Resultats de la cerca

Jugà amb l’equip del collegi Bosco Navas de Barcelona, la Unió Esportiva Sant Fost i el Club de Balonmano de Santa Coloma S’inicià com a tècnic d’equips inferiors al Bosco Navas i, després, passà pel Virolai, el GE Seat i el Club de Balonmano de Santa Coloma També dirigí, sempre en categoria masculina, la selecció juvenil de Barcelona, les seleccions catalanes juvenil i júnior, i la selecció espanyola júnior, amb la qual es proclamà subcampió del món 1995 Fou director tècnic de la Federació Catalana d’Handbol 1990-95, i també en fou gerent 1995-99, així com també fou…

Pioner d’aquest esport a Catalunya Creà la secció de tamborí del Club Esportiu INEF Barcelona, i en fou el responsable 2005-12 Com a jugador i entrenador de l’equip participà en múltiples edicions en la Copa d’Europa, tant a l’aire lliure com en pista coberta, i guanyà la Lliga Catalana 2012 Amb la selecció catalana, disputà un Campionat d’Europa en pista coberta 2011 i un Campionat del Món a l’aire lliure 2012 Ha participat en nombrosos torneigs de tamborí de platja, i destaquen els títols aconseguits a Berlín 2010, Colònia 2011 i Catalunya 2012 El 2009 participà en la fundació…

En premsa escrita ha estat corresponsal, redactor o redactor en cap de Motociclismo 1974-82, Moto Verde 1976-82, Solo Moto Actual 1982-90, Solo Auto 1987-90, Solo Auto 4x4 1987-90 i Solo Auto Sport 2004-06 Ha estat director de Solo Moto 30 1982-90 També collaborà, des del 1975, en Dicen , El Noticiero Universal , Mundo Deportivo , Sport , El Periódico de Catalunya , Avui , El 9 i Ara , entre d’altres En ràdio ha treballat a Ràdio Esparreguera 1980-82, Ràdio Barcelona 1982-88, Punto Radio Onda Rambla 1999-06, Catalunya Ràdio 2003-08, COM Ràdio 2003-06, Radio Marca 2005-12 i RAC1 2005-12 En…

Membre del Reial Club de Tennis Barcelona, fou campió de Catalunya en diverses categories inferiors Fou campió júnior d’Espanya i del Roland Garros 1969 Fou campió absolut de Catalunya en individuals 1967, 1968 i en dobles amb L Flor 1967, amb J Guerrero 1968, amb J I Muntañola 1978 amb J Soler 1980 Fou campió d’Espanya de dobles en sis ocasions amb M Orantes 1970, 1971, 1973 A Gimeno 1972 J L Muntañola 1974 i J Higueras 1976, i dues vegades subcampió 1975, 1979 Fou subcampió d’Espanya individual també en dues ocasions 1975, 1979 Formà part de l’equip espanyol de la Copa Galea i…

El 1979 entrà a formar part de l’organització de la Volta Ciclista a Catalunya, on exercí de responsable de les relacions institucionals i protocol 1981-87 i com a director d’organització 1988-99 Durant els Jocs Olímpics de Barcelona fou director esportiu de ciclisme 1990-92, i en els Jocs d’Atenes 2004 i Londres 2012, cap d’equip de la selecció espanyola de ciclisme Fou també cap del Gabinet de Relacions Públiques i Comunicació de la Secretaria de l’Esport 1994-2000 i de l’Àrea de Relacions Externes de la UFEC, i director de ciclisme de RPM Racing 2006-17, on treballà principalment en l’…

Davanter format al Club Patí Voltregà, amb el qual debutà en la màxima categoria i guanyà una Copa de la CERS 2002 El 2003 fitxà pel Futbol Club Barcelona Amb l’equip blaugrana conquerí vuit Copes d’Europa 2004, 2005, 2007, 2008, 2010, 2014, 2015, 2018, cinc Copes Intercontinentals 2006, 2009, 2015, 2019, 2024, vuit Copes Continentals 2004-08, 2010, 2015, 2018, una Copa de la CERS 2006, setze Lligues 2004-10, 2012, 2014-21, onze Copes del Rei 2005, 2007, 2011, 2012, 2016, 2017, 2018, 2019, 2022-24 i dotze Supercopes d’Espanya 2005, 2006, 2008, 2009, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016,…

Davanter considerat el millor jugador del món, quan fitxà pel Futbol Club Barcelona 1994-2007 procedent del Roller Monza italià Amb l’equip blaugrana assolí set Lligues Europees 1997, 2000, 2001, 2002, 2004, 2005, 2007, una Copa Intercontinental 1998, cinc Supercopes d’Europa 1998, 2001, 2003, 2005, set Copes Continentals 2000-04, 2006, 2007, una Copa de la CERS 2006, una Copa de les Nacions a Montreux 1995, tres Copes Ibèriques 2000, 2001, 2002, onze Lligues 1996, 1998-2007, cinc Copes del Rei 2000, 2002, 2003, 2005, 2007, dues Supercopes d’Espanya 2005, 2007 i tres Lligues…

Destacà com a jugador de l’Strong fundacional 1910 i fou dirigent de l’Sport Club Gironí 1912, un club format a redós de l’anterior per estudiants de batxillerat Juntament amb Francesc Roca, fou una de les parelles defensives més populars del futbol gironí i català A partir del 1914 inicià una etapa esportiva caracteritzada per la discontinuïtat jugà al Girona Sport, al Català, a la UD Gironina 1915, de nou a l’Strong i, un cop dissolt aquest el 1916, encara formà part d’equips successors com el Gimnàstic i el Girona FC Jugador d’un gran carisma i dotat de grans qualitats atlètiques i…

Fou creat durant els anys 1962-63, i entre els seus dirigents hi havia VMiquel i Diego, RNinyoles, ESena i MViadel Un segon grup procedent de moviments cristians fou creat el 1962, amb la presència de VRuiz Monrabal, VDiego, FFayos i EEscrivà Finalment, antics membres de la Dreta Regional Valenciana s’incorporaren a la UDPV JMaldonado Almenar, JDuato Chapa, V Andreu i AEscrivà Al maig del 1964 UDPV signà un pacte amb Unió Democràtica de Catalunya per a la seva incorporació a l’Equip Democratacristià de l’Estat espanyol Al juny del 1965 celebrà el I Congrés, i el 1966 assistí a…

Inicialment el seu objectiu fou l’ajuda als infants víctimes de la guerra, però a partir del 1950 el seu camp d’actuació abasta també la infància i la joventut dels països subdesenvolupats, on realitza activitats d’assistència i promoció social L’any 1953 adoptà el nom de Fons de les Nacions Unides per a la Infància, tot conservant la sigla d’UNICEF Obtingué el premi Nobel de la pau el 1965 La seva seu és a Nova York Des de les darreres dècades del segle XX, l’organització amplià la seva tasca al treball infantil, i a les repercussions sobre els infants de la sida El 1996 el Vaticà retirà la…