Resultats de la cerca
Es mostren 900 resultats
Manuel Rodrigues Coelho
Música
Compositor i organista portuguès.
Es formà musicalment a la catedral d’Elvas i a la de Badajoz, en la qual serví com a organista en 1573-77 Posteriorment tornà a Elvas i el 1602 era capellà del rei i organista a la cort de Lisboa Es retirà el 1633 Rodrigues Coelho és conegut principalment per la seva collecció Flores de musica pera o instrumento de tecla & harpa 1620, la primera obra que es conserva de música impresa per a tecla a Portugal En aquest recull destaquen els vint-i-quatre tentos -basats en un tractament imitatiu d’un o més temes en notes de llarga durada realitzats per successions d’escales i figuracions- i…
Pitàgores
Música
Filòsof grec.
Vida Més o menys associat a la seva persona o al cercle dels pitagòrics Alcmèon, Filolau, el corrent de pensament anomenat pitagorisme té una importància enorme per a la història de la música Com succeeix amb molts altres pensadors grecs antics, no es conserven textos de Pitàgores mateix, sinó referències al seu pensament provinents d’autors posteriors Els pitagòrics defensaven la idea segons la qual existia una correspondència entre la Mesura que descobriren en els fenòmens musicals, els intervals i el ritme -definida amb proporcions numèriques precises-, i la Mesura que observaven al món l’…
Diónisos Solomós
Literatura
Poeta grec.
De família noble, fou enviat a estudiar a Itàlia Pavia, on freqüentà els literats més coneguts de l’època Havent tornat a Zacint, STricupis —el futur polític— l’encoratjà a fer ús de la llengua grega, i així, el 1823, el poeta restà consagrat amb la composició del seu Himne a la llibertat , esdevingut l’himme nacional grec Traslladat a Corfú, honorat per tots els seus compatriotes, continuà la seva tasca d’escriptor, tasca que, pel seu temperament autocrític, mai no arribà a ésser realitzada plenament i restà només en esbós Oda a Lord Byron , Assetjats lliures , etc Enigmàtic i solitari, el…
Benet Altet i Ruate
Literatura catalana
Poeta.
Deixeble d’Aparisi i Guijarro, s’especialitzà en els poemes de versos monosillàbics, entre els quals cal citar Déu i lo món 1854, corregit i augmentat el 1858 D’ideologia conservadora, es mantingué al marge de la societat Lo Rat Penat, que ell considerà massa avançada, i, atret per la temàtica històrica i religiosa, freqüentà diversos certàmens literaris, i guanyà dues vegades l’organitzat per la Societat Econòmica d’Amics del País el 1855, amb motiu del quart centenari de la canonització de sant Vicent Ferrer, amb un poema èpic titulat Sen Vicent i el 1867, amb un de dedicat A…
,
Presa de Menorca
Literatura catalana
Peça dramàtica anònima menorquina de la segona meitat del segle XVI, en què es representen escenes de la conquesta de l’illa al segle XIII.
La Presa o Conquista de Menorca ha estat definida com un drama bèllic, però també com un misteri èpic, ja que conté aspectes que remeten al teatre medieval religiós consta de 485 versos, repartits en dues jornades, amb el rei Alfons II com a protagonista destacat, i té un doble caràcter lúdic i didàctic Com a font més probable s’ha esmentat la Crònica menorquina inserida a les Cròniques d’Espanya de PM Carbonell S’ha conservat dins d’un compendi històric manuscrit amb diverses còpies sobre Menorca, obra probable de Francesc Mercadal , del final del segle XVII Sembla un text…
cesura
Literatura
Pausa obligatòria a l’interior d’un vers. En la poesia grega i llatina, de ritme quantitatiu (alternança de síl·labes llargues i breus), la pausa segueix la terminació d’un mot dins un peu.
Si separa dos peus dins el vers, és anomenada dièresi Ordinàriament hom troba la cesura al mig del vers, les dues parts del qual, anomenades hemistiquis , s’equilibren La cesura clàssica pot ésser femenina , si s’escau després d’una síllaba breu, masculina , després d’una de llarga, trihemímera o semiternària, després de tres migs peus és a dir, dins el segon peu, penthemímera o semiquinària , després del cinquè mig peu dins el tercer peu, hepthemímera o semiseptenària , després del setè mig peu dins el quart peu, bucòlica , en l’hexàmetre abans del cinquè peu el quart peu sol ésser un…
Joan Baptista Cabanilles
Música
Compositor i organista.
Vida Inicià els estudis musicals a Algemesí, probablement amb Onofre Guinovart, i els prosseguí a la catedral de València, tot i que el seu nom no consta als registres dels escolans de cant El 1665 fou nomenat segon organista de l’esmentada catedral, en substitució de Jeroni de la Torre, i com a assistent d’Andreu Peris, l’organista titular L’any següent es convertí en primer organista, càrrec en el qual es mantingué fins a la fi dels seus dies ―des del 1703, acompanyat d’un ajudant― Del 1675 al 1677, i de manera excepcional fins que Teodor Ortells fou nomenat per al càrrec, fou mestre de…
Antonio de Cabezón
Música
Organista i compositor castellà.
Vida Cec des de la infància, es formà musicalment amb organistes locals i, més tard, a la catedral de Palència amb el mestre García de Baeza El 1526 fou nomenat organista de la reina Isabel de Portugal Després de la mort de la reina, el 1536, passà al servei del príncep Felip i de les seves germanes Des de l’any 1548 serví exclusivament a la capella del futur rei Felip II de Castella, el seu protector, a qui acompanyà en els seus viatges a Itàlia, Alemanya, Flandes 1548-51 i Anglaterra 1554 El 1556 s’establí a Madrid com a organista de la cort, on serví fins a la seva mort Gràcies a aquests…
Homer
Literatura
Poeta grec, suposat autor de la Ilíada i de l’Odissea, i encara d’una sèrie d’obres a vegades conegudes com a Homer menor.
Ja des de l’antiguitat existiren dubtes sobre l’atribució d’aquests dos llargs poemes a un mateix autor, i a partir del segle XVIII es convertiren en un problema per als investigadors, conegut com a qüestió homèrica L’estudi de l’èpica com a poesia oral, l’evidència d’un influx oriental sobre tots dos llibres, el desxiframent del micènic i les hipòtesis plausibles sobre els seus exponents literaris apunten la possibilitat que es tractés del cap d’una escola poètica és coneguda l’existència d’uns homèrides a Quios, un dels llocs que les fonts esmenten com a lloc de la seva naixença, el qual…
poesia
Literatura
Art d’expressar, de traduir en forma concreta, el contingut espiritual propi, mitjançant paraules disposades segons unes determinades lleis mètriques.
En aquest sentit, que és el més tradicional i el més difós, la poesia es contraposa a la prosa i s’identifica amb l’art de compondre versos Però, atès que l’estètica moderna considera que l’expressió mètrica no és absolutament indispensable per a la creació de la poesia, resta plantejat el problema de quina és o podria ésser la definició ideal que abracés el conjunt de tots els factors necessaris en la constitució de l’activitat poètica Hom podria dir que la poesia és aquell producte humà que expressa conceptes elevats i nobles, la intensitat d’uns sentiments, la força de les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina