Resultats de la cerca
Es mostren 6615 resultats
Santa Maria de Toudell (Viladecavalls)
Art romànic
Situació Vista de la capçalera de llevant de l’església, actualment adossada a la masia de Can Trias D Ferran L’església de Santa Maria és adossada a la masia de Can Trias Malgrat la seva proximitat al terme municipal de Terrassa, església i masia són a l’extrem nord-est del terme de Viladecavalls, al voltant de 300 m d’altitud Des del pla on és situada podem veure can Mitjans de la Guardiola Mapa 392M781 Situació 31TDG152019 Poc després 1 km d’agafar l’autovia de la Bauma, que va de Terrassa a Manresa, un trencall a la dreta ens hi porta, passant per entremig de la zona residencial i el…
El massís de Madres
L’alineació del puig d’Escotor i el pic de la Pelada, darrere del prat de gesp del primer terme, i al fons de tot, el Montcoronat És interessant de remarcar el dèbil port i la distribució esparsa dels pins negres situats a més altitud Jaume Orta El massís de Madres 18, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El massís de Madres cobreix prop de 30 000 ha repartides, en ordre d’importància decreixent, entre els departaments dels Pirineus Orientals, l’Aude i l’Arieja Situat a la zona axial de la serralada pirinenca i allunyat 70 km de la Mediterrània, constitueix un…
can Tià
Masia
Masia del municipi de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa), sota el coll de Fontpobra, prop del cràter de l’antic volcà de can Tià
.
pla de Salines
Altiplà
Altiplà (2 230 m) a la serra que separa el Ripollès (Toses) de l’Alta Cerdanya (Osseja), a l’E del coll de Maians.
la Rualda
Caseria
Caseria del municipi de Benassal (Alt Maestrat), al S del terme, prop del coll de la Rualda, damunt el camí de Benassal a Culla.
el Carlit
Massís del Carlit
© Fototeca.cat
Massís del Pirineu axial oriental, a l’Alta Cerdanya, entre el pla de la Perxa (1.577 m) i el coll de Pimorent (1.915 m).
Voreja, pel nord, el Capcir i el País de Foix, i tanca, pel sud, la fossa de la Cerdanya El cim del Carlit 2921 m alt, punt culminant del Pirineu oriental, dona nom a una regió de llacs, residus dels circs modelats per les glaceres quaternàries damunt un complex graniticometamòrfic i esquistós d’origen hercinià, rejovenit pels moviments alpídics i els reajustaments postorogènics Hi destaquen el llac de Lanós, el més gran dels Pirineus, i els antics aiguamolls de les Bulloses Aquestes conques lacustres es prolonguen per les valls de Querol i d’Angostrina, vers els vessants mediterranis…
puig Ciuró
Cim
Cim (930 m alt.) de la serra de Tramuntana (Mallorca), dins el terme d’Escorca, unit al puig de ses Moles pel coll Ciuró
.
torre de la Vila
Castell
Antic castell del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), a l’E de l’església de Sant Romà, a la vall de Valldarques.
En resten diversos vestigis, principalment una torre circular, construïda amb aparell petit, característic del segle XI Hi ha una obertura elevada amb arc de mig punt i els muntants avançats en lloc de l’ampit hi ha un forat A la part baixa hom ha obert un esvoranc Aquesta torre era voltada d’un recinte d’aparença més tardana El lloc d’Arques és esmentat ja el 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, i juntament amb el seu castell, era un domini del bisbe de la Seu
matràs de Kitasato

Matràs de Kitasato
Química
Matràs de forma cònica, de fons pla, de parets gruixudes, amb una tubuladura lateral, prop del coll, on hom connecta una línia de buit.
És emprat, principalment, per a recollir el filtrat en una filtració amb succió
màscara equimòtica
Patologia humana
Cianosi cervicofacial caracteritzada per una coloració difusa vermella cianòtica de la cara i el coll, amb edema de parpelles i equimosi conjuntival i labial.
És deguda comunament a una pressió prolongada del tòrax i de l’abdomen, que es produeix en casos d’escalfament