Resultats de la cerca

Les eleccions per a les dues cambres del Parlament federal, les primeres des del 1984, van ser indirectes Els 275 diputats de la Casa del Poble van ser escollits al novembre per uns collegis electorals en els quals van participar els delegats designats per les autoritats tradicionals, 14025 en total En canvi, els 54 membres de la cambra alta van ser elegits pels parlaments dels estats regionals Segons els acords, les properes eleccions, previstes per al 2020, es faran per sufragi universal El nou Parlament havia de designar el president de Somàlia, un decisió que es va ajornar a causa de la…

Rebé una certa instrucció fins a tretze anys, gràcies als seus avis materns El seu pare, Antoni Joan Casanovas, un decidit partidari austriacista durant la guerra de Successió, malbaratà bona part del patrimoni del mas Casanovas de Palau-saverdera, i Sebastià hagué de treballar de jornaler i fer grans esforços per restaurar el patrimoni familiar En el dietari, Casanovas dona als seus hereus, Isidre i Sebastià, consells per a regir la casa esmenta adreces de parents, de notaris i advocats de confiança per si els han de menester els informa sobre les persones de les quals es poden refiar i…

De vida efímera, només n’aparegueren dos números, el primer el 1994 i el segon, l’any següent El títol poètic de la publicació evoca la crema de la ciutat de Xàtiva a mans de tropes borbòniques francoespanyoles, al mes de juny del 1707 durant la guerra de Successió La revista, escrita íntegrament en català, fou dirigida per un equip de redacció format per Joan Alonso, Isaïes Blesa Duet i Vicent Ribes Iborra I per una comissió integrada per Joaquim Corts, Vicent Pons Alòs, Germà Ramírez i Agustí Ventura i Conejero En els dos números de la revista es recullen 18 articles fonamentalment d’…

Com a membres de la redacció hi han figurat Dolors Buxó, Maria del Mar Espadaler i Miquel Molist Cada número inclou articles de temàtica variada relacionats amb l’arqueologia catalana i un dossier que analitza un tema en profunditat El primer dossier es dedicà a l’arqueologia urbana i el patrimoni el segon, als ritus de la mort a l’antiguitat el tercer, al megalitisme el quart, als mètodes científics aplicats a la reconstrucció paleoambiental de la prehistòria el cinquè, a la paleoantropologia el sisè, a l’arqueologia dels poblats medievals abandonats el setè, a l’agricultura orígens, adopció…

Vida Estudià oboè, piano i composició a l’Escola de Música de Barcelona, on obtingué diferents guardons Posteriorment es traslladà a França per ampliar els estudis d’oboè amb P Pierlot i els de composició amb T Aubin De retorn a Catalunya, treballà la direcció orquestral amb A Ros Marbà Ingressà en l’Orquestra Ciutat de Barcelona i actuà amb aquesta formació durant tretze temporades Director de diversos grups instrumentals, el 1978 es presentà al capdavant del Grup Instrumental Català i de la Coral Càrmina amb Les noces , d’I Stravinsky Del 1985 al 1992 dirigí la Cobla Ciutat de Barcelona, i…

A tretze anys es traslladà a Rio, on al Conservatorio de Música del districte federal continuà els estudis de violí amb E Guerra, d’harmonia amb N Barros i de musicologia amb A Lope Més tard estudià composició amb HJ Koellreutter, que l’introduí en la tècnica del dodecafonisme, estil que influí les seves composicions fins el 1948 i que recobrà a la meitat dels anys seixanta -la Sinfonía núm 8 1963 n’és un bon exemple- Fou cofundador 1940 i violinista 1941-47 de l’Orquesta Sinfónica Brasileña i el 1946 obtingué una beca per a estudiar a París amb N Boulanger En tornar al seu país, investigà la…

S’inicià el 1948 al Tívoli Ping-pong Club juntament amb el seu germà gran Josep Maria També competí en les files del Club Esportiu Oasis i el Club de 7 a 9, on es retirà el 1977 després d’haver compartit equip amb el seu fill Josep Maria Palés Pon Pel seu extens palmarès, l’any 2001 fou designat millor jugador estatal del segle XX pels mitjans de comunicació Guanyà el Campionat d’Espanya individual 1960, 1962, 1968-71, 1973, de dobles 1953, 1957, 1960, 1961, 1963, 1964, 1968, dobles mixtos 1962, 1967, 1970, 1973 i per equips amb el Tívoli 1954, 1961, l’Oasis 1957 i el 7 a 9 1963, 1964, 1974,…

Era el cinquè terreny de joc de la història del club blaugrana El recinte era situat al carrer de la Indústria, l’actual carrer de París, entre els carrers d’Urgell i de Villarroel, i arribava per la part nord fins al carrer de Londres i per la sud, fins al carrer de Còrsega El camp fou considerat el millor de Catalunya en el seu moment i la seva construcció fou possible gràcies a l’obstinació de Joan Gamper, que després de salvar l’entitat el 1908 trobà el terreny ideal perquè el Barça tingués un estadi de primera categoria Inicialment tenia una capacitat per a 1500 persones, xifra que…

El terme té dos sectors diferents el més important en valor agrícola, i que forma part del pla de l’Arc l’arc de Cabanes es troba al límit amb el terme de Cabanes de l’Arc, cap a ponent, i el segon, el pla de la Barona, separat per un cordó de turons puig de Beca, tossal Blanc, coll d’Alba, pla d’Albeà, tossal Roig, coll de la Bassa, forma un altre pla al llarg de la ribera esquerra de la rambla de la Viuda, on s’assenten el llogaret de la Barona i la caseria de la Pelejaneta amb el mas de la Pelejana Un 74% del territori 3 900 ha és dedicat a conreus de secà, especialment vinya i ametllers…

Conegut com Polyccio , és germà del també pilot Aleix Espargaró L’any 2000 fou campió de la Copa Rieju Supermotard i de la Catalunya Conti de velocitat Fou campió de Catalunya de 125 cc 2004 i d’Espanya 2006 Debutà en el Campionat del Món pilotant una Derbi l’any 2006 i finalitzà tretzè en el Gran Premi de Catalunya disputat al Circuit de Montmeló, per la qual cosa es convertí en el pilot més jove de la història a puntuar en el Mundial i el segon més jove, després del seu germà, a aconseguir el Campionat d’Espanya de 125 cc El seu primer podi internacional fou al Gran Premi d’…