Resultats de la cerca

Entre el 1860 i el 1863 estudià a Viena amb Joseph Hellmesberger Posteriorment inicià la seva tasca docent als conservatoris de Moscou i Leipzig Estrenà el Concert per a violí de Cajkovskij, i del 1890 al 1894 fou solista de l’Orquestra Simfònica de Nova York El 1895 es traslladà a Manchester, on fou director del Royal College of Music Formà un quartet que dugué el seu nom, i a qui E Elgar dedicà el seu Quartet en mi menor Es retirà el 1921

Es formà inicialment a la ciutat de Lleida fins que el 1918 es traslladà a Barcelona, on estudià orgue amb Robert Goberna i composició amb A Cuscó, E Morera i A Massana Ingressà ben aviat al món radiofònic i fou responsable de l’àrea musical a les emissores de Ràdio Catalana, Ràdio Associació i Ràdio Nacional d’Espanya a Barcelona Gran divulgador del fet musical, és autor de música instrumental, música religiosa, cançons i sardanes Entre aquestes darreres cal destacar No em deixis sol

Emigrà de molt petit als Estats Units, on inicià la seva formació musical amb el seu pare, Lajos Serly Posteriorment es traslladà a Budapest i estudià a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt 1922-24, on fou alumne de B Bartók, Z Kodály i J Hubay De retorn als Estats Units, treballà com a violista en diferents formacions orquestrals Assolí la fama per haver acabat la composició del tercer concert per a piano i orquestra i el Concert per a viola del seu amic Bartók

Probablement inicià la seva formació musical amb el seu pare, Alejandro de la Serna, cantor de la seu metropolitana de Sevilla Organista de la collegiata de San Salvador de Sevilla el 1593, al cap de dos anys obtingué el mateix càrrec a la cort de Lisboa, on romangué fins el 1604 Es traslladà al Perú, en una data no coneguda, i fou mestre de capella de la catedral de Lima fins el 1614 De la seva obra compositiva només s’han conservat dos tientos per a orgue

De petita cantà diverses obres sacres a l’església de Sant Agustí de València Fou deixebla de F Andrés a la mateixa ciutat i posteriorment es traslladà a Milà per ampliar la seva formació El 1923 debutà al Teatro Fuencarral de Madrid amb Aïda Amadeu Vives la contractà per a cantar diverses sarsueles, especialment Doña Francisquita , que interpretà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 1933 al costat de M Fleta Set anys més tard, cantà al mateix teatre La Dolores , de T Bretón

Als segles XV i XVI hi hagué una nova emigració vers els països eslaus i bàltics i al segle XIX una nova onada es traslladà als EUA Els asquenazites constitueixen la gran majoria del món jueu, bé que foren les principals víctimes de les matances nazis Parlen un dialecte alemany amb elements hebreus i eslaus, l’ídix El mot asquenazita derivat d’Aškěnaz, epònim d’una tribu descendent de Jafet inclosa a la “taula de pobles” del Gènesi és emprat des de l’edat mitjana

Editada per l’empresa catalana 5 Sports, amb seu i redacció a Barcelona, començà a publicar-se mensualment en castellà al febrer del 1979 El director era el periodista Carlos Martín Usieto i el redactor en cap, Antonio Mas Samora, que anys més tard es convertí en el director executiu Una de les redactores era Imma Pedemonte Al final del 1984 comprà la seva capçalera l’empresa gallega Galipress i traslladà la seva seu i redacció a la Corunya El darrer número es publicà l’any 1992

Fundat el 1984, nasqué amb el nom de Club d’Hoquei Arfa al municipi d’Arfa Participà per primera vegada en una competició la temporada 1986-87 amb dos equips de categories inferiors L’any 1995 es traslladà a la Seu d’Urgell i prengué el nom actual La secció d’hoquei disposa d’equip sènior, equips en categories inferiors i escola d’hoquei L’equip juvenil fou subcampió de la Copa Generalitat 1992 La secció de patinatge artístic es dedica preferentment a la formació

S’inicià en l’esquí a la Molina i disputà diversos Campionats d’Espanya d’esquí alpí A la dècada de 1970 treballà a l’estació d’esquí de la Molina com a inspector dels remuntadors, primer, i com a director tècnic, càrrec que també exercí en les estacions d’Espot, Cerler i Vallter L’any 1982 es traslladà a Baquèira-Beret, i alguns anys més tard en fou nomenat director general Des del 2009 presideix l’Associació Turística d’Estacions d’Esquí i Muntanya

Dedicat a l’escultura des del 1910, residí a Londres —acompanyat de la polonesa Sophie Brzeska, el cognom de la qual afegí al seu— del 1911 fins que es traslladà al front, on morí Intelligent, hàbil i entusiasta, participà en el vorticisme amb una obra inquieta de valor desigual, influïda per Rodin i Brâncuşi Ballarí de pedra roja 1914, Tate Gallery, Londres, Ocell dret Museum of Modern Art, Nova York, Ezra Pound 1914 És ben representat als museus d’Orleans i de South Kensington