Resultats de la cerca

Bé que sovint és estudiada als orígens de la literatura anglesa, ofereix unes peculiaritats pròpies a causa de la seva estreta vinculació amb els mons germànic i escandinau La primera etapa segle V al VII es caracteritza per la literatura paremiològica, importada del continent, i la dels scopas , els quals conrearen els poemes didàctics i laudatoris, l’exponent més remarcable dels quals fou el Wid sith En la segona segle VII al VIII sorgiren elegies i, sobretot, cants èpics com el Beowulf, alhora que la literatura anglosaxona convisqué amb una de llatina provocada per l’adveniment del…

Prengué el nom de la baronia de Castre que el rei creà per al seu fill En morir aquest 1275, el seu fill i successor, Felip I Ferrandis de Castre i Ximénez de Urrea a 1275 — 1301, desposseït dels béns paterns, romangué sota la tutela de la seva mare, Aldonza Ximénez de Urrea Alfons II de Catalunya-Aragó li retornà els béns entre el 1285 i el 1286 De la seva muller María Álvarez de Haro, de Biscaia, tingué dos fills, Aldonça i Felip II Ferrandis de Castre i d’Haro a 1304 — 1328, que el succeí Estigué sota la tutela de l’àvia Aldonza, puix que la seva mare es casà de nou, amb Ramon Folc IV,…

Com a conseqüència d’haver estat poblada durant els s VI i VII pels celtes britònics gallesos i cornuallesos actuals provinents de la Bretanya insular actualment Gran Bretanya, fou anomenada Bretanya antigament també rebé els noms de Bretanya Menor i de Bretanya continental

L’economia del terme es basa en l’agricultura, la ramaderia, la mineria estany, i les indústries alimentària i hidroelèctrica A pocs km del nucli, hi ha el santuari das Ermidas, sorgit entorn d’unes coves habitades per ermitans des del s VII

Fundada entorn del 2000 aC, fou abandonada al s VII dC a conseqüència d’un terratrèmol El jaciment destaca per les troballes arqueològiques que s’hi han fet, especialment, una escultura gegantina de l’emperador Adrià d’uns 5 m d’alçada

El 1820 formà part de les corts com a liberal moderat Fou ministre de gràcia i justícia del gabinet de Martínez de la Rosa, l’any 1822, i novament en 1834-35 Fou membre del consell assessor de Maria Cristina per Ferran VII

Fou diputat suplent pel Perú a les corts de Cadis 1810-13 El 1821 fou ministre d’ultramar del govern constitucional de Ferran VII aviat, però, passà al de governació Intentà, sense èxit, de consolidar el govern liberal moderat davant els exaltats

Filla del príncep reial Maximilià de Saxònia i de Carolina de Parma Tercera muller de Ferran VII d’Espanya 1819, visqué completament apartada de la política i de l’ambient de la cort, i es dedicà a fer obres benèfiques No tingué fills

Redactor de la publicació carlina “El Cuartel Real” durant la tercera guerra Carlina Fou secretari del pretendent Carles Maria dels Dolors de Borbó i d’Àustria-Este Carles VII del 1880 al 1900 Autor de Veinte años con don Carlos publicada el 1940

Reconegué la sobirania d’Antíoc VII, però, en morir aquest, amb l’ajut de Roma, prengué Siquem, destruí el temple de Garizim i s’imposà als idumeus, que es judaïtzaren Reeixí a independitzar-se de Síria El succeí el seu fill Aristòbul