Resultats de la cerca
Es mostren 546 resultats
Les llengües oficials
Els experts calculen que menys d’un quatre per cent de les llengües del món gaudeixen d’algun tipus d’ús oficial, és a dir, un ús que ha estat establert jurídicament i que es vincula al govern, a l’administració pública, al sistema educatiu i als mitjans de comunicació Aquest mapa mostra com l’oficialitat d’un reduït grup de llengües, moltes d’elles europees, s’ha estès per una gran quantitat d’estats dels cinc continents La majoria d’estats d’Europa i alguns d’Àsia especialment del sud-est han promogut una llengua oficial que se sol identificar amb la llengua nacional de la totalitat de l’…
dobleta
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or espanyola del sistema decimal, en terminologia usada des de la fi del s XIX: dobleta d’or de cinc duros, de quatre duros i de dos duros —o doble durillo—.
off
Cinematografia
Teatre
Mot d’origen anglès (‘fora de’), que forma part de la locució en off, usada en llenguatge teatral i cinematogràfic per a indicar una veu, un diàleg, etc, exterior a l’acció representada.
El recurs sol ésser usat per a representar el pensament o els records del personatge o els personatges en un moment determinat de l’acció
almud
Física
Mesura de capacitat usada en diferents països, el valor de la qual varia d’un país o regió a l’altre i segons sigui emprada com a mesura d’àrids o de líquids.
Utilitzada a les Illes Balears, al País Valencià, a la Ribagorça, al Pallars, al Baix Ebre i a Aragó
interllengua
Lingüística i sociolingüística
Llengua totalment inventada o derivada d’altres llengües naturals mitjançant la simplificació, que és usada en la comunicació internacional o intergrupal. L’esperanto, per exemple, és una interllengua basada en lèxic germànic i romànic.
escriptura llatina
Escriptura i paleografia
Escriptura pròpia dels pobles llatins.
Aparegué al segle VIII aC, juntament amb altres alfabets itàlics, com una derivació d’un alfabet grec occidental, i restà fixada definitivament cap als segles II-I aC alfabet Ja des del començament de l’imperi Romà es presentà en doble tradició, fruit d’una transformació anterior poc documentada l' epigràfica de les inscripcions, més monumental i estàtica, i la librària dels papirs i dels grafits, més àgil i esquemàtica L’evolució de l’escriptura va condicionada pels seus elements constitutius i pels factors transformants de les lletres lletra, ambdós estudiats per la paleografia D’una…
La indústria lítica com a instrument del treball arqueològic
Rascador a l’esquerra i micropolit a la dreta LA-CSIC L’interès per l’estudi de les restes lítiques és molt antic Començà ja a la primera meitat del segle XIX amb els esforços per a aconseguir demostrar l’antiguitat d’aquesta mena de restes Més tard, els estudis es dirigiren a obtenir una classificació cronològica relativa dels diferents conjunts lítics, sense assolir, però, cap nivell explicatiu, encara que, més o menys implícitament, s’identificaren els diversos conjunts de peces aïllats amb diferents cultures i/o ètnies Ja a la segona meitat del segle XX, la possibilitat d’efectuar…
lingua franca
Lingüística i sociolingüística
Llengua composta d’elements del castellà, el català, l’italià, el francès, el grec, l’àrab i el turc, usada fins a la darreria del s XIX als ports mediterranis amb una finalitat bàsicament comercial.
En resten romanalles en els parlars del nord d’Àfrica i a les costes orientals de la Mediterrània
cable radiant
Línia de transmissió del tipus coaxial que actua com a antena distribuïda, tant en l’emissió com en la recepció, usada per a establir enllaços radioelèctrics amb terminals mòbils dins els túnels i els grans edificis.
El conductor extern del cable és ranurat d’una manera òptima perquè radiï cap a l’exterior el senyal a transmetre Opera en el marge dels 50 als 600 MHz
altius non tollendi
Dret civil
Locució que significa ‘no aixecar més alt’ usada per a designar la servitud que grava una finca a favor d’una altra, prohibint al propietari de la primera d’edificar a més d’una determinada alçària.
És una servitud voluntària que neix per contracte i que pot procedir també d’un gravamen successori