Resultats de la cerca
Es mostren 10672 resultats
Ernest Udina i Abelló
Sociologia
Sociòleg i periodista.
Fill de Santiago Udina, era llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, en sociologia per la de París-Vincennes i en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona Entre el 1970 i el 1975 fou corresponsal a París de diversos mitjans de comunicació “El Noticiero Universal”, “Cambio 16”, “La Vanguardia䀁d, etc En aquest període collaborà amb el president de la Generalitat de Catalunya a l’exili, Josep Tarradellas, que el 1978 el nomenà cap de premsa de la restablerta Generalitat Posteriorment treballà a “La Vanguardia”, “El Món”, Radio Nacional de…
Ramon Aguilar i Moré

Ramon Aguilar i Moré
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Cultivà un impressionisme decorativista, que en ocasions mostrà una acusada influència del cubisme Del 1945 al 1948 treballà a l’estudi d’Oleguer Junyent, amb el qual es formà, com també a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi Féu molts apunts de temes de music-hall i de ballet al Rigat i al Liceu, i posteriorment de l'ambient del jazz Exposà per primera vegada el 1949 a la sala Rovira de Barcelona El 1951 anà per primer cop a París, on exposà, i posteriorment a Nova York També ho féu a Madrid, Bilbao, Santander, Sitges, Palma, París, Filadèlfia, Ulm, Londres i Ginebra, entre moltes altres…
Désiré N’kaoua
Música
Pianista francès d’origen algerià.
S’inicià en la música quan tenia quatre anys Es formà primer a l’Escola de Belles Arts i després al conservatori de la seva ciutat natal L’any 1948 ingressà al Conservatori de París, on fou deixeble de Lazare Lévy Posteriorment ho fou de Lucette Descaves, i es perfeccionà amb Marguerite Long Entre el 1955 i el 1958 fou convidat per la Filharmònica de Berlín, el 1958 debutà a París, i el 1961 aconseguí el primer premi del Concurs de Ginebra Des del 1967 és professor del Conservatori de Versalles L’any 1974 estrenà el Concert per a piano de J Bruzdowicz, que li fou dedicat Ha realitzat el…
Lluís de Vila-rasa
Literatura catalana
Poeta.
Hom l’ha identificat, sense una total seguretat, amb un cavaller homònim atestat entre el 1408 i el 1429 que serví el rei Ferran I, fou uixer d’armes d’Alfons IV el Magnànim i prengué part en l’expedició a Sardenya i Còrsega Es coneixen vuit composicions seves cinc balades versificades a la manera francesa tingueren ja en el seu moment força popularitat, i s’hi palesa una clara influència, de llenguatge —català sense provençalismes— i d’idees, d’Ausiàs Marc, segurament company seu d’armes Les balades foren publicades per J Massó i Torrents 1928 i A Pagès Bibliografia Massó i Torrents, J 1928…
,
Vaslav Nižinskij
Dansa i ball
Ballarí ucraïnès d’origen polonès.
Estudià amb Enrico Cecchetti a l’Escola Imperial de Dansa del Teatre Mariinskij de Peterburg, on debutà 1908 Formà part del ballet que Diaghilev presentà al Châtelet de París 1909 i fou primer ballarí absolut de la seva companyia dels Ballets Russes, que el 1911 repetí els èxits assolits, a París, a Roma, en un gran nombre d’altres ciutats europees i als EUA Els seus salts prodigiosos en Le spectre de la rose , en ballets de Stravinskij, etc i el seu estil depurat foren l’admiració del seu temps Exercí també com a coreògraf El 1917 actuà a Barcelona, després d’un incident amb Diaghilev que…
Joan II de Borgonya
Història
Duc de Borgonya (1404-19) i comte de Nevers (1384-1419), fill de Felip II l’Ardit de Borgonya i de Margarida de Flandes.
Lluità contra els turcs, els quals el feren captiu a Nicòpolis 1396 De tornada a França, succeí el seu pare en el ducat 1404 i, en produir-se la demència de Carles VI de França, disputà a la casa d’Orleans el govern d’aquell país el 1407 feu assassinar el duc Lluís d’Orleans, cap dels armanyaguesos i, sostingut per la universitat i pel gremi de carnissers, molt poderós aleshores, el 1408 fou nomenat senyor de París En recomençar la guerra dels Cents Anys 1414, la rivalitat entre borgonyons i armanyaguesos condicionà les aliances politicomilitars Joan sense Por s’alià amb Enric V d’Anglaterra…
Mady Mesplé
Música
Soprano francesa.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i el 1953 entrà a formar part de la companyia de l’Òpera de Lieja, amb la qual debutà en el paper titular de Lakmé , de L Delibes El 1956 cantà al Théâtre de la Monnaie de Brusselles i el mateix any es presentà a l’Òpera Còmica de París, on el 1962 participà en l’estrena de Princesse Pauline , de H Tomasi Posteriorment actuà al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença i a l’Òpera de París Especialitzada en els papers de soprano de coloratura , destacà en diverses òperes de Ch Gounod, J Massenet, M Ravel i G Verdi en teatres europeus…
Lily Pons
Música
Soprano francesa naturalitzada nord-americana.
Estudià al Conservatori de París, on es formà com a pianista abans de fer-ho com a cantant El 1928 debutà a Mulhouse amb Lakmé , de Léo Delibes, i poc després dugué a terme els seus primers enregistraments Destacada intèrpret lírica lleugera, abordà el repertori mozartià Fou descoberta per Maria Pichot i Gironès i el seu marit, Giovanni Zenatello, que la recomanaren al Metropolitan de Nova York, on debutà 1931 amb el paper titular de Lucia di Lammermoor , teatre on es presentà successivament al llarg de les vint-i-vuit temporades següents amb òperes italianes Donizetti, Rossini i franceses…
,
Jean Fonda
Música
Nons amb què és conegut el pianista francès Jean-Pierre Fournier.
Fill del cèlebre violoncellista Pierre Fournier , estudià piano amb Madame Obolenska, pianista russa exiliada a París i amiga de la família També es formà amb Nikita Magaloff a Ginebra i amb Alfred Cortot, però mai no arribà a inscriure’s en un centre d’estudis oficial El 1958 debutà com a solista a Alemanya, però guanyà fama com a intèrpret de música de cambra, formant duos amb el seu pare i trios amb aquest i el violinista Pierre Amoyal També actuà amb Jean-Pierre Wallez, i el compositor hongarès Janos Sólyom li dedicà el seu Concert per a piano i orquestra Convidat habitual d…
Maurice André
Música
Trompetista francès.
Inicià els seus estudis a catorze anys, combinant la música amb la seva feina en una mina Poc després ingressà al Conservatori de París, on obtingué el primer premi extraordinari de corneta, i després el de trompeta Acabada la seva formació, fou solista dels Concerts Lamoureux 1953-60, de l’Orquestra Filharmònica de l’ORTF 1953-62 i de l’Orquestra de l’Opéra Comique de París 1962-67 Guanyà diversos premis i a partir del 1963 inicià una brillant carrera com a solista arreu d’Europa i d’Amèrica A banda de les seves interpretacions d’obres barroques i clàssiques, amb què s’ha erigit com a…
,