Resultats de la cerca
Es mostren 1335 resultats
baga
Etnologia
Individu d’un poble islamitzat de la costa de Guinea, al nord de Conakry.
És possible que el mot vingui de ba kae , ‘els habitants de la mar’ en llengua susu lingua franca de la costa guineana Els bagues no tenen una unitat lingüística, sinó que hi ha tres llengües bagues mútuament inintelligibles, una d’elles amb sis dialectes força diferents Els bagues tenen una unitat ocupacional Conreen l’arròs de manglar amb una tècnica i unes eines que els són peculiars també els són pròpies les tècniques d’extracció de sal marina i del vi de les palmeres d’oli Al llarg del s XX, la majoria dels grups bagues abandonaren les seves pràctiques culturals, es…
Louis-Victor de Broglie
Física
Físic francès.
Príncep de Broglie i, a la mort del seu germà Maurice, duc de Broglie, professor de física teòrica a la Universitat de París l’any 1928 En la seva tesi doctoral La Théorie des Quanta 1924 proposà una solució als problemes plantejats per les hipòtesis de Plank i d’Einstein en suggerir que, així com la llum sembla tenir una doble natura per tal com es comporta unes vegades com a ona i d’altres com a corpuscle, podria succeir el mateix amb les partícules elementals en moviment el desenvolupament d’aquesta idea per part de Heisenberg, Schrödinger i d’altres, com també l’experiència…
Maria Lluïsa Borràs i Gonzàlez
Art
Historiografia
Historiadora i crítica d’art.
Dedicada a l’estudi i a la divulgació de l’art contemporani, collaborà en diverses publicacions catalanes i estrangeres, i fou crítica d’art a Destino i La Vanguardia Fou professora de la Universitat Autònoma de Barcelona 1970-74 i de l’escola Eina i secretària general de la Fundació Joan Miró 1971-75 Realitzà el muntatge de diverses exposicions Maillol, Gargallo, Matisse, etc Catedràtica de llengua i literatura franceses de la Universitat Autònoma de Barcelona 1982, d’entre les seves publicacions és especialment remarcable la seva tesi doctoral sobre Francis Picabia 1985, obra…
Agustín Millares Carlo
Historiografia
Escriptura i paleografia
Paleògraf, historiador, llatinista i bibliògraf.
Catedràtic de paleografia a les universitats de Granada 1921-23 i de Madrid 1926-39, fou nomenat professor de la Universitat Autònoma de Barcelona el 1938, perquè no podia exercir a la Complutense Expulsat d’aquesta universitat en acabar la guerra civil de 1936-39, ensenyà a la Universidad Nacional Autónoma de Mèxic 1941-59 i, més endavant, fou director de la biblioteca de la Universidad de Zulia, a Veneçuela Tant en aquest país com en altres indrets de l’Amèrica Llatina obtingué nombroses distincions Reincorporat a la seva càtedra de Madrid 1963, fou nomenat membre corresponent de l’Acadèmia…
Moritz Hauptmann
Música
Compositor, teòric i professor alemany.
Rebé les primeres classes de violí, piano, harmonia i composició de B Scholz, F Morlacchi i ChTh Weinlig El 1811 continuà els estudis de violí i de composició amb L Spohr i el 1812 fou violinista a la capella de la cort de Dresden L’any 1842, per recomanació de Spohr i de F Mendelssohn, succeí a Weinlig com a cantor de la Thomasschule i director musical de les dues esglésies més importants de Leipzig Posteriorment, i també a Leipzig, fou nomenat professor de teoria musical al conservatori El 1850, juntament amb Otto Jahn i Robert Schumann, fundà la Societat Bach, de la qual actuà com a…
Heinrich Husmann
Música
Musicòleg alemany.
Estudià musicologia a les universitats de Göttingen i Berlín i es doctorà amb una tesi sobre l’Escola de Notre-Dame Entre els seus mestres destaquen F Ludwig, J Wolf, A Schering, F Blume i E Hornbostel Al mateix temps estudià matemàtiques, filosofia i psicologia, francès i llatí medieval El 1933 esdevingué professor adjunt de l’Institut de Musicologia de la Universitat de Leipzig, del qual posteriorment fou nomenat director 1944 Treballà en diferents universitats alemanyes i nord-americanes El 1949 fundà l’Institut Musicològic a la Universitat d’Hamburg, i el 1956 fou nomenat…
Francisco Curt Lange
Música
Musicòleg alemany naturalitzat uruguaià.
Estudià arquitectura i posteriorment musicologia a les universitats de Leipzig, Berlín, Munic i Bonn, centre aquest darrer on es doctorà amb una tesi sobre la polifonia als Països Baixos 1929 Entre els seus mestres cal destacar E von Hornbostel i C Sachs El 1930 el govern uruguaià el convidà a participar en l’organització de la vida musical del país Atès que les circumstàncies polítiques a Alemanya no li eren gaire favorables, Lange es traslladà a l’Uruguai Obtingué la nacionalitat d’aquest país i s’installà a Montevideo, on treballà en diversos projectes Durant bastants anys…
Josep Pavia i Simó
Música
Musicòleg valencià.
Vida Estudià al seminari de Tortosa i fou ordenat el 1956 La seva afició per la música el portà a estudiar harmonia a l’Escola Superior de Música Sagrada de Madrid i a prendre lliçons de cant amb C Badia, C Sàbat i A Capella Feu la llicenciatura i el doctorat en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona, ciutat on fou canonge de la catedral i investigador titular emèrit del Consell Superior d’Investigacions Científiques i del departament de Musicologia de la Institució Milà i Fontanals La seva tesi doctoral, La música a la Catedral de Barcelona durant el segle XVII 1986 i…
Jean Sagnes
Historiografia catalana
Historiador francès especialista en l’època contemporània.
Vida i obra Inicià les seves recerques amb estudis sobre el món obrer i sindical, com la seva tesi doctoral defensada a la Universitat de Montpeller el 1976 Socialisme et syndicalisme dans l’Hérault de 1905 à 1921 3 vol Després se centrà en l’estudi del Llenguadoc amb monografies com Histoire de Béziers 2000 i Histoire de Sète 1987 Catedràtic d’història contemporània a la Universitat de Perpinyà, participà de ple en l’activitat historiogràfica de la Catalunya del Nord S’ha convertit en un historiador de referència amb obres com Politique et syndicalisme en Languedoc L’Hérault…
Francisco de Rioja
Historiografia catalana
Poeta castellà.
Lleial servidor del comte duc d’Olivares, de qui fou advocat i bibliotecari A ell degué els càrrecs que ocupà –inquisidor de Sevilla, cronista reial i bibliotecari del rei– i l’acompanyà fins al desterrament A mitjan 1641 publicà, anònimament –tot i que un aviso de J Pellicer en revela l’autoria–, una apologia de l’actuació del valido de Felip IV en la crisi catalana titulada Aristarco, o censura de la Proclamación Católica que escribieron los catalanes el año pasado , que formà part de la campanya propagandística que inclogué J Adam de la Parra i J Pellicer Plantejada com una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina