Resultats de la cerca

Port fluvial, té indústries mecàniques, de mobles, de conserves, metallúrgiques i químiques És un nus ferroviari a la línia Magúncia-Ludwigshafen Té escoles tècniques, diversos museus i biblioteques Antic centre cèltic Borbetomagus , fou després el centre dels vangions, i posteriorment una ciutat romana florent Civitas Vangiorum Al segle IV hi penetrà el cristianisme, i fou seu episcopal Capital del regne dels burgundis 413, fou destruïda pels huns 437 Presa i reconstruïda pels merovingis final del segle V, fou escollida sovint com a residència pels reis francs Sota el poder dels seus…

Situada a la riba esquerra del Roine, a la confluència amb el Gère, en un dels llocs més estrets de la vall del riu, és un actiu centre industrial dins l’òrbita de Lió, la proximitat de la qual 25 km al N l’ha afavorit Entre les indústries sobresurten les tèxtils, que actualment s’han orientat vers les fibres artificials i la confecció Antiga capital dels allòbroges, esdevingué colònia romana Colonia Iulia Vienna Allobrogum , centre de l’Imperi de la Gàllia 258-273 i metròpolis de la provincia Viennensis de la diòcesi de la Gàllia meridional segle IV Seu episcopal segle IV, fou…

La capital és Montpelier 8 247 h 1990 S'estén, en forma allargada, entre el riu Connecticut, que li serveix de límit oriental, i el llac de Champlain, a l’W, i entre el Canadà, al N, i Massachusetts, al S És accidentat de N a s per la serralada de les Green Mountains El clima és temperat fred, i a l’hivern les temperatures poden baixar fins a -37°C La precipitació mitjana anual és de 850-1 000 mm La riquesa es basa en l’agricultura i la ramaderia els principals conreus són el farratge i les pomeres De la ramaderia sobresurt el bestiar boví, principalment vacum per a la producció de llet També…

Forma una vall, anomenada vall d’Alcalà , situada entre la penya Foradada al N que la separa de la vall de Gallinera, la serra de Capaimona al S que la separa de la vall de Seta i la serra de Llombos a l’W que la separa de la vall de Planes És drenat pel barranc de la Fontblanca, capçalera del Girona i, al sector més occidental, on es troba el llogaret de Beniaia, pel barranc de l’Encantada, afluent, per la dreta, del riu d’Alcoi Els conreus són tots de secà cereals, llegums, oliverar La terra és molt repartida i és conreada pels propietaris La població, que aconseguí 642 h el 1910, ha anat…

Situada a la costa mediterrània, al centre d’un fèrtil oasi, és el principal centre econòmic del país, que agrupa la meitat de les indústries de Líbia alimentàries, tèxtils, de la pell, del tabac, artesanes i turístiques Al seu port —el més gran del país—, s’efectuen les tres quartes parts del comerç exterior Té aeroport internacional Hi ha la Universitat d’Alfateh, fundada el 1973 Consta de dos nuclis diferents l’antic barri àrab, de carrerons estrets, basars pintorescs i animats, i la zona nova, d’aire europeu, construïda durant l’ocupació italiana Fundada per colons fenicis i…

El 839 ja hi havia vida comunitària Tradicionalment hom ha cregut que s’hi installà la seu de l’antic bisbat de Pallars, creat a la fi del segle IX Després d’unes escomeses islàmiques durant el segle XI fou necessari refer l’organització religiosa, i el 1087 ja hi consta de nou una canònica, que rebé dels comtes de Pallars, Ramon i València, el domini de la vila de Tremp, amb el beneplàcit del bisbe d’Urgell aleshores fou bastit el temple primitiu, romànic, de tres naus El 1097 rebé dels comtes una nova dotació La comunitat es trobava sota la direcció d’un ardiaca i es componia de vuit…

Comparteix amb el comú d’Encamp, des del 1672, el terreny de la Concòrdia i el producte de l’arrendament del territori mitger conegut per la solana d’Andorra Té com a eix la vall de la Valira d’Encamp, amb diferents valls subsidiàries per la dreta d’aquesta valls de Riu, de Ransol i d’Incles Les principals fonts de riquesa són l’agricultura i la ramaderia Els meners de la coma de Ransol que proveïen de ferro les antigues fargues andorranes deixaren d’ésser explotats al final del segle XIX Relativament poc afectada per la immigració i pel turisme, disposa, d’altra banda, d’un important centre…

Hi ha indústria química, alimentària i tèxtil Un castell del segle XIII domina la ciutat cal destacar, a més, la casa de la vila, del segle XVII, obra de Mansart, l’església de Nostra Dona de Pomiers, del segle XVIII, i el Museu del Vell Bellcaire, on es conserven peces d’etnologia occitana i nombrosos documents relatius a la fira de Bellcaire Al segle XIII els reis de França crearen la senescalia de Bellcaire , ensems amb les de Carcassona i de Tolosa, per tal de dur a terme la pacificació del Llenguadoc, recentment adquirit senescal La seva situació privilegiada convertí la ciutat en un…

La capital és Denpasar 788589 2010 És separada de l’illa de Java per l'estret de Bali i de l’illa de Lombok per l’estret del mateix nom En general és muntanyosa, i culmina en el volcà Agung 3 142 m, bé que al sud presenta una extensa planura El clima és moderat, bastant sec al nord i amb pluges abundants al sud durant els períodes monsònics Els recursos econòmics principals són l’agricultura cafè, arròs, tabac i la ramaderia bovina i porcina La indústria és menestral, amb manifestacions artesanals escultura de fusta, treball del metall i teixits Els nuclis urbans principals són Singaradja i…

Actualment, juntament amb els territoris de Lapurdi i Zuberoa i el país de Bearn, forma el departament francès dels Pirineus Atlàntics És una regió agrícola i ramadera, amb prats i boscs A causa de la manca d’indústria, hi ha un fort corrent emigratori devers Bordeus i París Es divideix en tres cantons Iholdi, Sant Joan de Peu de Port Saint-Jean-Pied-de-Port i Baigorri La capital és Sant Joan de Peu de Port, al peu del mont Arradoi, al país de Garazi Altres poblacions són Baigorri i Donapaleu Saint Palais, antiga seu del parlament de Navarra, al país d’Amikuge La llengua del país…