Resultats de la cerca
Es mostren 10628 resultats
Montsonís
Poble
Poble (386 m alt.) del municipi de Foradada (Noguera) situat al vessant oriental de la serra de Montsonís (596 m alt.), a l’esquerra del Segre, a l’entrada de l’estret de Salgars. Més de la meitat de la població es troba disseminada.
De la seva església parroquial Santa Maria, que pertanyia a l’arxiprestat d’Àger, depèn el santuari de Salgar i la caseria de Valldexils Hi destaca el castell de Montsonís L'actual castell és el resultat d'un procés constructiu que s'inicià en el segle XVI, quan els barons abandonaren l'antiga fortalesa alt-medieval i traslladaren la seva residència a la vila
península dels Txuktxis
Península
Península del NE de Sibèria, Rússia, situada entre la mar dels Txuktxis, l’estret de Bering, el golf d’Anadyr’ i la serralada d’Iskaten, que la separa del continent i en què es troba l’altitud més important de la península (1 508 m).
De relleu muntanyós, el sector central supera els 300 m, mentre que al NE serralada de Ten Kanyj i al S cims d’Iskhodnaja i Kejni se superen els 900 i els 1 000 m Els rius són curts, i la costa és abrupta, amb diversos entrants la badia de Kol’učinskaja i els golfs Lavrentija, Mečigmenskaja i Kresta El clima és extremament fred, i els nuclis de població són gairebé inexistents
armadura

armadura musica
© Fototeca.cat
Música
Conjunt d’accidents, col·locats immediatament després de la clau i abans de la possible indicació de compàs, els quals afecten les notes escrites a continuació mentre hom no troba cap més accident o canvi d’armadura, i determinen així l’escala d’un fragment musical.
altura
Astronomia
Arc de la vertical d’un astre
comptat des de l’horitzó a l’astre; és comptat de zero a 90°; és positiva si l’astre es troba per sobre l’horitzó, és a dir, si és visible, i negativa si és sota l’horitzó.
En el primer cas es comptarà cap al zènit, i en l’altre cap al nadir
allò
Psicologia
Segons la psicoanàlisi, estrat o instància de la vida psíquica, que es troba en una relació integrativa, estructural amb els altres dos estrats, el jo i el superjò, els quals s’han diferenciat progressivament de l’allò en el curs del desenvolupament de l’individu.
També anomenat id , correspon al pol pulsional de la personalitat i comprèn el món innat, inconscient dels instints En el seu àmbit regeix el principi del plaer i el procés primari les tendències antagòniques coexisteixen sense sotmetre's a una jerarquia És el lloc de reserva de la libido i de l’instint de destrucció i la font pulsional que caracteritza els objectes i el propi jo Tot el món tendencial de l’allò és expressat mentalment per la fantasia L’allò tendeix a la descàrrega de la tensió instintiva aquesta és la base del permanent conflicte o transacció amb les exigències de la realitat…
neu carbònica
Química
Massa de cristalls microscòpics de diòxid de carboni obtinguts en sotmetre aquest a una descompressió brusca, per exemple deixant-lo sortir lliurement dels tubs d’acer en què es troba comercialment, els quals el contenen en estat líquid a la pressió de 5-7 MPa.
La disminució sobtada de pressió produeix l’evaporació d’una part del líquid absorbint-se de la massa restant del líquid la calor latent de vaporització aquesta es refreda i es condensa en cristalls que se sublimen a -78,5°C És emprat com a refrigerant d’aliments i gelats És anomenat també glaç sec
catedral de Sogorb
El claustre de la catedral de Sogorb
© Fototeca.cat
Temple principal de la bisbat de Sogorb, sota l’advocació de Santa Maria.
La primera edificació fou gòtica, però el conjunt de l’obra restà substancialment alterada per reformes posteriors El presbiteri fou construït cap al final del s XV per Juan de Burgos, i l’obra de la catedral devia ésser acabada vers el 1534 La portada és lateral, i procedeix del 1600 Entre el 1791 i el 1795 fou totalment renovada l’obra, amb ampliació i elevació de la nau, pels arquitectes Maur Minguet i Joan BGascó, renovació que donà al conjunt un aspecte i una decoració neoclàssics La nau, única, és de grans dimensions, amb doble joc de columnes corínties laterals Una cornisa reforçada…
Serra de Portaceli
Serra de Portaceli
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Túria, als vessants meridionals i septentrionals de la serralada de Portaceli (els Rebalsadors, 798 m; el Garbí, 601 m).
El terme és molt boscat la reserva forestal de Portaceli és una de les més importants de la regió el bosc unes 4000 ha ocupa tres quartes parts del territori, tot i que ha estat molt delmat per recents incendis L’agricultura és bàsicament de secà 1200 ha, localitzada als bancals dels vessants muntanyosos oliveres, garrofers, ametllers i vinya Tenen importància les pedreres marbre de Portaceli , conegudes des del segle XVIII des del començament del segle XX són explotades les de roques silíciques per a les voreres pedra de rastell i per a la fabricació de blocs de pedra artificial També són…
monestir de Sant Genís de Fontanes
Llinda de la porta del monestir de Sant Genís de Fontanes
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina situada al municipi de Sant Genís de Fontanes (Rosselló), a la plana, entre el Tec i la serra de l’Albera.
El fundà el monjo Sentimir al principi del segle IX El seu successor, l’abat Assaric, el 819 obtingué de Lluís el Piadós un precepte d’immunitat i protecció per al seu monestir El 888 s’hi celebrà un sínode per a tractar de la deposició de l’intrús Esclua d’Urgell El monestir fou destruït abans del 980 per una invasió de pirates àrabs o normands i reconstruït el 981, segons diu un nou precepte del rei Lotari El 1068 el comte Gausfred II de Rosselló li confirmà les dotacions i antics privilegis reials i el prengué sota la seva protecció El 1507 fou unit a Montserrat i regit des d’…
vescomtat de Rosselló
Història
Jurisdicció de l’antic comtat de Rosselló.
El primer o un dels primers a portar el títol de vescomte al Rosselló fou un Alfons vicecomite documentat en un judici del 832 celebrat a Elna i relatiu a unes terres de Santa Maria d’Arles D’aquest Alfons, que el 847 rebé unes donacions del rei Carles II el Calb, hom sap que era fill d’un Sunvild, germà d’un Gomesind i pare d’un Sumnold i un Riculf Poc després, l’any 858, hi havia documentat un altre vescomte, Riquelm, que no devia ésser del Rosselló, però no consta ni és gens segur que fos emparentat amb l' Adefonsus vicecomite del 832 i el 847, car aleshores la dignitat vescomtal encara no…
