Resultats de la cerca
Es mostren 1335 resultats
Louis-Victor de Broglie
Física
Físic francès.
Príncep de Broglie i, a la mort del seu germà Maurice, duc de Broglie, professor de física teòrica a la Universitat de París l’any 1928 En la seva tesi doctoral La Théorie des Quanta 1924 proposà una solució als problemes plantejats per les hipòtesis de Plank i d’Einstein en suggerir que, així com la llum sembla tenir una doble natura per tal com es comporta unes vegades com a ona i d’altres com a corpuscle, podria succeir el mateix amb les partícules elementals en moviment el desenvolupament d’aquesta idea per part de Heisenberg, Schrödinger i d’altres, com també l’experiència…
Marcel Durliat

Marcel Durliat
© Fototeca.cat
Arqueologia
Historiografia
Historiador i arqueòleg francès.
Casat amb una rossellonesa, ensenyà durant uns quants anys al Liceu Aragó de Perpinyà 1945-54 abans d’ésser encarregat de la càtedra d’història de l’art a la universitat de Tolosa Llenguadoc, des del 1958 Doctor en lletres 1962, membre de la Commission Supérieure de Monuments Historiques, publicà treballs importants sobre la història i l’arqueologia especialment catalanes i llenguadocianes La sculpture romane en Roussillon 1948-54, Arts anciens du Roussillon peinture 1954, Christs romans du Roussillon et de Cerdagne 1956, La sculpture romane en Cerdagne 1957, L’Espagne du Levant 1957 —en…
Agustín Millares Carlo
Historiografia
Escriptura i paleografia
Paleògraf, historiador, llatinista i bibliògraf.
Catedràtic de paleografia a les universitats de Granada 1921-23 i de Madrid 1926-39, fou nomenat professor de la Universitat Autònoma de Barcelona el 1938, perquè no podia exercir a la Complutense Expulsat d’aquesta universitat en acabar la guerra civil de 1936-39, ensenyà a la Universidad Nacional Autónoma de Mèxic 1941-59 i, més endavant, fou director de la biblioteca de la Universidad de Zulia, a Veneçuela Tant en aquest país com en altres indrets de l’Amèrica Llatina obtingué nombroses distincions Reincorporat a la seva càtedra de Madrid 1963, fou nomenat membre corresponent de l’Acadèmia…
Ignasi Villalonga i Villalba

Ignasi Villalonga i Villalba
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Financer i polític.
Estudià dret a Deusto País Basc, i es doctorà 1914 amb la tesi Régimen municipal foral valenciano 1926 De nou a València 1916, es dedicà als negocis del seu pare, propietari de la Companyia de Ferrocarrils i Tramvies de València Membre de la Joventut Valencianista, prengué part activa en la fundació de la Unió Valencianista 1918 Presidí la Cambra de Comerç 1928-30 i intervingué en l’entrada del capitalisme local 1927 en el Banc de València Promogué la creació del Centre d’Estudis Econòmics Valencians 1929, que presidí fins el 1932 Membre de la Dreta Regional Valenciana, fou…
Vicenç Maria Rosselló i Verger
Geografia
Geògraf.
Cursà la carrera de filosofia i lletres a València 1954-59 i aviat s’especialitzà en geografia sota el mestratge del catedràtic Antonio López Gómez Restà a la Universitat de València com a professor adjunt de geografia i el 1967 esdevingué catedràtic de la Universitat de Múrcia Des del 1969 ho és de la de València Especialista en geografia física, la seva obra abasta tanmateix tots els altres camps i s’ha centrat especialment en temes mallorquins i valencians i també sobre Múrcia, com a fruit del temps que hi residí Es destaquen Mallorca, el sur y el sureste 1964, la seva tesi…
Richard Rorty
Filosofia
Filòsof nord-americà.
Format en l’àmbit de la filosofia analítica, fou deixeble de Carnap, però anà evolucionant i integrà en el seu pensament elements propis del plantejament lingüístic del darrer Wittgenstein, d’allò que els anglosaxons anomenen metafísica continental fonamentalment Heidegger i, sobretot, de la tradició de la qual ell es considerava hereu el pragmatisme americà de JDewey i WJames Rorty defensà en les seves obres una orientació filosòfica absolutament oposada a la de la tradició metafísica occidental La seva tesi és que la filosofia hauria de centrar-se en la solidaritat humana i no…
Àngels Cardona i Florit

Àngels Cardona i Florit
© Fototeca.cat
Botànica
Botànica.
Es llicencià en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona l’any 1963, i obtingué el grau de doctora per la mateixa universitat el 1972 amb la tesi Funcionalisme i ecologia d’algunes comunitats vegetals barcelonines , amb la qual guanyà el premi Pius Font i Quer de l’Institut d’Estudis Catalans 1972 Fou professora de botànica a la facultat de biologia de la Universitat de Barcelona entre els anys 1963 i 1985 El curs 1984-85 passà a treballar a la facultat de ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona Bellaterra, on el 1986 guanyà per concurs oposició la càtedra de biologia…
Juan Valera y Alcalá Galiano
Literatura
Escriptor andalús.
Ingressà en el cos diplomàtic, viatjà per tot Europa i Amèrica i residí diverses temporades a Madrid, on ocupà també càrrecs polítics diputat, senador i sotssecretari d’estat Conreà tots els genères literaris, des de la traducció fins a la crítica, especialment estudis sobre literatura, crítica literària, assaigs sobre religió, filosofia, estudis sobre política i història la narració breu, el conte, el teatre i, sobretot, la novella, gènere al qual s’incorporà tardanament i en el qual excellí d’una manera notable Fou contrari a la novella naturalista i defensà la tesi que la…
Ramon Torrella i Cascante

Ramon Torrella i Cascante
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic i ecumenista.
Enginyer tèxtil, ingressà al Seminari de Barcelona i fou ordenat de sacerdot el 1953 Féu estudis de sociologia i es doctorà en teologia a Roma 1958 amb la tesi L’humà i el diví en l’Església Alguns aspectes del reformisme catòlic contemporani Fou consiliari de la JOC a Barcelona, de tot l’estat i d’Europa i rector del Seminari de Barcelona 1966-68 President de la nova Facultat de Teologia 1967 i bisbe auxiliar de Barcelona 1968, Pau VI el nomenà vicepresident del Consell de Laics i de la Comissió Pontifícia Justícia i Pau 1970 i del Consell Pontifici “Cor Unum” 1971 El 1975 fou…
Henry Ettinghausen
Lingüística i sociolingüística
Hispanista i catalanòfil anglès.
Llicenciat en literatura francesa i castellana, es doctorà a la Universitat d’Oxford amb una tesi sobre Francisco de Quevedo , del qual n'edità Los sueños el 1984 Després d’un breu pas per la Universitat de Hull, el 1965 s’incorporà a la Universitat de Southampton, on des del 1983 fou catedràtic d’estudis hispànics fins a la jubilació i posteriorment professor emèrit Ha publicat Francisco de Quevedo and the Neostoic Movement 1972, les biografies Diego Duque de Estrada’ 1983 i Alonso de Contreras 1989 i Noticias del siglo XVII relaciones españolas de sucesos naturales y…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina