Resultats de la cerca

Inicià la seva carrera com a actor i com a cantant d’òperes lleugeres, fins que inicià estudis de cant amb J Dupuy i B Ruysdael a Los Angeles El 1923 debutà amb Boris Godunov al Metropolitan de Nova York i entre el 1925 i el 1952 fou membre fix de la seva companyia, amb la qual interpretà un variat repertori operístic, que inclogué títols de G Verdi, B Britten, M Musorgskij o Ch Gounod, a més de compositors del segle XX, especialment nord-americans També cantà en teatres de ciutats europees, com Praga, Viena o París Al final de la seva carrera es decantà pel musical i actuà als…

Després d’haver estudiat a la Juilliard School, debutà el 1970 amb el Juilliard Ensemble i l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles, amb els quals interpretà obres de L Berio La temporada 1972-73 cantà a Roma l’òpera Passaggio , del mateix compositor, de qui s’ha convertit en una intèrpret assídua Especialitzada en el repertori vocal òpera i oratori del segle XX, ha estrenat obres de diferents autors, com ara Le Racine 1981, de S Bussotti, a més d’interpretar composicions d’A Berg, A Webern i C Debussy Ocasionalment ha interpretat lieder de R Strauss, R Schumann i WA Mozart i ha…

Debutà a l’inici dels anys cinquanta en el gènere de la revista a Madrid, i fou contractada per les companyies de Lola Flores, i posterioment, Los Vieneses, amb els quals actuà a Àustria i Alemanya El 1957 obtingué el primer gran èxit amb Te espero en el Eslava , al qual seguiren altres musicals, com ara La Bella de Texas i La Perrichola i, més tard, El hombre de la Mancha 1966 Notable també per les actuacions dramàtiques Divinas palabras , 1961 Fortunata y Jacinta , 1969 La Chunga , 1987, etc, fou molt popular a Buenos Aires, on protagonitzà alguns films Foren molt famoses les seves…

Més conegut pel seu vessant científic, gràcies a les seves sortides excursionistes aplegà una nombrosa collecció d’insectes i un important herbari dels Països Catalans Fou secretari de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i un dels fundadors de la Institució Catalana d’Història Natural 1899 Publicà, entre altres treballs científics, Catálogo de lepidópteros de Cataluña 1874, Excursión entomológica y botánica a San Miguel del Fay , Arbucias y cumbre del Montseny 1880, Excursión entomológica y botánica a la Cerdaña Española 1881, Insectos observados en los alrededores de Barcelona 1888,…

La major part de la seva carrera esportiva transcorregué al Club Natació Banyoles Guanyà nombrosos Campionats d’Espanya en diverses especialitats en dos amb timoner 1977, 1980-83, dos sense timoner 1990, quatre amb timoner 1979, 1991, vuit amb timoner 1977, 1978, 1979, 1981-84, 1990, 1991, scull 1978, doble scull 1986, 1987, 1988, 1990 i quatre scull 1986, 1987, 1988 En l’àmbit internacional disputà tots els mundials entre el 1977 i el 1987 i aconseguí dues medalles d’or en les Copes d’Europa en vuit amb timoner 1978 i quatre amb timoner 1979 Participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980,…

Estudià piano, i el 1951 adoptà l’orgue Hammond Treballà amb gran èxit per l’àrea de Filadèlfia abans de debutar a Nova York el 1956 Reconegut com un dels intèrprets d’orgue més destacats del moment, començà la seva carrera internacional i enregistrà amb tota mena de formacions De la seva discografia destaquen Crazy Baby 1960, Bashin’ 1962 i The Dynamic Duo 1966 L’any 1975 obrí un club a Los Angeles El 1981 recomençà les gires, i posteriorment enregistrà Fourmost 1990 i Damn 1995, entre d’altres Desenvolupà el so de l’orgue Hammond i creà un estil que combina elements del gòspel…

Juntament amb els pares Joan Graner, Bernat Baretja, Pere de Vilagrasa, Joan Marc i Miquel Villalba, és un dels pocs monjos músics de la darreria del segle XVI de qui es té notícia Ingressà a l’Escolania de Montserrat, on rebé la seva formació musical, i el 1586 entrà a formar part de la comunitat monàstica El Catálogo de los Monges que siendo niños sirvieron de Escolanes segles XVI-XVIII l’anomena destríssim en la música i gran organista del monestir de Montserrat i també del de San Martín de Madrid A Montserrat, a més, exercí els oficis de cantor major i de mestre de novicis La…

Amb el seu pare Enric Fernández i Gual s’exilià primer a França i després a Mèxic, on acabà la carrera d’arquitectura Practicà la pintura i estudià direcció cinematogràfica amb Luis Buñuel Escriví i adaptà l’argument El narrador , que Arturo Ripstein dirigí amb el títol La hora de los niños 1969 Amb el director espanyol també refugiat Luis Alcoriza coescriví el guió de La puerta 1969, que juntament amb el migmetratge La mujer del carnicero 1968, Ismael Rodríguez i Chano Urueta, constitueix un llarg Amb el realitzador José Bolaños adaptà Arde baby, arde o Lucky Johnny Born in…

Vida Comerciant de professió i molt aficionat al muntanyisme, s’adscriví al Centre Excursionista de Terrassa, entitat pionera del cinema amateur de la ciutat S’inicià en la fotografia i després passà a rodar amb una càmera de 9,5 mm La seva filmografia és formada principalment per reportatges sobre festes folklòriques catalanes, que constitueixen un fons documental estimable Obtingué diversos guardons en els concursos del CEC i una còpia de Folklore 1934 fou adquirida per l’Institute of Amateur Cinematographers de Londres Altres films 1933 Campamento de San Mauricio curtmetratge documental…

Es graduà 1989 i doctorà 1992 en física al California Institute of Technology Posteriorment cursà un postdoctorat al Steward Observatory de la Universitat d’Arizona 1992-93 Des del 1994 duu a terme recerca i exerceix la docència a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles UCLA, d’on des del 2000 és professora d’astronomia S’ha dedicat sobretot a l’astronomia d’ infraroigs , camp en el qual ha emprat tècniques d’interferometria de clapejat i òptica adaptativa  al telescopi Keck de Hawaii per a observar el centre de la Via Làctia, on identificà l’existència d’un forat negre  …