Resultats de la cerca
Es mostren 3677 resultats
John Foster Dulles
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític nord-americà.
Fou jurista financer a Nova York i assessor de la fundació Rockefeller Assistí a la segona conferència de la Haia 1907 i dirigí 1917 una missió especial a Panamà referent al canal el 1919 formà part de la comissió de reparacions de guerra, establerta pel tractat de Versalles Elaborà el pla Dawes i formulà la bipartisan foreign policy , unitat de republicans i demòcrates envers la política exterior dels EUA Dirigí les negociacions per a la signatura del tractat de pau entre els EUA i el Japó 1951 Nomenat secretari d’estat per Eisenhower 1953-59, desenvolupà una…
Anne de Montmorency
Història
Mariscal, par i conestable de França.
Duc de Montmorency Lluità en les guerres d’Itàlia al costat de Francesc I de França, fou fet presoner a Pavia 1525 i participà en les negociacions del tractat de Madrid 1526 Governador del Llenguadoc, defensà la Provença contra l’emperador Carles V Durant el regnat d’Enric II de França fou fet presoner a Saint-Quentin 1557 i aconsellà el tractat de pau de Cateau-Cambrésis 1559 Regnant Carles IX de França formà part del triumvirat catòlic 1561, i en la lluita contra els hugonots fou fet presoner a Dreux 1562, però fou alliberat l’any següent Morí dirigint l’exèrcit…
converses de París
Història
Conjunt de reunions celebrades a París (maig del 1968 - gener del 1973), entre una delegació nord-americana i una de nord-vietnamita, per negociar la fi de la guerra del Vietnam.
Interrompudes diverses vegades, culminaren en un tractat de pau, negociat per HKissinger EUA i Le Duc Tho Vietnam del Nord i signat per ells 23 de gener del 1973 i pels ministres d’Afers Estrangers dels EUA, el Vietnam del Nord, el Vietnam del Sud i del govern revolucionari provisional del Vietnam del Sud 27 de gener Entre d’altres, el tractat recollí els següents acords l’alto el foc des del dia 28 de gener, la retirada de les forces americanes del Vietnam, la creació d’una comissió internacional de control i supervisió i la formació d’un consell nacional vietnamita…
guerra de l’Opi
Història
Conflicte que enfrontà la Xina amb la Gran Bretanya (1839-42).
L’emperador xinès, preocupat per l’increment del consum d’opi entre els seus súbdits, afavorit pel contraban i protegit pels britànics, en prohibí la importació i en féu llançar 20 000 caixes a la mar La Gran Bretanya respongué a aquest acte amb la guerra 1840 Després d’haver ocupat Xangai, els britànics obtingueren pel tractat de Nanquín la cessió de Hong-Kong, l’obertura de la Xina al comerç europeu, la rebaixa dels drets de duana i el dret de llurs súbdits a ésser jutjats només per llurs cònsols Aquest tractat, del qual les altres potències europees volgueren…
Joan Carles i Amat
Literatura catalana
Música
Escriptor, teòric musical i metge.
Vida i obra El seu nom apareix de formes contradictòries en la documentació i en les edicions dels seus llibres Joan Carles, Joan Carles Amat, Joan Amat i Carles, Joan Amat de Carles Estudià medicina a la Universitat de València i exercí aquesta professió a aquesta ciutat i al monestir de Montserrat És autor d’una obra mèdica de molta difusió, Fructus medicinae Lió 1623 Ginebra 1656 També escriví Tractat de pesta i Tratado de las heridas de la cabeza Escriví sobre temes tan variats com l’aritmètica, l’astrologia o la música La seva contribució principal a aquesta disciplina fou el tractat…
, ,
Tomás de Santa María
Música
Teòric, compositor i organista castellà.
Pertanyia a l’orde dominicà i exercí com a organista del convent de San Pablo de Valladolid La seva principal contribució a la teoria musical fou la publicació del tractat Libro llamado Arte de tañer fantasía Valladolid, 1565 En realitat és un tractat de caràcter pràctic sobre la interpretació de la música per a tecla, i també per a viola de mà, que es beneficià dels consells de Juan i Antonio de Cabezón Dividit en dues parts, la primera es dedica a aspectes teòrics i a la tècnica interpretativa dels instruments de tecla, mentre que la segona estudia els procediments…
Vicente Requeno y Vives
Música
Teòric aragonès.
Membre de la Companyia de Jesús, l’any 1767, arran de l’expulsió dels jesuïtes del regne d’Espanya, passà a residir a Roma Tornà a Saragossa el 1790 i exercí com a numismàtic i conservador d’una important collecció L’any 1804 anà novament a Itàlia Durant la seva primera estada italiana publicà un tractat on es qüestionaven les opinions més generalitzades sobre la teoria musical grega, titulat Saggi sul ristablimento dell’arte armonica dei greci e romani cantori Parma, 1798 El 1807 publicà a Roma un altre llibre sobre els instruments de percussió en el món grec, Il tamburo…
Pierre Simon Laplace
Astronomia
Física
Matemàtiques
Astrònom, matemàtic i físic francès, marquès de Laplace.
Entre els seus treballs d’astronomia destaca una teoria sobre l’origen del sistema solar , basada en la teoria de Kant cosmogonia i coneguda com a hipòtesi de Kant-Laplace També investigà la trajectòria dels planetes i l’estabilitat del sistema solar Reuní en un tractat titulat Mécanique céleste 1798-1825 tots els treballs de Newton, Halley, Clairaut, D’Alembert i Euler sobre les conseqüències del principi de gravitació universal En el camp de les matemàtiques publicà, el 1812, un important tractat sobre el càlcul de probabilitats, Théorie analytique des…
Joan Pasqual
Cristianisme
Franciscà.
Franciscà, mestre en teologia i fill del convent de Castelló d’Empúries, fou autor del tractat ascètic Summa de l’altra vida , dedicat al conseller en cap de Barcelona Joan Llull, i redactat vers el 1436, del qual es conserven només dues parts Summa de beatitud i Summa de pena Aquesta darrera part conté un apèndix, que, amb el títol Tractat de les penes particulars d’Infern, emperò primerament de les penes comunes segons los poetes , ofereix un comentari de l’Infern de la Divina Comedia fet a partir de l’exegesi llatina que n’havia fet Pietro Alighieri, fill del…
,
Consell Europeu
Política
Òrgan de la Unió Europea que reuneix els caps d’estat o de govern dels estats membres.
En cadascuna d’aquestes reunions o conferència intergovernamentals CIG, que se celebren com a mínim un cop cada sis mesos, s’acorden les directrius bàsiques de l’organització, especialment en els camps de les relacions internacionals, de la seguretat, de la justícia i d’interior Fins al 1974, que s’institucionalitzà, funcionà d’una manera informal La seva existència fou reconeguda en l’Acta Única Europea 1987 El Tractat de Reforma de la Unió Europea o Tractat de Lisboa, aprovat el 2009 i en vigor des del gener del 2010, instituí una presidència del Consell Europeu …
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina