Resultats de la cerca
Es mostren 18355 resultats
Manuel Traver
Motociclisme
Pilot de motociclisme i de karts.
Participà en curses motociclistes catalanes i estatals del final de la dècada del 1950 i principi de la de 1960 al volant de motocicletes com Evycasa, Maf, Mondial, Sansón, Ducson i Bultaco Es proclamà campió d’Espanya de resistència de 125 cc juntament amb Jaume Bordoy 1961 en guanyar les 24Hores de Montjuïc Fou pioner del kàrting a Espanya Competí amb l’Escuderia Pájaros Azules al principi dels anys seixanta i després fitxà per l’Escuderia Artés, amb la qual guanyà nombroses curses fins a la dècada de 1970, entre les quals cal esmentar el Trofeu Ciutat de Sabadell, el …
Castell del Patriarca, o de l’Arquebisbe (Tarragona)
Art romànic
El desaparegut castell del Patriarca ocupava l’illa de cases delimitada actualment pels carrers de la Baixada del Patriarca, Nou del Patriarca, Merceria i la plaça del Fòrum de la ciutat de Tarragona La construcció d’aquest castell fou obra de l’arquebisbe Bernat Tort, el qual, vers el 1146, manà bastir l’esmentada fortalesa per a establir-hi la seva residència, la qual durant molts segles fou l’estatge dels arquebisbes tarragonins Per tal d’anar adaptant l’edifici a les noves necessitats, a la darreria del segle XIII, l’arquebisbe Bernat d’Olivella manà i costejà l’addició d’una…
música de Florència
Música
Música desenvolupada a Florència (Itàlia).
Gràcies a la seva prosperitat econòmica, Florència ha estat durant molt de temps un important centre cultural i musical Els documents més antics aporten informació sobre les activitas musicals de la ciutat ja al segle IV, quan sant Ambròs hi instituí l’ús del cant dels himnes i salms antifonals Als segles següents, la música eclesiàstica s’interpretà amb resultats notables a les capelles de les esglésies de la ciutat, en particular a Santa Maria Novella i a la catedral També cal esmentar la importància de la constitució de les companyies de laudesi , confraries…
Josep Maria Huertas i Claveria
Josep Maria Huertas i Claveria
© Fototeca.cat
Periodisme
Periodista i assagista.
Redactor d’ El Correo Catalán 1963-1972, diari del qual arribà a ser redactor en cap, Tele-exprés 1972-79, Oriflama —fou director del 1968 al 1971 però, el 1974, l’abandonà a causa de les seves desavinences amb Anton Cañellas, que n’era el propietari—, Diari de Barcelona —en fou sotsdirector 1987-88—, La Vanguardia , Avui i Presència El 1966 fundà amb altres periodistes el Grup de Periodistes Democràtics, una plataforma que pretenia donar un tomb a la vida periodística catalana En aquells anys, es distingí pel seu tarannà crític amb la corrupció urbanística dels ajuntaments franquistes i…
L'escenari urbà: poder i ideologia
Als trofeus que Pompeu va fer aixecar a la frontera pirenaica l’any 71 aC, després de cinc anys de lluites a Hispània contra el rebel Sertori, apareixia la menció gravada de 876 oppida poblats fortificats conquerits, des dels Alps fins als confins d’Hispània Aparentment, les campanyes s’havien d’haver realitzat en un medi densament urbanitzat, però és probable que, a aquesta llista, se li pogués aplicar la mateixa crítica que va recollir Estrabó III, 4, 13 "Posidoni també censura l’afirmació de Polibi segons la qual Tiberi Grac va destruir 300 ciutats, i se’n riu i li atribueix el desig d’…
guerra de Troia

Miniatura del Roman de Troie
Història
Expedició bèl·lica dirigida pels aqueus o micènics contra la regió de la Tròade, a la costa de l’Àsia Menor, que finí, després del famós episodi del Cavall de Troia, amb la destrucció de la ciutat.
Entorn d’aquesta empresa florí un immens cicle de llegendes i nombrosos poemes cicle troià Dins el cicle llegendari grec, diverses obres els Cants Cipris , la Petita Ilíada , la Presa de Troia , de les quals han pervingut només uns resums escrits al segle V dC pel gramàtic Procle, forneixen dades abundoses sobre aquesta gesta Segons aquestes obres, la causa de la guerra fou la voluntat de Zeus, que volia alleugerir la terra de la seva excessiva població D’ací el judici de Paris —provocat pel mateix déu—, el rapte d’Helena i, com a conseqüència, la reacció fulminant dels…
música de Girona
Música
Música desenvolupada a Girona (Gironès).
Al segle VII la ciutat de Girona tenia ja una importància notable, sobretot per l’impuls que el bisbe Joan de Bíclar 591-621 donà a la litúrgia, fet que marcà una etapa d’esplendor comparable a la que vivia Sevilla A partir d’aquest moment, i durant uns quants segles, les pautes religioses caracteritzaren la vida de la ciutat La música, evidentment, també estigué sotmesa al poder de l’Església La catedral de Santa Maria havia estat construïda el 1038, i des del 1367 disposava d’un orgue, que es reemplaçà per un de nou encarregat des de Roma pel cardenal Margarit,…
Tenochtitlán
“És així que enlloc no es pogueren establir, d’arreu foragitats, pertot arreu perseguits Passaren per Coatepec, passaren per Tollan, passaren per Ichpuchco, passaren per Ecatepec, i després per Chiquiuhtepetitlán, i després encara per Chapultepec, on molta gent s’acabà establint I ja existia senyoria a Atzcapotzalco i a Coatlinchán, però Mèxic no existia encara tot eren bogars i jonqueres on ara hi ha Mèxic” “ Còdex Madritense ” Tot eren bogars i jonqueres on ara hi ha la ciutat de Mèxic, en efecte Però el còdex mexica —és a dir, asteca—, no es referia a l’actual urbs, sinó a la fabulosa…
L’urbanisme il·lustrat català a París, Amèrica i Odessa. 1759-1794
Lluny de les terres catalanes, algunes destacadíssimes figures dels sectors illustrats de la societat catalana del segle XVIII van tenir papers protagonistes en l’urbanisme de la Illustració Antoni de Sartine fou, durant quinze anys decisius 1759-74, el màxim responsable polític de la modernització de París, la ciutat més gran, aleshores, del continent europeu Miquel Constançó, també al segle XVIII, va contribuir a definir les grans infraestructures del Mèxic modern I Josep de Ribas fou el fundador –i el primer alcalde 1794-97– de la ciutat port russa d’Odessa París…
Les ciutats i l’urbanisme a l’antiguitat tardana
Vista aèria de la part alta de la ciutat de Tarragona, que correspon a l’àmbit del recinte de culte imperial, el fòrum provincial i el circ de la ciutat romana ECSA - J Todó Parlar de la ciutat romana tardana al nord-est peninsular significa, d’entrada, situar-se en un debat que afecta tot l’àmbit occidental de l’Imperi i que oscilla entre dues posicions ideològiques enfrontades D’una banda, la que defineix el final del món romà antic com una autèntica ruïna, tal com assenyala A Carandini, que afirma que “la catastrofe del mondo antico non è una ideologia ma un fatto ” Carandini, 1993, o, en…