Resultats de la cerca

El lloc de Tivenys, d’origen andalusí, és esmentat en la documentació per primera vegada l’any 1149, quan en la concessió d’una carta de poblament feta pel comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, als jueus de Tortosa, els cedí, entre molts altres béns, l’”honorem de Abenxeri in Tivenx ” Molts dels documents concernents a Tivenys durant la dotzena centúria fan referència a vendes de peces de terra, horts, etc, i també reflecteixen alguns topònims i antropònims andalusins Tot això, ha fet pressuposar que aquest indret degué tenir una nombrosa comunitat sarraïna que conreava la terra, fins i tot…

L’església de Sant Nicolau, avui desapareguda, era situada a l’extrem meridional del barri de Remolins, propera a la muralla de la vora del riu, on s’obria un portal del mateix nom Fou, molt probablement, un dels primers temples que es fundaren a Tortosa després de la conquesta feudal, ja que és documentat des del 1159 Consta en aquest any que Carbonell de Manresa i la seva muller Adelina vengueren a l’“ecc/es/e Sancti Nicholai ” un camp d’un cafís de sembradura, a Tivenys, pel preu de dotze morabatins El temple de Sant Nicolau depenia del capítol catedralici i estava obert al culte, encara…

Situació Aspecte de la zona més interior del casal del molí, on antigament hi devia haver moles J Bolòs Molí medieval situat a la riba esquerra de la riera de Navel, a poc més d’un quilòmetre, curs d’aigua amunt, del Molinet de Navel, gairebé sota el mas Trems de Serrateix Aquest molí figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 96,6 — y 44,7 31 TCG 966447 Per anar-hi, venint del Molinet de Navel, cal agafar la pista que mena a Serrateix un cop travessada la riera de Navel, hem de seguir una altra pista forestal, que surt a…

Aquest castell pertangué a la baronia de Castellví de Rosanes El terme de Voltrera és esmentat des del 996, però el castell no és documentat fins el 1027 n’era el senyor Ramon Guillem de Voltrera, que el posseïa com a feu del seu germà, el senyor de Castellví En fer testament el 1058 Ramon Guillem deixà el castell al seu fill Arbert Després fou senyor del castell Pere de Voltrera, fill de Guillem Ramon I de Castellví, que l’hi havia deixat en el seu testament el 1110, tot consignant-hi que volia que fos clergue A la generació següent, el castell revertí de nou al llinatge troncal, ja que el…

Fou mestre de cant a la catedral de Pàdua entre el 1305 i el 1307 Abandonà la ciutat el 1308, moment a partir del qual residí al Vèneto Fou autor de tres tractats de teoria musical que escriví amb l’ajut del frare dominicà Syphans da Ferrara El primer, dedicat a Ranieri di Orvieto i titulat Lucidarium , el començà a Cesena cap al 1308 i l’acabà a Verona el 1318 Molt probablement fou el resultat de la seva experiència docent, i tracta de qüestions generals de teoria musical En la secció central, que és la més creativa, exposa les seves idees sobre la divisió del to en cinc parts iguals, que…

Inicià la seva formació musical a Granada amb J Rouré i posteriorment continuà els estudis a Madrid amb J Nonó, A Inzenga i J Boxeras De molt jove feu un concert d’orgue per a Ferran VII aquest fet i la composició de diverses obres de tipus religiós li valgueren l’obtenció d’una pensió vitalícia proveïda per la casa reial, que perdé el 1823 Dos anys després marxà a París, on feu amistat amb J Melcior Gomis Per indicació d’aquest es traslladà a Londres 1826 amb l’esperança d’estudiar amb Cramer, però fins que Gomis no arribà a la capital anglesa no aconseguí introduir-se als cercles socials…

Vida Estudià música amb Jommelli i Cafaro al Conservatori de Nàpols El 1772 tornà a Cremona per estrenar-hi la seva primera òpera, Julio Sabino Després de viure un temps a Florència, l’any 1775 s’establí a París, on exercí de clavecinista al Théâtre Italien i adquirí fama com a compositor d' opéra comique Retornà a Itàlia el 1778, i fins el 1793 hi estrenà una cinquantena d’òperes, tant de gènere còmic com seriós, entre les quals destaca La villanella rapita , estrenada a Florència el 1783 El 1785 fou nomenat segon organista de Sant Marc de Venècia, càrrec que ostentà…

Vida Estigué vinculat a la cort reial castellana, primer com a músic al servei de Francisco de los Cobos, secretari de l’emperador Carles V, i després de Felip II, a qui acompanyà en el viatge pel nord d’Europa que aquest realitzà el 1548, quan encara era príncep Durant aquest periple s’ocupà, conjuntament amb Antonio i Juan de Cabezón, de la formació dels nens cantors de la capella musical Gaudí d’un gran reconeixement com a instrumentista i compositor Diversos autors, entre els quals figuren Juan Bermudo, el citen com un dels músics més brillants de la seva generació La seva obra musical…

L’examen s’inicia amb una inspecció general del cos de l’infant, per tal d’observar-ne l’aspecte general i la pell, que habitualment tenen les característiques descrites en el capítol anterior Tot seguit, se’n pot fer una palpació acurada del crani, per a comprovar les característiques dels ossos que el formen En néixer, els ossos del crani de l’infant encara no estan totalment desenvolupats, ni units entre si Per això, hom pot veure les línies de separació entre els ossos i, especialment, pot palpar les fontanelles , les zones del crani percebudes com a toves i que es deprimeixen en ésser…

En cadascun dels exàmens periòdics, hom considera fonamental de procedir a la determinació del pes de l’embarassada, per a comprovar que aquest augmenta dintre els límits normals per al temps de gestació L’augment de pes durant aquest període respon no tan sols al creixement del fetus i la placenta, sinó també a l’increment de pes d’algunes estructures pròpies de l’organisme matern, com ara el volum de sang També influeix en l’augment de pes el desenvolupament de les mames, que prepara l’alletament, i el creixement de l’úter mateix En conclusió, l’increment de pes durant la gestació es…