En cadascun dels exàmens periòdics, hom considera fonamental de procedir a la determinació del pes de l’embarassada, per a comprovar que aquest augmenta dintre els límits normals per al temps de gestació.
L’augment de pes durant aquest període respon no tan sols al creixement del fetus i la placenta, sinó també a l’increment de pes d’algunes estructures pròpies de l’organisme matern, com ara el volum de sang. També influeix en l’augment de pes el desenvolupament de les mames, que prepara l’alletament, i el creixement de l’úter mateix. En conclusió, l’increment de pes durant la gestació es distribueix aproximadament d’aquesta manera: el 38% correspon al fetus, el 9% a la placenta, l’1% al líquid amniòtic, el 20% a l’úter i les mames i el 2% a la sang.
Hom considera normal que durant el primer trimestre la dona no augmenti de pes, o, com a màxim, que augmenti 0,5 kg per mes; que durant el segon trimestre augmenti entre 1 i 1,5 kg per mes, i que durant el tercer trimestre l’augment sigui d’uns 2 kg per mes. En total, cap al final de l’embaràs la dona s’hauria d’haver engreixat de 9 a 12 kg. A més, perquè el fetus es desenvolupi harmònicament, cal que l’augment es produeixi de manera regular i progressiva, sense excedir els 300-400 g a la setmana.
Si es produís un augment més gran del que es considera normal, el fetus podria assolir una grandària excessiva, la qual cosa en dificultaria el pas pel canal vaginal durant el part. Al contrari, un augment de pes inferior al normal pot indicar que el fetus no s’està desenvolupant adequadament.
Si ha mantingut una alimentació equilibrada, el greix corporal de la gestant no ha d’haver augmentat substancialment, i per tant, el seu pes es normalitzarà després del naixement. La part corresponent al fetus, la placenta i el líquid amniòtic s’elimina immediatament després del part; l’excés de pes restant es redueix progressivament més endavant.