L’examen s’inicia amb una inspecció general del cos de l’infant, per tal d’observar-ne l’aspecte general i la pell, que habitualment tenen les característiques descrites en el capítol anterior.
Tot seguit, se’n pot fer una palpació acurada del crani, per a comprovar les característiques dels ossos que el formen. En néixer, els ossos del crani de l’infant encara no estan totalment desenvolupats, ni units entre si. Per això, hom pot veure les línies de separació entre els ossos i, especialment, pot palpar les fontanel·les, les zones del crani percebudes com a toves i que es deprimeixen en ésser palpades, perquè encara no s’hi ha format l’os. És especialment evident la fontanel·la localitzada a la part més alta i central del cap, que se sol tancar cap al final del segon any de vida. La resistència de les fontanel·les en ésser palpades pot indicar l’existència d’algun trastorn a l’interior del crani; així, si està molt tensa pot ésser que hi hagi algun trastorn que incrementi la pressió intracranial, com una hidrocefàlia o un hematoma intracranial.
Una altra part de l’organisme que cal examinar amb atenció és el tòrax, perquè conté òrgans vitals, com ara els pulmons o el cor. Així, hom pot observar el desplaçament de les diferents parts del tòrax quan realitza els moviments respiratoris, que normalment es produeixen d’una manera rítmica i simètrica, amb una freqüència de 30 a 40 vegades per minut. Una acceleració de la freqüència, una alteració del ritme, o la retracció de la pell entre les parts òssies del tòrax poden indicar que l’infant pateix d’algun trastorn respiratori. A més, s’efectua una auscultació del tòrax per a comprovar que l’aire entra, es distribueix pels pulmons i en surt sense alteracions. També s’ausculten els batecs del cor per a comprovar que el tràfec de sang per aquest òrgan vital es produeix amb normalitat. La freqüència dels batecs sol estar entre 120 i 160 per minut.
L’examen continua amb la palpació acurada de l’abdomen per tal de determinar si s’hi observa alguna alteració en l’aparell digestiu o en l’aparell urinari. També s’examinen els òrgans genitals externs.