Resultats de la cerca
Es mostren 527 resultats
Franz von Suppé
Música
Compositor austríac.
Vida El seu pare, funcionari imperial a Dalmàcia, era descendent d’una família d’origen belga i la seva mare era vienesa Malgrat que de ben petit mostrà talent per la música, els seus pares l’enviaren a Pàdua a estudiar dret A Itàlia entrà en contacte amb diversos compositors d’òpera, cosa que intensificà el seu interès per la composició Quan morí el seu pare el 1835, s’installà amb la seva mare a Viena Allà perfeccionà la seva formació musical amb Ignaz von Seyfried i Simon Sechter L’any 1840 fou nomenat kapellmeister del Theater in der Josephstadt, on començà a donar a conèixer les seves…
Tristos tròpics
La perplexitat dels missioners, més encara que l’hostilitat brutal dels terratinents, era evident envers els kadiweus per què perdien el temps pintant-se tot el cos, enganyant llur aparença real, en lloc de dedicar-se a activitats profitoses Els indígenes, a la recíproca, no entenien per què els blancs anaven sense pintar, com bèsties sense rang I és que potser de rang sí que en tenien, però de bestialitat, també Molta Kadiweus, nambikwares, bororos i altres tucanos, tupís o ges pobles del Mato Grosso, abans plens de vida i color, esvaïts en ple segle XX, el del triomf dels drets…
mitologia
Mitologia
Ciència que estudia els mites.
En aquest sentit, la mitologia és una activitat recent la història de la qual té força punts de contacte amb la de la lingüística Hom pot fixar quatre tendències en la investigació des del darrer terç del s XIX la mitologia comparada, l’escola antropològica, i el simbolisme i el funcionalisme La mitologia comparada, que hom pot considerar representada pels treballs de Max Müller, recorre a les etimologies i a les comparacions per tal d’arribar a l’"arrel” dels fets que estudia, els quals, en llurs manifestacions històriques, acaba considerant com a malalties del llenguatge, per comparació amb…
Orquestra Filharmònica de Viena
Música
Orquestra austríaca fundada el 1842 per Otto Nicolai amb el nom d’Acadèmia Filharmònica.
Cal buscar-ne els precedents més immediats en la iniciativa que, uns quants anys abans, havia tingut FP Lachner quan, en els entreactes dels ballets que es representaven al Teatre d’Òpera de la Cort, dirigia les simfonies de Beethoven interpretades per l’orquestra del teatre Fins llavors Viena no havia disposat d’una orquestra de concerts permanent El que caracteritzà la nova formació fou la professionalitat dels seus membres, que havien d’estar contractats pel Teatre d’Òpera de la Cort —actualment Teatre de l’Òpera de Viena—, i la seva independència, tant artísticament com administrativa Per…
,
André Charles Prosper Messager
Música
Compositor i director d’orquestra francès.
Vida El 1869 ingressà a l’École Niedermeyer de París, on estudià amb Q Lauret orgue, A Laussel piano, E Gigout contrapunt, i C Saint-Saëns i G Fauré composició Amb aquest darrer compositor mantingué una forta amistat Del 1874 al 1881 fou organista i compositor de música sacra a l’església de Saint-Sulpice El 1876 obtingué el primer premi de la Société des Auteurs et Compositeurs de Musique amb la seva Simfonia en la major Inicià la seva carrera com a director d’orquestra el 1878 al Folies-Bergère, teatre per al qual compongué també ballets El 1880 també fou director a l’Eden-Théâtre de…
música de Belgrad
Música
Música desenvolupada a Belgrad (Sèrbia).
El seu nom en serbocroat és Beograd La pertinença de la ciutat a diversos estats i imperis al llarg de la història l’han fet receptora d’una gran quantitat d’influències Al segle IX els búlgars li donaren el nom actual, que significa ’Ciutat Blanca' Del 1521 al 1867 formà part de l’imperi Otomà Posteriorment esdevingué capital de la república 1868 i del regne 1882 de Sèrbia el 1918, del Regne dels Serbis, Croats i Eslovens el 1945, de la República Socialista Federal de Iugoslàvia, i, a partir del 1992, de la Federació Iugoslava Abans que res, però, Belgrad és el centre polític i cultural del…
pizzicato
Música
En els instruments d’arc, tècnica o recurs d’execució que consisteix a polsar les cordes amb un dit de la mà i no amb l’arc.
A la partitura, el compositor prescriu l’ús d’aquesta tècnica amb la indicació pizzicato sovint abreujada pizz la indicació arco o col arco anulla el seu efecte El terme prové de l’italià pizzicare , que significa pessigar, puntejar Aplicada als instruments de corda pinçada, aquesta tècnica -amb les diferències lògiques derivades de la morfologia dels instruments- es coneix com a puntejat Tot i que ben conegut i practicat com a alternativa tímbrica i expressiva des dels orígens dels instruments d’arc, la primera cita explícita de l’ús del pizzicato es troba en la música per a violes del…
El simbolisme i l’art popular
Si és difícil de diferenciar la cultura popular de la cultura pròpiament dita en un sentit genèric i universal, és evident que aquesta problemàtica és extensiva a l’art Pel que fa al cas, els diferents punts d’anàlisi adoptats solen variar, encara que dins una línia interdisciplinària els resultats no tenen per què ser discordants En efecte, veiem que, des de l’òptica de la història de l’art, l’art popular ha estat el gran absent, i això també es pot fer extensible a la perspectiva antropològica o etnológica, on es veu que l’art té molt poca cabuda, i perquè sol considerar-se com una…
mezzosoprano
Música
Varietat de veu femenina més greu que la de soprano i més aguda que la de contralt, amb una extensió aproximada del la2 al sol4, si bé pot estendre’s per ambdós extrems, particularment en composicions per a solista.
La seva forma abreviada, mezzo, és utilitzada amb molta freqüència Es poden distingir diferents tipus de veu de mezzosoprano la mezzo coloratura , veu lleugera i brillant amb molta facilitat per a les agilitats en tota l’extensió de la veu com per exemple Marcellina en Les noces de Fígaro i Sextus en La clemenza di Tito , de WA Mozart, i la majoria de papers rossinians, com Rosina en El barber de Sevilla i Angelina en La Cenerentola la mezzo dramàtica, veu d’una especial força i resistència i amb un registre agut molt rotund Amneris en Aïda i Èboli en Don Carlos , ambdues de G Verdi, i Die…
Peter Brook
Cinematografia
Teatre
Director teatral i cinematogràfic anglès.
Format al Magdalen Collede d’Oxford, debutà en la direcció teatral el 1943 amb una versió del Doctor Faustus , de Christopher Marlowe Els anys 1947-50 fou director de produccions a la Royal Opera House, i entre les òperes que posà en escena destaca, per polèmica, una versió de la Salomé de Richard Strauss, amb escenografia de Salvador Dalí El 1962 fou nomenat director del Royal Shakespeare Theatre, companyia amb la qual collaborà des del 1946, i, al costat de l’escenificació d’obres de Shakespeare, adquirí ressonància internacional amb les obres Marat-Sade , de Peter Weiss 1965,…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina