Resultats de la cerca

El terme està dividit en una part muntanyosa i una part d’horta El regadiu, que aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia Major, ocupa 816 ha cebes, blat de moro, carxofes i taronges, amb tendència a augmentar El secà ocupa unes 1000 ha garrofers, oliveres, ametllers i erms Les terres de conreu, molt repartides, són explotades majoritàriament per llurs propietaris Hi ha una comunitat de regants i una cooperativa agrícola Disposa de petites indústries diversificades paper, tèxtil, construcció i una gran fàbrica de confecció La població, que augmentà en un 38% entre el 1900 i el 1950…

El terme és format per una vall central voltada de muntanyes, entre les quals destaca el Mondúber 840 m alt Aquestes muntanyes, calcàries, tenen un gran nombre de coves naturals i corrents subterranis d’aigua en alguna de les coves han estat trobades restes prehistòriques importants cova de les Malladetes, cova de l’Ebre, cova del Forat L’àrea no conreada ocupa 1 256 ha 77% del terme, en part propietat municipal ocupada per pins i pasturatges permanents La major part de les terres de conreu explotades totes per llurs propietaris són de secà hom hi conrea principalment oliveres, ametllers i…

Un 70% del terme és conreat i predomina el regadiu 95% de les terres cultivades, aprofitant l’aigua del Túria, a través de la séquia de Manises Hi destaquen els cítrics 700 ha i les hortalisses 380 ha Al secà tan sols garrofers 50 ha Les terres, molt repartides el 98% són menors de 5 ha, són explotades per administració directa La indústria és molt important, especialment la de la fusta 196 empreses, productes metàllics 50, plàstics i ventalls Aquestes se situen en alguna de les 6 zones industrials del municipi, que ocupen 326 ha Nucli amb una població obrera el 50% són ocupats a la indústria…

El terme, molt extens, ocupa la part més accidentada de la serra de Tramuntana, amb les màximes altures puig Major, 1 443 m puig de Massanella, 1 348 m puig Tomir, 1 102 m puig Roig, 1 002 m s’hi destaquen les formes de relleu de tipus càrstic, com el canyó del torrent de Pareis, el polje de la coma de son Torrella, els camps de lapiaz de la vall de Turixant i de sa Calobra, nombrosos avencs i coves, algunes d’un gran interès arqueològic El relleu i la pluviositat relativament alta dins la isoieta de 1 000 mm justifiquen la localització dels pantans de Cúber i del gorg Blau que donen aigua a…

És en una zona boscada, en un cim de la serra de Castelladral , que s’estén de NE a SW des dels plans de Serrateix Berguedà fins a prop del Cardener, entre les rieres d’Hortons i de Sant Cugat És documentat històricament des de l’any 941 en la donació que els vescomtes Onofred i Guinedella feren d’un alou que posseïren “dintre el terme del castell Edral” a sant Urbici i al monestir de Serrateix, que en venerava les relíquies El nom de Castelladral correspon segurament a un antropònim, i significaria castell d’Alderald o d’Aderald L’any 1184 consta com a castlà Bernat de Manlleu…

Vida Format probablement a la catedral de Lleida, l’any 1759 entrà al servei de la catedral de Barcelona, on el 1773 era sotsmestre El 1774 substituí Josep Pujol com a mestre de capella de la seu barcelonina i el mateix any s’hi interpretà el seu oratori Triunfo feliz de Santa Eulalia Virgen y mártir barcelonesa Els seus oratoris se sentiren en diverses esglésies i centres religiosos de la Barcelona de la segona meitat del set-cents Així, el titulat Daniel en Babilonia , el més antic dels que s’han conservat complets, s’interpretà al monestir de Sant Pere de les Puelles el 1777…

Fou proclamat rei per alguns senyors aquitans en oposició a Carles el Calb, el qual el seu pare volia afavorir Estigué al costat del seu oncle Lotari, contra els altres dos oncles Lluís i Carles, a la batalla de Fontenoy 841, però Lotari l’abandonà quan els tres germans es posaren d’acord a Verdun 843 Poc després, Pipí, ajudat per Bernat de Septimània, es defensà a Tolosa contra els atacs de Carles el Calb fins a obligar-lo a retirar-se, tot i que Bernat havia caigut presoner i havia estat executat 844 El 845, pel tractat de Saint-Benoît-sur-Loire, Carles cedí a Pipí tot Aquitània llevat del…

Ciutadà de València, hom l’identifica amb el Miquel Pereç que el 1488 fou elegit clavari de censals i el 1514 conseller de la ciutat pel grup dels jurats vells, i que el 1518 i el 1526 exercí el càrrec de lloctinent de mostassaf Intervingué en el certamen marià del 1474 amb la composició Del més alt cel haveu ubert la porta , i a la segona edició del  Cancionero general València 1514 figura una Demanda feta per Miquel Perez a Joan Verdancha , que comença D’amor los combats encalsen ma vida Autor d’obres i de traduccions de caràcter religiós Fou, però, més conegut com a escriptor o traductor…

Fill de Bernat II de Foixà i de Beatriu, ja des d’abans del 1267 era frare menor al convent de Barcelona En sortí el 1275 i es feu benedictí de Sant Feliu de Guíxols Per discòrdia en l’elecció d’abat de Sant Pere de Galligants, Guifré fou nomenat procurador i administrador, fins a l’acord definitiu 1285 El rei li donà el castell de Montagut Essent cambrer del monestir de Sant Feliu, on sofrí l’entrada dels francesos a la vila, el feren administrador de la casa i del priorat de Montserrat 1286-87 Amic de Pere II i dels seus fills, fou enviat en ambaixada a Roma 1289 Obtingué…

Deixeble del desconegut Pedro Díaz de Villanueva L’any 1617 apareix a Llerena, on es casà i el 1629 passà a residir a Sevilla, per raó dels encàrrecs que, des del 1626, rebia d’aquesta ciutat El 1634 viatjà a Madrid, cridat segons sembla, per Velázquez, per tal de participar en la decoració del Buen Retiro Tornà a Sevilla i hi realitzà les seves obres més conegudes i apreciades conjunts del monestir de Guadalupe 1638 i de la cartoixa de Jerez 1638 Després del 1645, amb l’arribada de la segona generació, capitanejada per Murillo, la seva estima decreixé Els seus quadres de sèrie per a…