Resultats de la cerca
Es mostren 11917 resultats
Carles VIII de Suècia
Història
Rei de Suècia (1448-57; 1464-65 i 1467-70) i de Noruega (1449-50).
Fill del noble Knut Thordsson Participà en l’aixecament suec contra la unió escandinava 1434 regent de Suècia 1438, acceptà l’elecció de Cristòfor de Baviera mort aquest 1448, fou elegit rei de Suècia Una expedició militar li permeté de coronar-se rei de Noruega 1449-50, però contra ell prevalgué Cristià d’Odenburg Les seves mesures contra la noblesa i el clergat provocaren una oposició, al capdavant de la qual es posà l’arquebisbe Jöns Bengtsson Oxenstierna, que l’obligà dues vegades a expatriar-se Recobrà definitivament el tron el 1467
Carles III de Nàpols
Història
Rei de Nàpols (1381-86) i d’Hongria (1385-86).
Fill de Lluís d’Anjou Durazzo, comte de Gravina les seves aspiracions al tron de Nàpols restaren frustrades quan Joana I adoptà Lluís I, duc d’Anjou Amb la protecció de Lluís I d’Hongria i del papa Urbà VI, envaí Nàpols i derrotà i empresonà Joana I 1381, morta un any després Una ambaixada d’Hongria li oferí la corona, la qual havia heretat Maria sota la regència d’Elisabet de Bòsnia coronat rei 1385, fou assassinat a instigació de la regent És conegut amb el nom de Carles de Durazzo
Galceran de Cardona i de Requesens
Filosofia
Humanista.
Fill del governador de Catalunya, Pere de Cardona i Enríquez, i de Joana de Requesens Home d’armes i amic de les lletres clàssiques, formà part, com Joan Boscà i Garcilaso de la Vega, de l’exèrcit imperial que obligà Solimà a retirar-se de Viena 1532 De tornada, anà a les corts de Montsó 1533 en el seguici de Carles V, del qual era coper Martí Ivarra li adreçà una dedicatòria a l’edició de la Crònica de Pere Tomic 1534, on l’anomenà “llum” dels ducs de Cardona
Guillem de Cardona
Història
Vescomte de Cardona (1177-1225) (Guillem I de Cardona).
Segurament fill de Ramon Folc III, regí el vescomtat a la mort del seu germà Berenguer I Aquest mateix any era també procurador del comtat d’Urgell Lluità a Muret 1213 i fou un dels barons que persistiren en la lluita contra els croats de Simó de Montfort després de la desfeta Conseller del jove Jaume I de Catalunya-Aragó, intervingué molt activament en les lluites del comtat d’Urgell Fou elogiat pel trobador Ramon Vidal de Besalú i conegut a la seva època per “En Guillem lo ric”
Xavier Carbonell i Serra
Pintura
Pintor.
Fill de l’escultor i pintor Lluís Carbonell i Colom Es formà amb el seu pare i a l’Escola de Belles Arts d’Olot Inicialment conreà el paisatge i posteriorment la figura femenina, les visions d’interiors i la natura morta El colorisme i un acusat sentit decorativista són les característiques dominants en la seva pintura Hi ha obres seves, entre altres institucions, al Museu Comarcal de la Garrotxa Olot, al Palau Nacional de Belles Arts de Mèxic i a les seus de la UNESCO i del Comitè Olímpic Internacional de Lausana
Bonaventura Canet i Famades
Corredor d’orella i fabricant d’indianes.
Continuador, amb Esteve Canals i Guerau —amb qui s’associà vers el 1739—, de la primera fàbrica d’indianes, la més important de l’època, creada a Barcelona el 1738 Féu progressar la fabricació d’indianes gràcies a les seves bones relacions amb els comerciants maltesos proveïdors del cotó de Llevant, els interessos dels quals representà a Barcelona des del 1743 En morir, la seva vídua Magdalena Ferrussola continuà l’empresa amb Esteve Canals, i el 1758 s’establí pel seu compte amb el seu fill Jaume Canet i Ferrussola
Guillema de Cabrera
Història
Amistançada de Jaume I de Catalunya-Aragó, muller de Bernat (dit també Berenguer) de Cabrera (mort el 1248), castellà dels castells de Cabrera i senyor de Voltregà.
Hom l’ha considerada filla del comte Hug IV d’Empúries El 1250 havia rebut del rei el castell d’Eramprunyà, i dos anys després li fou atorgat contracte de concubinatge i el castell i la vila de Terrassa Permutà aquestes propietats amb el rei pel castell i la vila de Gurb 1274, alhora que li era confirmada la consigna sobre el castell de Terrassa que havia fet a favor del seu fill Arnau de Cabrera i de la muller d’aquest, Sibilla de Saga, darrera amistançada de Jaume I
Robert II de Normandia
Història
Duc de Normandia (1087-1106).
Fill gran del duc Guillem II rei Guillem I d’Anglaterra, contra el qual es rebellà en 1077-78 i del 1082 al 1083 Visqué exiliat a Itàlia fins que morí el seu pare i el succeí a Normandia Aleshores el seu germà, Guillem II d’Anglaterra, li envaí el ducat 1091 i es veié obligat a cedir-li els comtats d’Eu i d’Aumale Participà en la primera croada i tingué una destacada intervenció en la presa de Jerusalem i en la victòria d’Ascaló 1099
Climent Riera
Cristianisme
Monjo cartoixà i autor ascètic.
Fill d’un teixidor vigatà, inicià la carrera eclesiàstica a Vic i la continuà a Barcelona Entrà a la cartoixa d’Escaladei el 1676 i professà el 1678 Tot seguit es remarcà pels fenòmens místics i la direcció d’esperits, cosa que féu que, essent només diaca, fos nomenat mestre de novicis És autor d’alguns escrits i consells piadosos recollits en una biografia escrita per un seu company cartoixà, Josep Llerins, i publicada a Vic el 1893 pel canonge Jaume Collell Morí essent només diaca i se'l considerà venerable
Jeroni de Requesens
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill natural de Berenguer Joan de Requesens i Joan i cosí germà d’Estefania de Requesens i Roís de Liori Gràcies als bons oficis d’aquesta i del seu marit, obtingué el bisbat d’Elna 1537-42 i el de Tortosa 1542-48 Féu imprimir el breviari de la diòcesi de Tortosa 1547 Fou president de la generalitat de Catalunya 1539-41 i durant el seu govern tingué alguns problemes amb el lloctinent general de Catalunya Francesc de Borja, a qui volia fer pagar uns drets que devia al General