Resultats de la cerca
Es mostren 22528 resultats
Santa Leda (Vallirana)
Art romànic
La capella de Santa Leda va ser donada, juntament amb la propera de Sant Silvestre i l’església de la Santa Creu de Cervelló, de la qual depenien, al monestir de Sant Cugat pel bisbe de Barcelona Teuderic el 904 Aquesta capella va ser confirmada a Sant Cugat per Lotari el 986, però contràriament a la de Sant Silvestre, ja no apareix en les confirmacions posteriors dels béns del monestir, de la qual cosa es dedueix que probablement no devia ser restaurada Es desconeix el lloc exacte del seu emplaçament
Hugues de Lantins
Música
Compositor francoflamenc actiu a Itàlia entre el 1420 i el 1430.
Possiblement estigué relacionat amb Arnold de Lantins, ja que les seves respectives obres apareixen en les mateixes fonts i coincideixen en els gèneres cultivats Hugo de Lantins treballà a Venècia i al servei dels Malatesta Segurament mantingué contactes amb Guillaume Dufay Se n’han conservat diversos moviments de missa, cinc motets, quatre cançons italianes i una dotzena de rondeaux en francès La seva música es caracteritza per un ús molt primerenc de la tècnica de la imitació, que cap altre compositor de la seva generació no utilitzà tan a bastament
Lambert
Música
Teòric de la música actiu, probablement a París, vers el 1270.
La seva biografia és del tot desconeguda, i tan sols se’n coneix una obra teòrica, el Tractatus de musica , una important aportació a la teoria de la notació mensural que és considerada, juntament amb les obres de Joan de Garlàndia i de Francó de Colònia, una de les més importants del segle XIII L’obra de Lambert se situa justament entre les dels dos teòrics esmentats Serví de model i fou sovint citat per altres teòrics medievals com l’Anònim de Sant Emmeran, Jean de Grouchy i Jacques de Lieja, ja al segle XIV
Norberto Almandoz
Música
Compositor i organista basc.
Format inicialment a Comillas, amplià els estudis d’orgue a París El 1918 fou nomenat mestre de capella de la catedral d’Ourense, càrrec que exercí durant un any, ja que el 1919 ocupà el lloc d’organista de la catedral de Sevilla En aquesta ciutat desenvolupà una important tasca com a mestre de capella de la catedral, i també com a professor del Conservatori, del qual fou nomenat director el 1939 Principalment compongué música litúrgica, si bé en el conjunt de la seva obra cal destacar algunes cançons folklòriques basques que foren força conegudes
Procediments diagnòstics de les alteracions genètiques
Genètica
La diagnosi de les alteracions genètiques hereditàries i de les anomalies cromosòmiques té diverses utilitats, ja que tant pot servir per a determinar si una persona pateix una alteració d’aquest tipus, com per a predir les probabilitats que hi ha de transmetre una alteració a la descendència Tot i que hi ha diverses proves diagnostiques que s’empren amb aquesta finalitat, entre els procediments més usuals en l’estudi genètic cal destacar la confecció de l’arbre genealògic, l’estudi cromosòmic i els dermatoglifs Mereix una menció especial el consell genètic
basse danse
Música
Dansa lenta de compàs binari i temps compost, molt ballada a les corts europees dels segles XV i XVI.
El nom fa referència al moviment reposat dels balladors, que deixaven lliscar els peus per damunt del terra, en lloc de saltar, com es feia en l' haute danse Generalment escrita en compàs ternari, solia anar seguida d’una dansa de caràcter viu com el saltarello o el tourdion Musicalment es basava en un cantus firmus amb valors llargs, al qual s’afegien un o dos intèrprets que improvisaven parts de caràcter més animat Ja al segle XVI fou abandonada per altres danses de concepció més harmònica, com ara la pavana
voluntary
Música
Peça de música instrumental -usualment per a orgue- típicament anglesa, d’estil i forma lliures, interpretada en el culte religiós anglicà, abans, durant o després del servei religiós.
Molts dels exemples de Th Tomkins, J Blow, GF Händel i altres compositors són estilísticament molt similars a la fantasia, el verse , les variacions corals, la fuga o el preludi i fuga De fet, fou molt habitual l’ús de l’estil fugat, amb preludi o sense, com es troba ja en la primera composició que portà el nom de voluntary , continguda en el Mulliner book ~1560, de R Alwood Durant el segle XVIII la majoria de voluntaries s’estructuraren en dos moviments, però també n’hi ha exemples en tres i quatre moviments
homofonia
Música
Tipus de textura que engloba tant la combinació de parts homorítmiques (homorítmia) com la combinació d’una part principal de caràcter melòdic i un acompanyament.
L’homofonia, que es contraposa a polifonia, es considera la textura característica dels estils clàssic i romàntic En la Grècia clàssica, però, la paraula homofonia en grec, ’mateix so' designà el cant a la 8a o la doble 8a i, més endavant, el cant actualment identificat amb la paraula monofonia a l’uníson De fet, encara al segle XVIII, l’expressió imitatio homophona designava una imitació a l’uníson Tanmateix, a partir d’aquest moment, ’homofonia’ ja s’identificà amb el sentit actualment predominant, és a dir, el de melodia acompanyada
Club Columbòfil Missatgera Mataró
Columbofília
Club de coloms missatgers de Mataró.
Fundat el 1894, nasqué amb el nom de Societat Columbòfila Missatgera Mataró El primer president fou Joan Castany S’afilià a la Federació Columbòfila Espanyola un any després de la fundació, quan ja disposava de trenta socis El 1902 el rei Alfons XII li concedí el títol de reial durant el primer congrés internacional de columbofília celebrat a Madrid El 1931 recuperà la denominació original i el 1990 prengué el nom actual El 1934 cofundà l’Agrupament Columbòfil d’Entitats Catalanes, que el 1935 es convertí en la Federació Columbòfila Catalana de Coloms Missatgers
Club Aeromodelisme Girona Provincial
Esports aeris
Club d’aeromodelisme amb seu a Banyoles.
Anomenat també amb l’acrònim CAGIP, fou fundat oficialment el 1975 com a secció d’aeromodelisme de l’Aeroclub de Girona Anteriorment, però, ja practicava el vol circular en diferents punts de la província A mitjan anys setanta s’estengué la modalitat de ràdio control Fou presidit per Amadeu Heras fins el 1978, moment en què el club prengué una nova línia Realitzen vols amb avionetes, helicòpters i grans models Participa a la Lliga Catalana El camp de vol es troba al pla de Martís, al municipi d’Esponellà