Resultats de la cerca
Es mostren 10974 resultats
Sant Mateu (Premià de Dalt)
Art romànic
Situació Vista general d’aquesta ermita que corona la serra de Sant Mateu ECSA - Rambol L’ermita de Sant Mateu corona el punt més alt de la serra de Sant Mateu 490 m d’altitud, que és un excellent mirador de les comarques de l’interior i de la costa Mapa 37-15393 Situació 31TDF442966 S’hi arriba per una bona pista que va de Vilassar de Dalt a la Roca, pel coll de Sant Bartomeu, i per un trencall de poc més de 2 km que porta al mas de Can Riera La capella dista uns 500 m d’aquest mas, que és on hi ha la clau de l’ermita A tocar de la capella hi ha la casa on visqueren els ermitans…
Santa Fe de Valldeperes (Navàs)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església, molt transformada F Junyent-A Mazcuñan L’església és encimbellada dalt l’antiga quadra de Valldeperes, lloc alterós situat a la riba esquerra del Cardener i devora la riera del seu nom, a la banda nord-occidental del terme Long 1°43’49” - Lat 41°54’30” Per anar-hi cal agafar la carretera de Manresa a Bassella per Cardona Després del quilòmetre 25 i just abans de travessar el pont de Malagarriga i a mà dreta, hi ha un camí costerut, però en bon estat, que, amb un recorregut d’uns 4 quilòmetres, porta a la capella Les claus cal demanar-les al rector de la…
Necròpoli de Marganell
Art romànic
Situació Al terme de Marganell hi ha tres necròpolis, una de les quals és de dubtosa filiació cronològica Cal dir, d’altra banda, que per diverses raons no ha estat possible de localitzar-les exactament, per la qual cosa hom només pot fer referència a llur situació geogràfica aproximada Long 5°27’40” - Lat 41°37’15” Fossar de can Morota Es tracta d’un cementiri de dubtosa datació medieval, que constava de 5 sepultures i que fou excavat no fa gaire anys per Miquel Cura Les tombes eren en forma de simple fossa coberta amb lloses, soterrades a mig metre de fondària Una d’elles feia 1,10 m de…
Sepultures del Mas Palomes (Castellfollit del Boix)
Art romànic
Situació Sepultures de Mas Palomes Una vista de l’anomenada Tomba del Gegant , a causa de les seves proporcions J Galobart En aquesta zona hom coneix tres tombes, si bé és ben possible l’existència d’un bon nombre més, ateses les característiques del terreny, un immens pedregar on, precisament, hi ha excavades les que tot seguit descriurem La primera és al capdamunt de la serra de Palomes, mentre les dues restants, buidades a la roca a uns 200 m de l’anterior, se situen en ple vessant meridional Long 1°39’55” — Lat 41°41’40” Per anar a veure aquestes sepultures és un xic difícil…
Sant Julià de Palou (Granollers)
Art romànic
L’església de Sant Julià és situada a l’antic poble de Palou, municipi independent fins el 1928 i actual barri de Granollers El terme de Palou és esmentat, per primer cop, en el cartulari de Sant Cugat com a Palaciolo , el 4 de febrer del 924, en una donació que un tal Sunlo fa al monestir d’un camp de regadiu És a partir d’aquesta data que trobem nombroses referències del terme en el cartulari de Sant Cugat El nom de Palou, més o menys llatinitzat, apareix com a Palaciolo, Palaol i Paladol La jurisdicció del domini de la parròquia de Palou passà definitivament a la corona al segle XIV,…
Tomba del Maset (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Tomba de lloses situada en un lloc isolat prop de la finca del Maset, que recorda les tombes antropomorfes excavades a la roca Jl Rodríguez Al nord-est de la muntanya de Montmagastre, a la partida del Cirerol, prop de la finca del Maset, hi ha una tomba feta amb lloses Mapa 33-13328 Situació 31TCG458496 De la carretera que va d’Artesa a Tremp surt la carretera que porta fins a les cases de Montmagastre El Maset és a uns centenars de metres cap al nord Necròpoli Aquesta tomba de la partida del Cirerol es va localitzar com a conseqüència de les prospeccions efectuades l’any 1985 per…
Sant Bartomeu d’Albinyana
Art romànic
Situació Vista parcial de l’absis, amb la finestra de doble esqueixada, únics elements que palesen l’origen romànic d’aquesta església ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Bartomeu és al centre del poble d’Albinyana, situat a uns 6,5 km del Vendrell JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF733674 Història Sant Bartomeu d’Albinyana fou una església lligada a Sant Cugat del Vallès des del segle XI L’any 1040 Guitard, abat de Sant Cugat del Vallès, establí a Bernat Odegarii el castell d’Albinyana amb els seus termes i les seves pertinences amb la condició que construís el castell, i que dins el…
Sant Joan Sesrovires (Subirats)
Art romànic
Situació Aspecte de l’església des del costat nord-est, des d’on s’aprecien perfectament les modificacions i les construccions afegides en un moment posterior al romànic J Pahissa L’església de Sant Joan Sesrovires és situada en el nucli de població de Torre-ramona, que es troba a uns 4 km de Sant Sadurní d’Anoia, sobre la carretera de Gelida JAA Mapa 35-16419 Situació 31TDF015862 Història Encara que es tracti d’una església molt antiga, el primer document cert en què apareix esmentada data de l’any 1325 Es tracta de la concessió de sepultura feta pel bisbe Ponç de Gualba a Berenguer de…
Ruïnes de Vilarnau (Sant Sadurní d’Anoia)
Art romànic
Situació Vista d’una de les escasses restes subsistents d’aquest desconegut edifici ECSA - J Bolòs Restes d’una construcció situades al mig d’un camp, actualment no treballat, al costat del riu Anoia, davant de Can Codorniu Mapa 35-16419 Situació 31TCF998887 Venint de Sant Sadurní d’Anoia, hem d’agafar la carretera d’Espiells Cal travessar el veïnat de cases de Can Catassús i seguir un camí de carro que surt a l’extrem oposat d’aquesta població, sense passar el riu Més enllà d’una resclosa i davant de Can Codorniu, hi ha un trencall a mà esquerra que mena al camp on trobem les restes de…
Castell de Cubelles
Art romànic
Història Es parla del terme de Cubelles el 977 com a afrontació en la venda del castell de Castellet El 1041 consta que Gombau de Besora posseïa aquest castell, que probablement l’havia edificat o reconstruït El domini superior del castell, però, pertanyia al comte de Barcelona Pocs anys més tard, el castell passà als Queralt Així, en el jurament de fidelitat que feu Guillem Bernat de Queralt als comtes de Barcelona el 1066, s’esmenten el castell de Tamarit i el de Cubelles amb llurs pertinences A la segona meitat del segle XII apareix una família de cognom Cubelles que podria correspondre…