Resultats de la cerca
Es mostren 1552 resultats
Arnau Gacies
Pintura
Pintor, fill de Joan Gacies
(o Garcia
) (Gandia, Safor s XIV), pintor actiu al Rosselló.
El 1437 treballà a Barcelona a sou del pintor Pere Tortos De nou al Rosselló 1440, collaborà amb Arnau Pintor en el retaule de Sant Pere de Tuïr Entre altres encàrrecs féu, el 1454, el retaule de Sant Miquel i Sant Hipòlit, a Palau del Vidre Vallespir, obra que palesa la influència de Bernat Martorell, rebuda directament o a través del Mestre d’Empúries Hom li ha atribuït les taules de Sant Eloi i de Santa Marta de la catedral d’Elna, un Sant Andreu del museu de Basilea, etc En morir era administrador de la confraria de Sant Antoni
Manuel Cazurro Ruiz
Biologia
Arqueologia
Naturalista i arqueòleg.
Fou catedràtic d’història natural de l’institut de Girona des del 1891 Escriví diverses obres de ciències naturals, Las formaciones volcánicas de la provincia de Gerona , i d’altres Com a prehistoriador publicà Las Cuevas de Seriñá y otras estaciones prehistóricas del NE de Cataluña 1908, El cuaternario y las estaciones de época paleolítica de Cataluña 1919 i el llibre Monumentos megalíticos de la provincia de Gerona 1912 Collaborà a les investigacions d’Empúries de la primera època i féu una collecció d’objectes grecs emporitans, la qual, en morir ell, passà al Museu de Prehistòria de…
Udalgar de Castellnou
Cristianisme
Ardiaca d’Elna (1051).
Fill del vescomte Guillem I de Castellnou Entrà en conflicte obert amb el bisbe d’Elna, Berenguer Elegit bisbe Ramon d’Empúries 1064, fou acusat d’haver-se apoderat dels béns de la mensa capitular amb l’ajuda del seu germà, el vescomte Jaspert I Fracassats tots els intents de conciliació per part del comte del Rosselló Gausfred II, fou mort en un combat Els béns confiscats foren retinguts pels Castellnou, fet que provocà un entredit sobre el bisbat Amb tot, el 1064 el seu nebot Guillem II rebé l’envejada dignitat d’ardiaca d’Elna
Asdrúbal
Història
General cartaginès germà d’Anníbal.
Restà com a cap de l’exèrcit cartaginès a la península Ibèrica quan Anníbal emprengué l’expedició d’Itàlia, en la Segona Guerra Púnica Lluità contra els romans que desembarcaren a Empúries l’any 218 i, després d’haver sofert diverses derrotes, aconseguí de vèncer successivament els germans Publi i Gneu Escipió, caps de les forces romanes, l’any 211 Derrotat per Publi Corneli Escipió, nou cap de les tropes romanes a Ibèria, el 207 capitanejà un exèrcit, amb el qual, per tal de socórrer Anníbal, passà d’Ibèria a Itàlia, on fou vençut i mort a la batalla del Metaure
Aleran
Història
Comte de Narbona des del 848, i de Barcelona, Empúries i Rosselló des del 850.
D’origen franc, havia estat comte de Troyes Fou posat per Carles el Calb al davant de la Marca Hispànica, amb Isembart, fill del marquès de Borgonya, com a ajudant A Narbona no trobà dificultats ençà del Pirineu, però, topà amb la resistència del comte usurpador Guillem II de Tolosa , fill de Bernat de Septimània, ajudat per ‘Abd al-Raḥmān II però Guillem fou decapitat 850 Aleran hagué d’enfrontar-se amb una forta ràtzia musulmana que devastà Barcelona Sembla segur que el comte hi morí
Castells i altres fortificacions de l’Empordà anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de l’Alt Empordà amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Badia Alt Empordà Avinyonet de Puigventós Castell d’Avinyonet Castellot d’Avinyonet Bàscara Castell i muralles de Bàscara Castell d’Orriols Castell de Calabuig Borrassà Castell de Creixell Cabanes d’Empordà Torre o castell de Cabanes Cadaqués Castell de Cadaqués Campmany Castell de Campmany Cantallops Castell de Cantallops Castelló d’Empúries Vila de Castelló d’Empúries Muralles de Castelló d’Empúries Cistella Castell de Vilarig Colera Castell de Molinars Darnius Castell…
Sant Sadurní de Montiró (Ventalló)
Art romànic
Situació L’església de Sant Sadurní és al petit nucli agrupat del poble de Montiró, al sector de llevant de l’extens terme municipal de Ventalló, a la plana, entre les poblacions de l’Armentera i Viladamat Mapa 296M781 Situació 31TEG05967 Hom pot arribar a Montiró per la carretera de Viladamat a Castelló d’Empúries Des de Viladamat el poble es troba un cop fets 2 km i després de passar el lloc de Pelacalç, 2 km abans de l’Armentera JBH Història Montiró és documentat l’any 959 entre els llocs on tenia possessions Riculf, que li foren donades pel rei Lluís el d’Ultramar, i que el…
Castell de Verdera (el Port de la Selva)
Art romànic
Situació El castell, també anomenat de Sant Salvador, és situat al cim més alt de la serra de Rodes, a uns 670 m d’altitud Des d’aquesta fortificació hom veu a sota el monestir de Sant Pere de Rodes, tota la badia del Port de la Selva i també la plana de l’Alt Empordà i una gran extensió de mar Vista del conjunt de les ruïnes del castell de Verdera J Todó-TAVISA Aspecte que ofereixen les ruïnes del castell amb la muralla en primer terme F Tur Mapa 259M781 Situació 31TEG139836 Des del costat de l’entrada del monestir de Sant Pere de Rodes, surt un corriol força fressat, que fent ziga-zagues s’…
Els pintors de l’Empordà
Art gòtic
Escena de l’arcàngel sant Miquel i el cos exànime de Moisès del retaule de Sant Miquel de Castelló d’Empúries, coronada per un medalló amb l’arcàngel Gabriel BG/MAG – Ad’I Les escassíssimes mostres de pintura sobre taula subsistents del segon internacional a l’Empordà i, particularment, les taules conservades del retaule de Sant Miquel de Castelló d’Empúries revelen un art atent als successius corrents artístics que es difongueren pel país Ja s’ha fet notar en un altre capítol que lluny de l’aïllament, la plana empordanesa, si bé d’una banda era exposada freqüentment a les ràtzies…
regió de Girona
Regió del Principat de Catalunya que comprèn les comarques de la seva façana marítima situades entre l’Albera i la Tordera i fins a la Serralada Transversal: el Gironès, la Selva, la Garrotxa, el Baix Empordà i l’Alt Empordà.
Comprèn, a grans trets, el territori de l’antiga diòcesi de Girona excepte la vall de Camprodon i la zona al S de la Tordera, que comprenia els antics comtats de Girona, d’Empúries i de Besalú sense el Ripollès ni els territoris al N de l’Albera i coincidia amb el conjunt de les vegueries de Besalú després sotsvegueria i de Girona i amb el corregiment de Girona creat el 1716 Amb gairebé tot el Ripollès i una gran part de la Baixa Cerdanya, restà inclosa dins la província de Girona del 1833 És dividida en tres àrees comercials Girona, Figueres i Olot
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina