La perplexitat dels missioners, més encara que l’hostilitat brutal dels terratinents, era evident envers els kadiweus: per què perdien el temps pintant-se tot el cos, enganyant llur aparença real, en lloc de dedicar-se a activitats profitoses? Els indígenes, a la recíproca, no entenien per què els blancs anaven sense pintar, com bèsties sense rang. I és que potser de rang sí que en tenien, però de bestialitat, també. Molta. Kadiweus, nambikwares, bororos i altres tucanos, tupís o ges: pobles del Mato Grosso, abans plens de vida i color, esvaïts en ple segle XX, el del triomf dels drets humans...