Miquel , del 1834 al 1849 impulsà les obres públiques i l’agricultura i acumulà una notable fortuna personal El seu fill Grigore Sturdza mort el 1901 fou pretendent al tron moldau el 1859 Un cosí del gospodar Miquel, Alexandru Sturdza 1791-1854, fou filòsof i…
ballet de cour
Música
Divertiment coreogràfic i musical, barreja de poesia, música i dansa, molt important a les corts franceses dels segles XVI i XVII.
Es desenvolupà sota la monarquia dels darrers Valois i gaudí de màxima popularitat sota els regnats d’Enric IV i Lluís XIII D’esperit essencialment aristocràtic, el ballaven senyors, prínceps i sobirans al costat dels professionals de la dansa L’espectacle, que incloïa poesia recitada, música vocal air de cour , instrumental i danses, finalitzava amb un grand ballet Els llibrets, quasi sempre d’inspiració mitològia o allegòrica, eren repartits entre els assistents perquè poguessin seguir-ne l’argument Cal cercar-ne els antecedents al darrer terç del segle XVI, època en què parallelament al…
couplet
Música
En la música instrumental francesa dels segles XVII i XVIII, fragment de música entre dues repeticions del tema d’un rondeau.
N’hi ha bons exemples a les suites per a clavicèmbal de François Couperin
collegium musicum
Música
Terme que designa les associacions d’afeccionats a la música sorgides a l’Europa germànica durant els segles XVI i XVII.
S’originaren a partir de les fraternitats religioses de la Baixa Edat Mitjana que es transformaren, durant el Renaixement, en societats corals sacres o comunitats de músics i filòsofs, a la manera de les acadèmies italianes El terme aparegué per primera vegada en les Missae de M Vogt 1568, però el primer collegium musicum conegut és el de Praga, de l’any 1616 Aquest fou seguit per molts d’altres tant a Alemanya Bremen, 1652 Frankfurt, 1672 Leipzig, 1704 com a Suïssa Sankt Gallen, 1620 Berna, 1674 i Àustria Al llarg del segle XVII, nombroses associacions oferien concerts, executats…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina