Resultats de la cerca
Es mostren 25787 resultats
Institut Superior de Litúrgia de Barcelona
Institució acadèmica incorporada a la Facultat de Teologia de Catalunya, que atorga els graus de llicència i doctorat en teologia amb especialització litúrgica.
Erigida canònicament el 1986, havia començat les seves activitats docents el 1964 en el marc del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona És l’única institució universitària d’aquesta categoria sobre la matèria a l’Estat espanyol N'és el director Joan Bellavista
Avui
Periodisme
Diari en català publicat entre el 14 d’octubre i el 15 de desembre de 1933 amb el subtítol de Diari de Catalunya.
Dirigit per Josep Janés i Olivé, alternà la informació diària amb la creació literària Hi collaboraren, entre d’altres, Ventura Gassol, Pere Calders, Víctor Català, Carles Riba, Pere Calders i Tomàs Roig
Ferran d’Aragó
Història
Infant d’Aragó, fill d’Alfons III de Catalunya-Aragó i de la seva segona muller, Elionor, germana d’Alfons XI de Castella.
Ja el 1330, per intrigues de la seva mare, que el volia convertir en l’hereu del regne, rebé els marquesats de Tortosa i de Camarasa, a més de molts altres béns al Regne de València, en especial a Alacant i Oriola El 1335, poc abans de morir el seu pare 1336, hagué de fugir a Castella amb la seva mare i el seu germà Joan, davant l’oposició que la seva actitud despertava al país Donà el seu ajut al germanastre Jaume en la lluita per la successió, i, a la mort d’aquest 1347, heretà la pretensió a la successió el rei Pere III, que no tenia encara fills mascles, volia nomenar hereva la seva filla…
acord de Borja
Història
Acord establert el 1190 a Borja (Aragó) entre Alfons I de Catalunya-Aragó i Sanç IV de Navarra, d’ajuda mútua contra Castella.
Ramon Nonat
Història
Personatge d’historicitat dubtosa, molt popular i venerat com a sant a Catalunya i arreu on s’estengué l’orde de la Mercè.
Hauria nascut al Portell Segarra al final del segle XII i mort al castell de Cardona el 1240 quan anava a Roma per ésser investit cardenal pel papa Gregori IX Una altra versió el faria mercedari entre el 1320 i el 1346 La seva suposada biografia diu que fou extret pel senyor de Cardona, parent seu, del ventre de la seva mare ja difunta, circumstància que li donà el renom i l’advocació tradicional de patró de les parteres Molt jove s’hauria fet mercedari i hauria fet diversos viatges a Àfrica per redimir captius, en un dels quals hauria estat empresonat i torturat Se’l representa…
Unió Independents per l’Espluga
Partit polític
Partit local de l’Espluga inscrit a l’abril de 1999 per Joan Solé Ollé. Pertany a la federació Progrés Municipal de Catalunya.
En les eleccions municipals d’aquest any obtingué 1003 vots 49,5% i 6 regidors
Resistència Catalana
Partit polític
Organització fundada a París al març de 1960, reclamà la independència de Catalunya, la confederació dels Països Catalans i la integració a Europa.
Edità Al Servei de la Resistència Catalana El 1962 encara era activa
Renovadors d’Esquerra
Partit polític
Col·lectiu constituït el 1984, arran d’una escissió d’Esquerra Republicana de Catalunya [ERC] que criticava el seu acostament a Convergència i Unió.
En les eleccions autonòmiques de 1984 s’integrà a la coalició Entesa per l’Esquerra Catalana, amb Nacionalistes d’Esquerra i Independents per l’Esquerra Nacional Desaparegué el 1985, en participar en la fundació d’ Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra Dirigents Jaume Nualart, Martí Vilalta i Jaume Auqué
Partido Republicano. “Unión de Regionales en Cataluña”
Partit polític
Partit fundat a l’octubre de 1932 a Barcelona, amb l’objectiu de defensar els drets de la ciutadania no nascuda a Catalunya.
Dirigents Manuel Estremera Estella president i Rafael Sanchiz Vidal vicepresident En les eleccions del novembre de 1932, tots dos s’integraren en la candidatura Concentración Española, en coalició amb el Partido de Concentración Española
Independents per l’Esquerra Nacional
Partit polític
Grup nacionalista català constituïtel 1983, després d’intentar sense èxit un acord entre Esquerra Republicana de Catalunya [ERC] i Nacionalistes d’Esquerra [NE].
Concorregué a les eleccions autonòmiques de 1984 en la coalició Entesa de l’Esquerra Catalana, amb NE i Renovadors d’Esquerra El 1985 participà en la fundació d’ Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra Dirigents Felip Solé i Sabarís, Jordi Gutiérrez i David Casas